Els ciutadans de Castella i Lleó estan cridats aquest diumenge a les urnes. Serà la tercera autonomia que vota en aquest nou cicle electoral, després d’Extremadura i l’Aragó i abans d’unes andaluses que, com a tard, s’han de celebrar aquest estiu. Es preveu que els castellans i lleonesos projectin la mateixa tendència que s’ha vist en aquestes altres dues comunitats i que els sondejos pronostiquen de cara a unes pròximes eleccions generals: el PSOE a la baixa i el PP com a partit favorit dels espanyols però cada vegada més dependent d’un Vox en auge. Si això es compleix, l’actual president Alfonso Fernández Mañueco intentarà repetir un nou mandat tornant a pactar amb els ultres. Va ser precisament en aquesta autonomia —un feu històric dels populars— on el 2022 es va provar per primera vegada la coalició entre PP i Vox. Les eleccions d’aquest diumenge poden ser, també, el last dance autonòmic de Ciutadans.
Enguany, a causa de l’increment de la població de Segòvia, el parlament de Castella i Lleó tindrà un procurador més: 82 diputats representaran els ciutadans d’aquesta autonomia, de manera que la majoria absoluta s’assolirà a partir dels 42 escons i no dels 41 com en l’actual legislatura. Les darreres enquestes coincideixen a projectar un resultat similar al d’Extremadura i l’Aragó, però més contingut. És a dir, el PP es mantindria en els 31 procuradors, el PSOE perdria força sense patir una dolorosa patacada i passaria dels 28 als 26 representants; i Vox es dispararia amb menys força: els ultres passarien dels 13 als 18 diputats. Segons el consens demoscòpic, la suma de populars i voxers és l’única manera d’assolir la majoria absoluta; els socialistes no tindrien ni l’oportunitat d’intentar ajuntar forces amb altres formacions d’esquerres, regionalistes o provincials: es calcula que Izquierda Unida aconsegueixi un procurador; Unió del Poble Lleonès, tres; Soria Ya, dos; i Por Ávila, uno.
L’autonomia més extensa de l’Estat —marcada actualment per la despoblació, l’envelliment, la ruralitat i els greus incendis del passat estiu— ha estat governada pel PP els darrers trenta-nou anys. Ha assolit majories absolutes en les eleccions del 1991, 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011. El primer popular a prendre el poder en aquesta autonomia fou José María Aznar l’any 1987. Abans de fer el salt a la política estatal, convertir Alianza Popular en el Partit Popular i presidir el govern espanyol, va ser el cap de l’executiu en aquesta comunitat.
La campanya permanent d’Extremadura, l’Aragó i Castella i Lleó embarranca els pactes PP-Vox
L’objectiu del PP en aquestes eleccions és mantenir l’actual nombre de procuradors i, després, pactar amb Vox la constitució d’un nou govern. Com que les eleccions d’Extremadura (desembre), l’Aragó (febrer) i Castella i Lleó (març) s’han celebrat de forma consegüent, la formació d’extrema dreta s’ha negat a arribar a cap pacte de govern amb el PP mentre estiguessin en marxa les campanyes electorals. Per això, la setmana passada els ultres van tombar la investidura de María Guardiola com a presidenta de la Junta extremenya.
Davant la impossibilitat d’arribar a acords, les direccions estatals del PP i de Vox van acordar canviar l’estratègia de negociació. Génova 13 s’està implicant de forma directa en aquestes converses que han de servir per desencallar les governances de les tres autonomies. Els ultres ja no demanen càrrecs dins dels nous executius autonòmics, almenys dins d’aquesta nova primera fase de la negociació. Després que el partit de Santiago Abascal tombés la investidura de Guardiola, Alberto Núñez Feijóo va titllar Vox “d’estafa”, amb l’argument que els dos partits estan condemnats a entendre’s i sumar forces. Per aquest motiu, continua advocant pel pacte després de les eleccions a Castella i Lleó.
La primera vegada que es va forjar un pacte de coalició autonòmica entre PP i Vox va ser, precisament, a Castella i Lleó. Aquesta suma de forces es normalitzaria a partir de les eleccions autonòmiques i municipals del 2023 i, a través del discurs de la por, Pedro Sánchez va aconseguir retenir la Moncloa una legislatura més després de les generals anticipades d’aquell any. Ara, a Mañueco li tocaria pactar amb l’actual líder de Vox en aquest territori, Carlos Pollán; successor de Juan García-Gallardo, el jove candidat que el 2022 va aconseguir uns ja molt bons resultats amb 13 diputats i que ara podrien augmentar fins als 18.
PSOE, un candidat no sanchista
El PSOE ja té assumit que no aconseguirà governar aquesta autonomia després d’aquestes eleccions. L’escenari més optimista —molt, molt optimista— per als socialistes és que l’auge de Vox sigui tan pronunciat que aconsegueixi dividir el vot de la dreta fins al punt que el PSOE superi el PP. Les enquestes, però, situen el partit del president del govern espanyol per sota dels populars. Si es confirmen els pronòstics, els socialistes castellanolleonesos no patirien una patacada tan dolorosa com els aragonesos; i encara menys que els extremenys. Carlos Martínez, a més, és un candidat no sanchista. No té una guerra oberta amb el líder del partit com en el cas del manxec Emiliano García Page, però a les primàries del 2014 va donar suport a Eduardo Madina i no a Pedro Sánchez. El 2017 també va apostar per Susana Díaz; i anys abans ho va fer per Carme Chacón, no pas per Alfredo Rubalcaba com sí que va ser el cas de Sánchez. Aquestes darreres setmanes, a més, també s’ha mostrat crític amb el pacte del president espanyol amb Oriol Junqueras per a un nou model de finançament que respecta el principi d’ordinalitat en el cas de Catalunya.
El last dance de Ciutadans?
Una de les curiositats d’aquestes eleccions autonòmiques és que Castella i Lleó pot convertir-se en l’última pista de ball de Ciutadans. En les eleccions del 2022, el partit amb el qual Albert Rivera aspirava a fer-li un sorpasso al PP va aconseguir només un diputat en aquesta comunitat. Ha sigut, fins ara, la gran excepció en el mapa polític espanyol. Ara, si el pronòstic de les enquestes es compleix, en podria desaparèixer per sempre més. En aquest last dance, la cap de cartell es diu Mitzin Mariana. Ja no és Francisco Igea, un exmembre d’UPyD que fou expulsat de Ciutadans i, per acabar-ho d’adobar, en aquesta cursa electoral ha demanat el vot per Izquierda Unida. Tot indica que acabaran desapareixent de la política de la mateixa manera que hi van entrar: onejant la bandera de la catalanofòbia. En aquesta campanya han blasfemat contra els suposats privilegis de Catalunya en matèria de finançament.
L’espai a l’esquerra del PSOE i les formacions territorials
En les eleccions del 2022, Podemos i Izquierda Unida es van presentar plegats. Però enguany es presenten per separat, una fórmula que a l’Aragó es va veure fracassada. L’única formació situada a l’esquerra del PSOE que va sortir ben parada en els comicis celebrats al febrer fou la Chunta Aragonesista. A Extremadura, en canvi, la suma de Podemos i Izquierda Unida va aconseguir augmentar el nombre de representants de quatre a set. A Castella i Lleó, Izquierda Unida es presenta amb la marca Sumar. Segons els sondejos, es calcula que aquesta candidatura obtingui un escó. Podemos, en canvi, desapareixeria del mapa.
Pel que fa a les formacions territorials, Unió del Poble Lleonès —que reivindica una autonomia pròpia per Lleó, Zamora i Salamanca— mantendria els tres escons que té actualment. Soria Ya, una formació dedicada a representar l’anomenada “Espanya buidada”, passaria de tres a dos procuradors; mentre que Por Ávila mantindria un diputat a l’hemicicle autonòmic.