Primer pas perquè el català, l’aranès, el basc i el gallec passin a ser llengües d’ús absolutament normal al Congrés dels Diputats a partir d’aquesta setmana. La majoria progressista de la cambra baixa ha donat llum verda a tramitar de manera exprés la reforma del reglament per la normalització lingüística, per tal que sigui definitiva a partir del dijous. Junts i ERC ja tenen una mica més a prop el que havien demanat al PSOE per escollir Francina Armengol com a presidenta del Congrés. D'aquesta manera, els socialistes han bastit una majoria de 176 vots, gràcies a Sumar, Bildu, PNB, BNG, Coalició Canària, al marge dels independentistes catalans. S’han sobreposat als 169 vots en contra del PP, Vox i Unió del Poble Navarrès.
🔴 El català a la Unió Europea i al Congrés, DIRECTE | Reaccions i última hora de l'oficialitat
La reforma del reglament ja ha començat a caminar i ho farà per la via ràpida en lectura única. Ha estat un debat agre, amb retrets constants, amb Vox abandonant el ple i amb el PP entrant en contradicció amb el seu habitual discurs contrari a les llengües cooficials de l’Estat. El pròxim dijous, si no hi ha cap sorpresa, el Congrés dels Diputats votarà definitivament la reforma del reglament de la cambra, i s’iniciarà d’aquesta manera un procés de canvi en la infraestructura de la institució, que permeti elevar el català, l’aranès, el basc i el gallec al mateix nivell que el castellà: que s’hi pugui parlar i es puguin presentar escrits en qualsevol situació, sense que la llengua espanyola sigui tractada com a superior en cap cas.
Pedro Sánchez ja té la primera foto que volia, aquella en què apareix votant al costat d’ERC i Junts per Catalunya una altra vegada, tal com va passar a la Mesa del Congrés dels Diputats. Després que es constati la reforma aquest dijous, al president espanyol li faltarà l’os més dur, que és la negociació per la investidura. La primera pantalla està encarrilada, després que el Congrés hagi aprovat la presa en consideració del text impulsat pel PSOE, Sumar i els grups sobiranistes.
El privilegi de fer el primer discurs en català al Congrés des de la recuperació democràtica ha estat per a Gabriel Rufián, d’Esquerra Republicana. El que ha estrenat la normalització lingüística ha estat el diputat gallec del PSOE José Ramón Besteiro, que ha alternat el castellà i el gallec. En tot cas, Rufián ha insistit en la necessitat de preservar els drets lingüístics dels ciutadans a tot l’Estat. “Avui no es violenten drets”, ha opinat Rufián, que ha etzibat que seria un error interpretar l’ús del català al Congrés com una "victòria", perquè Espanya no hi "perd" res.
Per il·lustrar, també, que el català (així com el basc i el gallec) no representa cap amenaça per al castellà, Rufián ha dut un llistat de paraules en anglès que avui dia s'empren amb absoluta normalitat entre els parlants espanyols: "Check-in, coaching, mobbing, selfie, meme, streaming, low-cost, start-up, gap, tracking, breaking…". "Fan servir aquestes paraules? I és el català, l’aranès, el basc i el gallec els idiomes que amenacen el castellà?", ha etzibat en forma de pregunta Rufián.
Nogueras, en record de la catalanofòbia
El discurs de Míriam Nogueras al Congrés dels Diputats ha pivotat entorn d'un repàs a la catalanofòbia que han patit històricament els catalans, i de deixar ben clar que el nou dret que vol assolir a Madrid la seva formació, Junts per Catalunya, és el d’autodeterminació. "Però d’això ja en parlarem d'aquí a unes setmanes", ha dit. Així, la líder del partit de Carles Puigdemont a la cambra baixa ha assenyalat que la persecució als catalans no neix al procés, i ha posat com a exemple la prohibició del català que ja va decretar Primo de Rivera.
"Cent anys després, som aquí", ha dit en referència a la celebració d’un debat per normalitzar l’ús de les llengües cooficials de l’Estat al Congrés dels Diputats. Nogueras ha recordat durant la seva intervenció que els diputats del PSOE "mai no podran anar a la presó per ser socialistes", de la mateixa manera que un parlamentari de Vox no serà engarjolat "per ser d’extrema dreta", ja que podria trobar-se un jutge "que ho fos encara més". "Però a nosaltres se’ns condemna a presó per ser independentistes", ha dit.
La dreta s’esquerda per les llengües cooficials
L’altra derivada del debat lingüístic l’ha protagonitzat la dreta i l’extrema dreta. El PP, que ha intentat boicotejar el debat en els primers minuts, s’ha oposat a l’ús del català, el basc i el gallec perquè, segons ha defensat Borja Sémper, "és absurd menysprear l’existència d’una llengua comuna". En la seva intervenció, el diputat popular ha fet servir el basc amb autotraducció immediata, amb l’argument que aquesta manera de procedir ja era possible en anteriors legislatures. Els moments puntuals en què Sémper ha fet servir l’eusquera han irritat els diputats de Vox, que han tornat a marxar del ple. De fet, els diputats ultres ja havien fet el mateix durant el primer discurs en gallec al Congrés.
En fila índia, els 33 representants han abandonat els seus llocs i, en sortir, han deixat les orelleres a sobre de l’escó de Pedro Sánchez. Ha estat una de les imatges d’aquest ple històric. Als passadissos, la portaveu parlamentària de Vox, Pepa Millán, ha explicat que ha assistit a "una exaltació de la divisió i de l’enfrontament amb els diners de tots els espanyols". Finalment, l’extrema dreta ha renunciat a intervenir al debat.