Tal dia com avui de l’any 1926, fa 100 anys, a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord), es produïa la desarticulació de l’operatiu militar català que havia de promoure una revolució independentista al Principat de Catalunya. Aquell operatiu havia estat dissenyat per Francesc Macià, coronel retirat de l’exèrcit espanyol (1907), fundador i diputat a l’exili del partit independentista Estat Català (1922) i futur president de la Generalitat republicana (1931). I havia estat finançat amb l’Emprèstit Pau Claris (1925) —amb la garantia del futur Tresor de la República catalana— que es va col·locar, principalment, entre els membres dels casals catalans d’Amèrica.
Aquella operació, que disposava d'uns cent voluntaris (principalment militants d’Estat Català), s’havia preparat a Vil·la Denisse, una finca als afores de Prats de Molló arrendada per Francesc Macià amb aquest propòsit. I va ser avortada per la Gendarmeria francesa, després que el cap d’un grup de pretesos anarquistes italians que s’havien unit als catalans, anomenat Garibaldi i net de l’heroi de la unificació italiana del segle XIX, resultés ser un espia al servei del règim feixista de Mussolini i delatés la posició i els objectius del grup armat català a les autoritats franceses.
Macià sabia que amb un petit exèrcit de cent homes no podria aconseguir el seu objectiu. Però perseguia crear un clima revolucionari que situés la independència com a objectiu finalista de la societat catalana. Per a aconseguir aquell objectiu comptava que, en el decurs del procés revolucionari, la premsa internacional obriria cada dia en portada amb els fets catalans i que això crearia una sinergia favorable a les reivindicacions nacionals dels catalans. I, no obstant la desarticulació prematura de l’operatiu, Macià va aconseguir el seu objectiu.
Els integrants d’aquell operatiu van ser detinguts, conduïts a París i sotmesos a judici. I durant les setmanes que va durar aquell judici (novembre, 1926 – gener, 1927), les principals portades de premsa europees i americanes van obrir, cada dia, amb el desenvolupament d’aquell procés i amb la divulgació de les reivindicacions nacionals catalanes. Macià, d’una manera o una altra, aconseguiria l’objectiu de posar Catalunya en el mapa del món. Es va declarar l’únic responsable d’aquell operatiu i, finalment, va ser sentenciat a una condemna simbòlica de sis mesos de presó, que li serien commutats per l’expulsió de territori francès.
Durant el judici, el règim dictatorial espanyol del rei Alfons XIII i del general Primo de Rivera (1923-1930/31) van sol·licitar, repetidament, l’extradició de Macià, però el govern de França sempre s’hi va negar.