El vicepresident de Junts Toni Castellà (Barcelona, 1970) carrega en una entrevista a ElNacional.cat contra la proposta de finançament que va plantejar la bilateral Estat-Generalitat de dilluns passat i adverteix que, un cop el PSOE ha obert la carpeta de la negociació del nou sistema, si vol mantenir el suport de Junts, haurà de negociar un concert econòmic per a Catalunya. Castellà alerta que la Generalitat no pot estar un any més sense pressupostos perquè, malgrat l'increment de recaptació gràcies al creixement de l'economia, es pot veure obligada a imposar retallades als departaments, per la qual cosa considera que si el president, Salvador Illa, no aconsegueix tirar endavant els comptes s'hauria de plantejar convocar eleccions. Pel que fa el paper de Junts a la política espanyola, puntualitza que si el PP pretén comptar amb el suport de Junts, haurà d'acceptar les mateixes condicions que se li han imposat al PSOE.
Sembla que el PSOE no acaba de prendre seriosament els partits independentistes. El finançament singular no ha tingut gaire èxit; el català a Europa, tampoc; l'amnistia està com està... Què passa?
Anem per parts. Pel que fa l'amnistia, la llei hi és, pero hi ha uns jutges que no la volen aplicar. En el cas del català, hem reconegut la implicació del govern espanyol, tanmateix fdepèn que no hi hagi ni un sol país de la UE que ho veti. Però, el finançament sí que depèn exclusivament del PSOE i del president Salvador Illa. I el que ha estat sorprenent és que la resposta ha estat zero. ERC dona la presidència a Illa, entre altres coses, a canvi d'un model de finançament, i el que trobem dilluns és que dels 22.000 milions de dèficit fiscal que té Catalunya, de moment, recuperem zero euros. No hi ha model, no hi ha res.
Esquerra ja ha dit que si no es millora aquesta proposta, el PSOE no tindrà pressupostos l'any vinent.
I entenc que Illa tampoc.
Com pensa continuar Illa la legislatura? Si ERC és coherent, l’any que ve tampoc tindrà pressupostos. Així no es pot governar. Potser hauria de convocar eleccions
El president, Salvador Illa, tampoc. No hi haurà pressupostos ni a Espanya ni a Catalunya.
El president Illa entra en un atzucac en el qual no compleix els seus acords d'investidura. La pregunta és: com pensa continuar la legislatura? Aquest any no hi ha hagut pressupostos. Si ERC és coherent, l’any que ve tampoc. Així no es pot governar. Potser, si això és així, Illa ha de fer un pensament i convocar eleccions. No té cap sentit estar aguantant la cadira per la cadira. Catalunya té reptes molt importants com per estar sistemàticament sense pressupostos. Són els diners per aplicar polítiques concretes. Per això el Govern bàsicament fa anuncis de fum. No pot fer una altra cosa, perquè no pot concretar res.
Aquest any el Govern ha superat la falta de pressupostos amb suplements de crèdit, i el PSC, igual que el PSOE, semblen disposats a resistir...
Si t'imagines que la Generalitat és una mena de gestoria, doncs sí. Però, per a això, no cal un govern. Això no és fer política. Els suplements de crèdit estan molt limitats. Serveixen bàsicament per cobrir les nòmines i els increments de nòmina que s'han de fer preceptivament als funcionaris d'aquest país. Però molts dels departaments, en aquests moments, ja han rebut missatge de restricció pressupostària. No tenen diners per disposar-ne, perquè portem tres anys en pròrroga de pressupostos. O hi ha uns pressupostos nous o en algun moment començarà a haver-hi retallades, malgrat la capacitat recaptadora de Catalunya perquè l'economia creix. És una irresponsabilitat seguir dirigint un país, quan pots disposar de diners però no tens capacitat per aconseguir els suports polítics per tirar-ho endavant.
O hi ha nous pressupostos o en algun moment començarà a haver-hi retallades, malgrat la capacitat recaptadora de Catalunya perquè l'economia creix
Tornant a la proposta de finançament, Junts què és el que espera que surti d'aquesta proposta?
El que nosaltres hem posat sobre la taula des del primer moment, i forma part de les condicions que li vam posar al PSOE, és que Catalunya necessita el model de concert. El té el País Basc i Navarra. Per què no el podem tenir els catalans? Model de concert vol dir sortir de la LOFCA i recaptar tots els impostos. Calcules quants diners li dones a l'Estat pels serveis que et dona i quina aportació fas a la solidaritat. I [solidaritat] condicionada, exactament igual que fa Alemanya en els fons europeus. Això és solidaritat, perquè si t'ho decideixen des de fora i no saps on van els diners, es diu espoli.
Aquesta proposta forma part de l'acord signat per investir Sánchez, sortir de la LOFCA, però a l’hora de la veritat no l'han concretat.
Insisteixo. L'agenda que vam establir en l'acord d'investidura era, primer, reconeixement del conflicte i desescalar-lo, llei d'amnistia -que sigui aplicable és la guerra ja amb l'estament judicial-. Dos, reconeixement dels trets identitaris: la llengua en el Congrés és un fet i a la UE és una assignatura que encara no tenim acabada, però que ha de ser possible. En tercera instància, instruments de sobirania: quan comenci el curs polític hem de començar a debatre la llei d'immigració. I, quart, concert econòmic. El PSOE ha obert la carpeta, doncs ells saben i ho tenen per escrit, que si Junts ha de seguir donant suport això vol dir concert econòmic. Quan la nostra portaveu Míriam Nogueras a les Corts va dir o vostè entén què vol dir l'acord de Brussel·les o ho deixem córrer, això vol dir, per exemple, si es parla de finançament i hem de seguir donant suport, el finançament ha de ser un model de concert. I, si no, ho deixem córrer.
Quin calendari té Junts per plantejar la seva proposta sobre el concert?
El PSOE ha posat sobre la taula el debat del finançament. La nostra resposta és que si obres el meló del model de finançament, saps perfectament que si vols el suport de Junts ha de ser concert. Per tant, comença ara aquest debat.
Hi haurà la possibilitat de canviar el model aquesta legislatura?
Nosaltres ho plantegem. El que hem vist fins ara és que no hi ha cap canvi en el model. Nosaltres fem dues coses: una, el model de concert està sobre la taula del PSOE; i dos, fem una crida a ERC, ara que ha vist que no se li compleix l'acord d'investidura, a retornar a la unitat i defensar el model de concert, 14 diputats a les Corts espanyoles dient-li al PSOE compleixi el model de concert econòmic per Catalunya, que és de justícia, o no aprovarem cap pressupost ni a Madrid ni a Catalunya.
Amb el català a la UE el govern espanyol s'ha arremangat, tard, però s'han arremangat i estem molt a prop
En relació al català, Junts sempre havia dit que el govern espanyol té prou eines per pressionar els Estats perquè facin costat a l’oficialitat i se li va retreure en un primer moment que no feien prou pressió. Com ho valoren ara?
Té raó, la nostra percepció en l'inici era que el govern de l'Estat no feia tot el que podia. Ara la nostra percepció és que sí, que s'han arremangat. S’han arremangat tard i ara corre, però ara s'han arremangat i estem molt a prop. És cert que cada vegada que hi ha un Consell [d'Afers Generals] resulta que ho posposem. Per mi, el més rellevant, que no havia passat mai, és que es manté en l'ordre del dia el debat, tenim una majoria molt àmplia de països que donen un aval i ningú ha dit no. És un fet històric. I, per això, som prudents. No és bo anar fent estirabots. Que la diplomàcia faci la seva feina.
Davant d'una lluita entre les dues Espanya, la nostra participació és instrumental en funció del benefici que traiem per Catalunya
Quan hi va haver el debat al Congrés sobre la corrupció la setmana passada, el PSOE va concloure que Pedro Sánchez havia quedat blindat, que cap dels socis, entre els quals Junts, havia qüestionat la seva presidència.
El PSOE pot fer la valoració que vulgui, però el que es va constatar allà és que sí que hi havia dos blocs, i Junts quedava una mica al marge. En un debat com el que va haver entre les dues Espanyes, perquè és un enfrontament enorme de les dues Espanyes, l'única vegada que es parlava de Catalunya va ser Miriam Nogueras, en nom de Junts. Ningú més va treure el concepte Catalunya. Davant una lluita enorme entre les dues Espanya, l'interès de Junts és en funció de l'interès de Catalunya. Junts no està ni per reformar Espanya, ni per donar estabilitat a Espanya. La nostra participació en la governabilitat és purament instrumental en funció del benefici que traiem en el procés de construcció nacional.
La responsable de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va dir que Sánchez tenia un temps de pròrroga. En què consisteix aquest temps de pròrroga?
Una pròrroga no és un termini llarg i aquesta pròrroga s'està esgotant.
Quan acaba?
Quan comenci el curs polític el PSOE ha de deixar clar si està en condicions de complir tot el que li vam plantejar. El mecanisme és molt fàcil, l'acord que vam establir amb ells d'investidura diu que si anem avançant podem intercanviar votacions i, si no, no.
Pot concretar una mica més?
No. Perquè l'agenda la marcarem nosaltres. Però en un partit, una pròrroga és un percentatge del partit molt reduït. Per tant...
Que l'alternativa sigui PP-Vox no ens pressiona, és problema dels espanyols. Vostè compleix, aguanta; no compleix, cau
L'argument que l'alternativa és un govern PP-Vox impedeix que Junts tingui capacitat de pressió i marge de moviment?
Nosaltres els hem deixat molt clar que això no ens pressiona en absolut, que aquest és un problema dels espanyols. És a dir, si cau un govern i accedeix la dreta amb tota la seva contundència, és un mal escenari? Sí, clar. Però això a nosaltres no ens condiciona. Si resulta que perquè això no passi qui perd és Catalunya, llavors és un mal negoci. El suport o no suport, serà en funció de què avancem en temes beneficiosos de Catalunya. Per això se'ls diu que estan en pròrroga i que hem perdut la confiança i que el risc que hi hagi una alternativa serà responsabilitat del PSOE, no de Junts. Nosaltres no volem que passi, però hi ha condicions posades per escrit. Vostè compleixi, vostè aguanta. No compleix, cau. La responsabilitat és de vostè, perquè està en les seves mans complir.
A Junts no li preocupa l'impacte que tindria a Catalunya un govern PP-Vox?
Sí, evidentment. Però, la responsabilitat que acabés passant una cosa d'aquestes és només del PSOE. El que no farem és de crossa de ningú. No farem de crossa de les dues Espanyes. Catalunya ha patit massa aquestes situacions. Ara hi ha un govern, té unes condicions sobre la taula, que poden ser de benefici per a Catalunya i per a l'Estat espanyol, en tant que estabilitzes un govern. Si ells decideixen que no és així, serà responsabilitat d'ells.
Les condicions per negociar són les mateixes per al PP i per al PSOE en termes de construcció nacional de Catalunya
I Junts es veu pactant amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo?
En aquests moments no ho tenim a l’agenda, però senzillament per un motiu: les condicions són les mateixes que per al PSOE. Feijóo ja ha dit per activa i per passiva que ni s'aproxima a qualsevol d'aquestes condicions. No tindria sentit posar menys condicions. Nosaltres posem unes condicions en termes del procés de construcció nacional de Catalunya. I aquest és el paquet que hi ha a sobre de la taula. El PSOE va dir estic disposat a parlar-ne, i el PP diu que no vol ni sentir-ne parlar, per tant... És que no m'ho han de preguntar a mi, se'ls ha de preguntar a ells.
Ells van deixar oberta la porta a l'últim congrés. No hi ha una línia vermella per pactar amb Junts.
El que és fer trampes és dir no hi ha una línia vermella per pactar amb Junts. Ara, de referèndum ni parlar-ne, de català ni parlar-ne... Junts és instrumental, és el que defensem.
Efectivament un dels punts de l’acord PSOE-Junts era una consulta d'autodeterminació sobre el futur de Catalunya, però això ha quedat aparcat...
No, no ha quedat aparcat. Això està des del primer dia sobre la taula, però forma part de les negociacions a Suïssa. I hem dit que mai farem públic res, i que el verificador en algun moment haurà de fer balanç.
I això quan ha de ser?
Això ho decideix ell. Però, si al final hi ha un moment que es bloqueja absolutament, la lògica diu que un verificador ha de fer balanç. I això és molt interessant perquè, en temes de sobirania, que són els que es tracten a Suïssa, és molt important que hi hagi un àrbitre que al final digui qui té raó; si no, sempre serà la versió d'un o de l'altre.
L'escàndol Cerdán ho toca tot. Si ja dèiem que perdíem la confiança en el PSOE, imagini's l'endemà d'aquesta notícia
El negociador del PSOE a Suïssa, Santos Cerdán, ha quedat implicat al cas de corrupció que afecta a aquest partit, això afectarà d'alguna manera les converses?
L'important no són les persones, és el que estàs tractant. Dit això, és evident que l'escàndol de Santos Cerdán ho toca tot. Si ja dèiem que estàvem perdent la confiança en el PSOE, imagini's l'endemà de tenir aquesta notícia.
Més enllà de declaracions públiques, hi ha hagut algun moviment per part del PP?
No.
La ultradreta amb la immigració té un discurs d'odi que agreuja el problema. Junts som a la centralitat, on és el 80% de la població
Aquesta setmana ha sortit una enquesta del CEO que diu que el PSC podria baixar, però es manté com a primera força, i que Junts segueix de segona, però també baixant. Segons l’enquesta, els grans partits cada vegada són menys grans i els partits d'ultradreta són cada vegada més forts...
El CEO poques vegades l'encerta. Altra cosa són les tendències de fons, del creixement de la ultradreta, que sí que són rellevants. Això és preocupant. Però hi ha temps i prou maduresa a la ciutadania de Catalunya per veure que el populisme és perjudicial. El de la ultradreta i el de la ultraesquerra, que tenen una cosa en comú, que les solucions que proposen als problemes que ells defineixen, en realitat, tenen com a objectiu agreujar més el problema, perquè, si no, es queden sense relat. La ultraesquerra quan posa sobre la taula el problema de l'habitatge, que el compartim tots, les seves solucions agreugen més el problema. Com a mostra, la conseqüència dels anys d'Ada Colau, que ha deixat Barcelona en la situació més precària d'habitatge de la seva història. El que està intentant fer la ultradreta amb la immigració és generar un discurs d'odi perquè l'escletxa sigui més gran i intentar que el problema s'agreugi, no que se solucioni. I aquí la responsabilitat de Junts és situar-nos en la centralitat, on està el 80% de la població.
La conseqüència de molts anys de Colau, ha deixat Barcelona en la situació més precària d'habitatge de la seva història
La pujada dels partits d'ultradreta fa que també per a l'independentisme aconseguir una majoria sigui molt més difícil, si no compta amb Aliança Catalana. S'ha de fer un cordó sanitari a Aliança Catalana?
El cordó sanitari amb Aliança Catalana ha de ser sempre i sistemàticament cada vegada que conculca els drets humans bàsics. I lamentablement això és sempre. El que hem de combatre és que l'independentisme no quedi fracturat. Nosaltres vam poder fer l'1 d'Octubre perquè tot el que era catalanisme, l'independentisme, es va donar la mà, amb la societat civil inclosa, sense discursos d'odi. Per tant, hem d'intentar, al màxim possible, que aquest discurs no qualli. Quin és l'objectiu? Tenir majories suficients. No fujo d'estudi. La meva responsabilitat com a Junts és treballar perquè en les properes eleccions al Parlament de Catalunya tinguem una majoria àmplia i suficient que representi tot el moviment independentista.
El cordó sanitari a Aliança Catalana ha de ser sempre i sistemàticament cada vegada que conculca els drets humans bàsics
Doncs, segons el CEO, el nivell de suport que té la independència és un 40%, el més baix des del 2015.
Això és lògic. Aquesta és la conseqüència de set anys de repressió. Això no és gratuït. L'Estat va ser molt conscient que vam estar molt aprop l'1 d'Octubre. I, malgrat els set anys de repressió, malgrat introduir noves formacions polítiques, malgrat vés a saber qui finança qui, i de determinades polítiques, encara som en un 40% sòlid. Per tant, m'ho miro en positiu.
D'altra banda, el fet que els grans partits cada vegada siguin més petits fa que per aconseguir majories s'han de fer acords cada vegada més amplis. Junts podria pactar amb el PSC a la Generalitat?
No és tant Junts. Si fos un PSC recuperant el marc històric de Pasqual Maragall, que reconeix que Catalunya és una nació, que diu que no hem normalitzat res i que hem de solucionar el conflicte..., però clar, aquest PSC no hi és. En aquests moments això és impossible.
Illa és el primer president que té més barret PSOE, d'afinitat amb Sánchez, que no barret de Generalitat. Això no havia passat ni amb Montilla
El fet que Salvador Illa, president de la Generalitat i primer secretari del PSC, s'hagi convertit en un dels màxims suports que té Pedro Sánchez, president del govern espanyol i secretari general del PSOE, com impacta en el govern de la Generalitat?
Impacta i molt. Salvador Illa és el primer president de la Generalitat que té més barret PSOE, més barret d'afinitat amb Sánchez, que no barret de Generalitat. Això no havia passat ni amb Montilla. El president Montilla va tenir diferents moments en els quals es va plantar davant de Madrid. Salvador Illa, el seu mantra és s'avança molt més amb la col·laboració que amb la confrontació. I, en base a això, el resultat és zero. O sigui, el resultat del paradigma aquest de no confrontació ens ha portat a un anunci de model de finançament que és zero euros per Catalunya. Per tant, el que jo reclamaria al president de la Generalitat és que posi per davant el barret de president de la Generalitat abans que el de militant del PSOE. I en aquest moment va per davant el de militant del PSOE.
Illa està per no molestar des de Catalunya. Ara Illa el que fa és tranquils que Catalunya no molestarà. Aquest és el drama
Però això podria tenir també l'altre punt de vista, és a dir, ja que és tan influent pot aconseguir més coses?
No. Està fent de crossa. Aquest és el problema. No és que aconsegueixi o no, és que ell està per donar suport a Pedro Sánchez i el govern de Madrid. Està per no molestar des de Catalunya. Ara Illa el que fa és, tranquils que Catalunya no molestarà. Aquest és el drama. Montilla no tenia una mala relació amb el PSOE, ni molt menys. Però quan va assumir la presidència de la Generalitat, en algun moment, no sempre, va posar per davant la posició de president de la Generalitat, independentment del carnet. Illa això des del primer moment jo crec que no li passa ni pel cap. I això no ens havia passat mai a les institucions catalanes.