Ha mort el jutge Ramírez Sunyer, del jutjat número 13, quan faltava poc per acabar la fase d'instrucció del judici de l'1-O. Després de la mort del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el 18 de novembre del 2017 a l'Argentina, una altra mort afecta els protagonistes de l'acció judicial contra el procés. El 12 de desembre Sunyer, que feia temps que estava malalt, ja va ser ingressat a l'Hospital Clínic per una greu patologia intestinal. Va estar de baixa i això va paralitzar algun temps el cas; va ser substituït transitòriament per Jaime Conejo, també molt polèmic per haver publicat continguts espanyolistes a les xarxes socials.

Un antisobiranista desbordat

Ramírez Sunyer ha estat considerat especialment hostil al sobiranisme i per això, fins i tot, els advocats dels acusats del procés van intentar recusar-lo, però l'Audiència ho va rebutjar. Ramírez Sunyer havia començat a investigar les declaracions del jutge Vidal sobre l'ús il·legal de dades en la preparació del referèndum, a partir de sengles denúncies de Vox i de Miguel Duran, però ben aviat va diversificar les seves línies d'investigació: va ser ell qui va ordenar l'escorcoll de les conselleries el 20 de setembre, i també el tancament de les pàgines web del referèndum. Va ser acusat de nombroses irregularitats. Després de negar durant molt de temps que investigués el referèndum, al setembre va acceptar que duia temps fent-ho. El seu camp d'actuació es va ampliar tant que el Consell General del Poder Judicial va decidir reforçar el jutjat número 13, el mes de març per tal que ell es dediqués en exclusiva a perseguir el procés. Al mes d'octubre li van allargar el reforç.

Causa general contra l'independentisme

Ramírez Sunyer investigava a un alt nombre de col·laboradors en el procés que no estan aforats: Josep M. Jové, Lluís Salvador, Josué Sallent, Xavier Puig, Josep Maria Salvat, Jordi Graells, Jordi Puigneró, David Franco, Pau Furriol, David Palanca, Juan Manuel Gómez, Joan Ignasi Sánchez, Rosa Maria Rodríguez, Mercè Martínez, Pep Masoliver i Santi Vidal. Fa només unes setmanes, Sunyer va decidir retirar les acusacions de rebel·lió i sedició per als càrrecs de confiança del Govern que mantenia sota investigació des de fa més d'un any. Va al·legar que no era competent per investigar aquests delictes després d'haver estat més d'un any investigant la rebel·lió i la sedició i proporcionant tots els informes de la Guàrdia Civil tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Suprem. De fet, Ramírez Sunyer va arribar a admetre que no hi ha indicis d'aquests delictes entre els seus investigats, a la vegada que explicava que no havia deixat d'investigar la rebel·lió i sedició. Un despropòsit judicial que va enutjar les defenses. Des del principi els advocats han denunciat que el cas que s'estava investigant al jutjat d'instrucció 13 era una causa general contra l'independentisme, que pretenia aturar el referèndum de l'1 d'octubre i criminalitzar tots els que formaven part de la seva organització.

El jutge que investigava aforats

Es va criticar també molt a Ramírez Sunyer el fet que investigués aforats i no derivés aquest cas cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a qui li hauria correspost la investigació. El president Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueres; els consellers Carles Mundó, Toni Comín i Jordi Turull, i la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, apareixen al sumari del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona que, en principi, investigava les declaracions de Santi Vidal sobre la Hisenda catalana. Tots ells eren aforats i ja tenien un cas obert —menys Rovira— al TSJC, que és qui tenia les competències per jutjar-los. Però el jutge del 13 ni es va inhibir ni va comunicar la seva intervenció en els preparatius del referèndum, envaint així les competències de la magistrada Mercedes Armas que investigava el Govern a partir de la querella de la fiscalia.