Tot just acabar les eleccions municipals, el líder del PSC en el Parlament, Salvador Illa, sortia a treure pit de la victòria del PSC en les eleccions municipals a Catalunya, restant importància a la derrota de Jaume Collboni, principal esperança del Govern espanyol per prendre una de les grans ciutats de l'estat, opció encara oberta pels pactes. I és veritat que, en contrast amb la gran patacada a Espanya, als socialistes els ha anat molt bé a Catalunya: han guanyat en Girona, Tarragona i Lleida, seguiran al capdavant la Diputació de Barcelona i han mantingut gairebé intacte l'històricament conegut com a cinturó vermell de Barcelona, perifèria metropolitana i treballadora de la capital que sempre, o gairebé sempre, vota els partits d'esquerra no independentistes. Però aquest "gairebé" no és suficient com per dormir tranquils: les taques blaves del PP al cinturó, a Badalona i Castelldefels, són més fortes que mai. La primera, amb majoria absoluta històrica de Xavier García Albiol i patacada del socialista Guijarro, fa especialment mal. Però, a més, Vox va traient el cap entrant per primera vegada en municipis d'una perifèria on En Comú Podem perd força i on Esquerra creix tímidament en alguns punts i s'esvaeix en d'altres.

El PSC arrasa i s'imposa amb majoria absoluta en Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Esplugues,y Sant Boi de Llobregat i governarà també, encara que sense aquesta majoria absoluta que perd Núria Marín, a L'Hospitalet de Llobregat, i probablement a Sant Feliu de Llobregat, encara que haurà de treballar la fórmula. El Prat de Llobregat serà la resistència dels comuns en l'àrea metropolitana, mentre que a Montcada i Reixac els socialistes han vençut, però necessitaran els comuns per governar. Fora de l'equació queden Sant Cugat i Martorell, on Junts ja era primera força.

 

Però Badalona, el gran mal de cap del PSC a la província, mereix capítol a part. El serial allà sembla infinit: el socialista Àlex Pastor va ser detingut per conduir borratxo en plena pandèmia, dos anys després de liderar una moció de censura contra Dolors Sabater de la mà d'Albiol i un any després de pactar amb la mateixa Sabater per governar i frenar el vencedor Albiol. Dos camins cap al poder basats en aliances a la contra i no en vots ni mèrits que van acabar amb un final esperpèntic. Després de la dimissió per l'incident, va ocupar el seu lloc Rubén Guijarro, exmà dreta de Pastor, home de partit amb una discreció que semblava donar-li certa estabilitat al partit en aquest feu del PP. No ha estat així: els electors han decidit que la mà dura d'Albiol val més que mai i l'han impulsat a una majoria absoluta de 18 regidors, set més que el 2019, amb 50.000 vots, 13.000 més que en els últims comicis.

No només el PSC ha pagat aquest cop a sobre de la taula, també ho ha fet Esquerra, que ha passat de set a dos edils, i JuntsxCat, on David Torrents, secretari d'organització del partit, ha perdut el seu seient. El PP ja va intentar recolzar-se en Albiol per prendre impuls a Catalunya i va fracassar el 2017 amb els pitjors resultats de la història del partit al Parlament, però del replegament i el retorn del fill pròdig a la seva ciutat ha acabat obtenint els millors resultats a la tercera ciutat més poblada de Catalunya.

 

 

 

Però, per si el discurs dur i antiimmigració d'un Albiol que sempre ha tingut la seva marca un tant desvinculada del PP no funciona (com va passar l'any 2017), el partit de Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso compta ara amb altres cartes per jugar per recuperar la seva força perduda a Catalunya. Més enllà de Daniel Sirera, que ha liderat el creixement del PP a la capital, hi ha l'estrany cas de Manu Reyes, a Castelldefels, que s'ha quedat a les portes de la majoria absoluta amb un to molt més suau, centrista i conciliador, gairebé oposat al de l'Albiol a Badalona.

Amb 10.587 vots, el 42% dels disputats en el municipi costaner, necessita només un regidor més per obtenir majoria absoluta. Si opta per Vox, que ha irromput amb tres escons (com en tants altres municipis perifèrics), mostrarà la seva cara més propera a l'extrema dreta i li obrirà les portes a les institucions d'una ciutat de més de 60.000 habitants. Amb ells o sense ells, Castelldefels serà juntament amb Badalona el gran camp de proves del PP per tornar a pintar alguna cosa a Catalunya, partint de nou des del cinturó vermell, on també va traient el cap cada vegada més l'extrema dreta espanyola.