El pitjor de l’assalt a Ceuta sembla haver passat, però les ferides humanitàries i polítiques continuen ben obertes. L’arribada massiva de 60.000 migrants magribins ha deixat desenes de morts, una frontera sacsejada, moltes preguntes sense resposta i un incendi diplomàtic que aquest dissabte es va propagar per Europa en forma de cartes. La crisi ja no es juga només a l’espigó del Tarajal: també es dirimeix als despatxos de Brussel·les i, aquest diumenge, a les portades. Els diaris, en definitiva, no discuteixen tant sobre què ha passat a Ceuta com sobre qui n’ha de pagar el cost polític. Sánchez intenta convertir una crisi espanyola en un problema europeu; els seus adversaris volen convertir-la en la prova definitiva del fracàs de la seva política migratòria. Mentrestant, el Marroc torna a presentar-se com un soci imprescindible després d’haver demostrat fins a quin punt pot desestabilitzar la frontera, i les víctimes corren el risc de quedar sepultades sota una allau de cartes, retrets i càlculs electorals.
El foc creuat enfronta el govern de Pedro Sánchez amb una amplíssima majoria dels socis comunitaris. D’una banda, l’executiu espanyol treu pit d’haver revertit la situació en 48 hores, defensa la cooperació del Marroc i acusa alguns governs europeus d’actuar amb “egoisme”, prejudicis i interessos polítics. De l’altra, 22 dels 27 països de la UE -amb la Itàlia de Giorgia Meloni al capdavant- exigeixen una resposta comuna més contundent, reforçar les fronteres exteriors i analitzar els possibles factors d’atracció, entre els quals situen la regularització impulsada per Espanya i els efectes de la sentència del Tribunal Suprem sobre les devolucions en calent.
Les cartes creuades permeten a cada diari triar el seu propi Sánchez. Per a una part de la premsa, el president espanyol és la víctima d’una ofensiva ideològica de la dreta europea, decidida a explotar la por generada per Ceuta. Per a les capçaleres conservadores, és el responsable d’una política migratòria fracassada que l’ha deixat aïllat davant el 82% dels seus socis comunitaris. Entre una interpretació i l’altra, queden el Marroc, gairebé sempre tractat amb guants diplomàtics, i una tragèdia que ja ha deixat oficialment 67 morts, tot i que algunes fonts eleven el balanç per damunt del centenar.
Sánchez, entre l’escac del Marroc i la dreta europea
El País prefereix buscar l’origen de la crisi abans que recrear-se en la batalla política. “Les 24 hores en què el Marroc va mantenir Espanya en escac”, titula el diari, que presenta l’allau migratòria com una prova per a la cohesió de la Unió Europea. La formulació assenyala clarament Rabat i situa l’obertura de la frontera com una decisió deliberada o, com a mínim, consentida per les autoritats marroquines. El diari de Prisa tampoc no ignora el xoc comunitari, però el llegeix en clau de “guerra ideològica”: la crisi hauria alineat la dreta europea contra Sánchez i la seva política migratòria. El president espanyol no apareix, doncs, com un dirigent aïllat per la seva gestió, sinó com l’objectiu polític d’uns governs que volen convertir Ceuta en munició per justificar l’enduriment de les fronteres. La capçalera acompanya aquesta lectura política amb la dimensió humana de la tragèdia. “Hi ha més morts al mar”, adverteix en una informació sobre la “desgràcia submergida” davant la costa ceutina. També recull la indignació de Felip VI, que reclama a l’Estat mesures perquè una situació semblant no es repeteixi. Més enllà de Ceuta, El País alerta que 8,5 milions de persones viuen a Espanya en zones amb un risc elevat d’incendi, viatja fins a Jakarta, la ciutat més poblada del món i que “s’enfonsa al mar”, i constata que el topless perd terreny a les platges per l’efecte de les noves tecnologies i la pressió estètica. Del drama fronterer al climàtic i d’aquí als nous pudors de l’estiu.
La dreta mediàtica sentencia Sánchez
A la premsa conservadora no hi ha gaire espai per als matisos. L’ABC proclama que “Sánchez s’enfronta als seus socis europeus i s’aferra al Marroc”. El verb no és innocent: el president espanyol no coopera amb Rabat, sinó que s’hi aferra mentre perd suports a Europa. La portada contraposa els elogis del govern espanyol a la col·laboració marroquina amb els retrets contra els països europeus que han reclamat una reunió urgent per abordar la crisi. L’ABC també destaca la reacció del rei —“L’Estat ha de vetllar per la seva seguretat”— i posa el focus en la vida quotidiana d’una Ceuta on els militars ja custodien els supermercats. Una imatge que resumeix fins a quin punt la crisi migratòria ha acabat alterant també els gestos més elementals de la ciutat.
El Mundo va encara més enllà i dona Sánchez pràcticament per amortitzat a Europa: “La UE dona per fracassat Sánchez i reclama el control migratori”. El diari subratlla que 22 dels 27 estats membres responsabilitzen la regularització espanyola d’exercir un efecte crida i volen que la protecció de les fronteres europees se situï “més enllà” de les decisions de l’executiu espanyol. La reunió de dimarts apareix, així, com una esmena col·lectiva a la política de Sánchez. La capçalera reforça alhora les sospites sobre el paper del Marroc amb testimonis de migrants que asseguren que a la frontera només hi havia “tres o quatre gendarmes” i que els empenyien cap al mar. També mostra el nou “mur pneumàtic” instal·lat davant l’espigó: una barrera física i visual amb la qual el govern pretén impedir més entrades per mar i adaptar-se a la sentència del Suprem que limita els retorns en calent.
La Razón busca els antecedents administratius del desastre i recupera els advertiments del Tribunal de Comptes sobre les deficiències dels passos fronterers. Segons el diari, el 2024 només es van invertir 7.000 euros en les instal·lacions de la frontera. La xifra és manifestament minúscula per a unes infraestructures estratègiques sotmeses a una enorme pressió migratòria, i serveix a la capçalera per reforçar el seu relat d’imprevisió i incompetència. En un espai més petit, La Razón acusa Sánchez de voler diluir a Europa el cost de la seva gestió a Ceuta. I no deixa escapar el detall estival: el president comença les vacances mentre recrimina la insolidaritat d’alguns socis de la UE. Fins i tot en plena crisi fronterera, el calendari vacacional de Sánchez continua sent material de portada.
Catalunya mira Ceuta amb diferents distàncies
A Catalunya, La Vanguardia també situa el xoc europeu al centre: “Sánchez qualifica alguns països d’egoistes i porta la crisi de Ceuta a la UE”. La diferència respecte de la premsa conservadora madrilenya és significativa. El diari no afirma que el president estigui derrotat o aïllat, sinó que trasllada el conflicte a l’àmbit comunitari i reclama una resposta europea. La fotografia principal mostra la “barrera al mar” aixecada a l’espigó del Tarajal, mentre el subtítol recorda que els equips de rescat ja han recuperat 67 cadàvers en la tragèdia més letal registrada en una frontera espanyola. El contrast és contundent: mentre els governs intercanvien cartes i acusacions, el mar continua retornant cossos. La capçalera dels Godó també troba espai per fer un reportatge ciutadà sobre l'estàtua de Colom, "el gegant ignorat pels barcelonins" i recull altres noticies com el fracàs de Gianni Infantino en l’intent de privatitzar el Mundial, una entrevista amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, les dificultats d’Ucraïna per frenar els míssils russos i una altra conseqüència de la crisi climàtica: la calor buida els carrers i afavoreix una societat cada vegada més sedentària.
El Periódico aparca excepcionalment l’habitatge per fixar-se en el gran interrogant diplomàtic de la crisi: “La cooperació migratòria del Marroc, sota sospita”. El diari assenyala que Sánchez evita responsabilitzar directament Rabat i prefereix reclamar una resposta comuna de la UE després de carregar contra alguns dels seus socis. És una portada que apunta al veí del sud sense deixar de remarcar els equilibris del president espanyol, obligat a denunciar el que ha passat sense trencar amb el país del qual depèn que no torni a passar.
L’Ara i El Punt Avui, en canvi, prenen distància i releguen Ceuta a un segon pla. L’Ara obre amb “El perill de la desconnexió informativa” i aborda com mantenir una relació saludable amb els mitjans. La crisi migratòria queda reduïda a una petita crida sobre la carta en què Sánchez titlla d’egoistes alguns països de la UE i reclama una reunió urgent. El Punt Avui dedica el dossier al “boom” en la compra d’assessories, impulsat pels fons d’inversió, la falta de relleu generacional i la revolució tecnològica. La seva lectura de Ceuta és breu però ideològicament inequívoca: “Postureig ultra per Ceuta”. El focus no recau en la solitud europea de Sánchez, sinó en els líders que utilitzen la crisi per exhibir mà dura i alimentar el discurs antiimmigració.