Els ponts amb l'independentisme, i en particular amb ERC, els ha acabat de dinamitar avui la ministra de Defensa, Margarita Robles, que en sessió de control ha arribat a justificar l'espionatge polític sofert per l'independentisme català i basc: "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució? Què ha de fer quan es declara la independència o anima desordres públics? Què ha de fer quan té contactes amb qui ha envaït Rússia? Què passa quan es hackegen webs com la del SEPE o mòbils de ministres? Vostès ara es presenten com a víctimes perquè els convé". Alguns integrants del Consell de Ministres admeten en privat que s'han posat les mans al cap després de contemplar l'escena. La imatge de Pilar Llop, visiblement incòmode al seu costat, ha estat molt reveladora.

Amb una crisi de cavall per un escàndol d'espionatge massiu a la dissidència política, tot es complica. El president Pere Aragonès ja ha reclamat el seu cap. "La ministra ha d’assumir responsabilitats, ho ha de fer perquè el CNI estava sota la seva responsabilitat, si no ho sabia, per incompetent i si ho sabia, per actuar vulnerant els principis democràtics més bàsics", ha assegurat el cap del Govern. Les peticions de dimissió van més enllà de l'independentisme. Fins i tot Unidas Podemos ha insinuat que "han de rodar caps", sense posar noms però disparant contra la ministra de Defensa.

Tot plegat tindrà conseqüències immediates. Les tímides iniciatives del govern espanyol han estat del tot insuficients per a l'independentisme. En aquest context arriba demà la votació del decret anticrisi (pels efectes econòmics de la guerra d'Ucraïna) al Congrés dels Diputats. Havia de ser una votació plàcida i ha acabat posant Pedro Sánchez novament contra les cordes. És simptomàtic que el president espanyol hagi anul·lat la seva agenda de dijous i divendres, amb viatges previstos a Moldàvia i Polònia, a la frontera amb Ucraïna. Els números estan molt complicats. A La Moncloa donen per descomptat alguns vots a favor: el PDeCAT, el PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, el PRC i Terol Existeix. Però no són suficients. La votació està tan ajustada que, a última hora de la tarda, el govern espanyol ha anunciat que, finalment, tramitarà aquest reial decret com a projecte de llei per tal que els grups parlamentaris puguin introduir-hi esmenes.

Fa un mes els republicans donaven per descomptat que l'aprovarien, malgrat que fos insuficient. Ara pensen tot el contrari. Fonts del grup parlamentari asseguren que "pinta molt malament". Aquest mateix matí hi ha hagut una reunió privada, d'una mitja hora, entre Gabriel Rufián i el ministre Félix Bolaños, que segons aquestes fonts ha estat un "desastre" sense cap mena d'avenç. Aquest vespre hi haurà un conclave de Calàbria per a fixar una posició, que no descarten que s'allargui durant hores. El mateix EH Bildu, que celebrarà una reunió a Sant Sebastià. Malgrat els beneficis de les mesures contingudes en el decret, estan preparats per a votar-hi en contra. I adverteixen que la resta de l'agenda legislativa està en l'aire, des de la llei mordassa fins a la nova llei de memòria democràtica. A això cal sumar-hi el no de Junts per Catalunya i la CUP.

En aquest terreny tan pantanós, el govern espanyol busca a la desesperada una alternativa per la dreta, amb el nou PP d'Alberto Núñez Feijóo. Durant les últimes hores hi ha hagut diverses crides públiques del president Pedro Sánchez. Segons fonts populars, també la ministra María Jesús Montero ha trucat a la direcció de Génova 13 per a demanar-los el suport. Aquestes mateixes fonts s'obren a donar-hi suport si s'incorporen algunes de les seves mesures en la tramitació posterior del text. "Queden 24 hores. És el govern espanyol el que ha de buscar el camí. Si vol parlar amb nosaltres, parlarem i dialogarem", assenyalen des del PP. Aquesta mateixa tarda el seu vicesecretari d’Economia, Juan Bravo, ha fet arribar una carta a Montero amb quatre mesures: actualització de la tarifa de l’IRPF, reducció de l’IVA de gas i electricitat al 5%, agilitzar l’execució de fons europeus i racionalitzar la despeses burocràtics i la mida del govern central.

Poques hores després, la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha donat a conèixer la carta de resposta que ha enviat a Juan Bravo. En la missiva, la socialista obre la porta a la negociació i li manifesta la disposició de tramitar el reial decret com a projecte de llei, tal com ha acabat fent l'executiu espanyol. Al mateix temps, Montero li recalca que els agradaria arribar a acords que "afavoreixin la ciutadania i al conjunt del país". Aquests consensos entre ambdues formacions serien, per a la titular del Ministeri d'Hisenda, una "foma eficaç d'exercir la política i mostrar la utilitat de la representació que ens han atorgat els ciutadans". Sobre les mesures que Bravo ha fet arribar a Montero, la ministra assegura que requereixen "una anàlisi profunda" i que cal estudiar "l'impacte econòmic i pressupostari" d'aquestes. En aquest sentit, Montero s'obre a parlar del document remès pels populars, però també els insta a abordar qüestions com la renovació del Consell General del Poder Judicial o la reforma de l'article 49 de la Constitució, entre altres.

 

Votació de secrets oficials

Demà també es produeix una altra important votació al Congrés: la constitució de la comissió de despeses reservades, també coneguda com a comissió de secrets oficials. És en aquest òrgan, a porta tancada i sense possibilitat de filtrar-ne res, on el govern espanyol ha delegat les possibles explicacions sobre el CatalanGate. La comissió porta dos anys sense constituir-se, pels vetos de la dreta a la presència dels independentistes catalans i bascos. S'ha hagut de reformar el reglament perquè sigui necessària només una majoria absoluta (176 diputats) i no una majoria reforçada (210). Previsiblement, aquesta votació no hauria de suposar cap ensurt, malgrat les protestes de la dreta i l'extrema dreta.