Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) és el portaveu parlamentari de Ciutadans al Parlament i mà dreta d'Inés Arrimadas. És diputat del partit taronja des del 2012. Ha exercit durant molts anys d'advocat, així que la mordacitat a les comissions d'investigació li ve d'ofici. Un dels moments més cèlebres que ha protagonitzat a la Cambra catalana va ser el 2013, quan va dir a la consellera d'Ensenyament en un ple que el lema Una escola, una llengua, un país només el podien subscriure Convergència i Unió i Franco.

Continua pensant el mateix que li va dir a Irene Rigau? Jo crec que va ser una manera de dir que “una llengua, una escola, un país” és una manera excloent de plantejar les coses.

A Quebec hi ha una llei lingüística que vol protegir el francès. Estableix que el francès ha de ser l'única llengua vehicular a la llar d'infants, primària i secundària, excepte en casos molt concrets. Per què una llei així, si és consensuada per majoria al Parlament, no s'ha d'aplicar a Catalunya per protegir el català? Les sentències del Tribunal Constitucional ja donen a la Generalitat la possibilitat de modular la presència del català com a llengua vehicular quan existeixi un desequilibri. Existeix la possibilitat que a les zones on la major part de la gent sigui castellanoparlant hi hagi un índex de llengua catalana vehicular més elevat. El que no es pot fer, jurídicament, és excloure de forma absoluta el castellà, i nosaltres ho veiem bé. A més, proposem un sistema trilingüe castellà-català-anglès, que és el que tenen les escoles d'elit que valen 1.000 euros al mes.

El blindatge lingüístic és una de les promeses que feia Pedro Sánchez per a Catalunya en una eventual reforma constitucional. Estem en contra de les asimetries. Quina és la justificació intel·lectual per a aquest tipus de singularitats? Volem un Estat eficaç, que serveixi al ciutadà de forma propera i a un millor preu, o més competències per a Catalunya perquè és una nació? Creiem en un Estat que intervingui per redistribuir la riquesa i per garantir, si es vol dir així, la felicitat de les persones. Per això, en el disseny de l'Estat, no ens guiarem per criteris històrics ni culturals sinó per la voluntat d'oferir un millor servei i més barat de les administracions públiques.

El Canadà i Suïssa són plurinacionals i asimètrics i són estats que funcionen. I vosaltres en canvi mireu cap a Dinamarca o Alemanya, que són mononacionals. És que no som tan plurinacionals. De fet neguem el caràcter plurinacional d'Espanya. No creiem que Catalunya sigui una nació, però tampoc el País Basc o Galícia. La nostra evolució històrica no s'assembla gens a la de Suïssa i el Canadà. A Espanya portem 400 anys d'història comuna en la qual ens hem mesclat i hem evolucionat junts.

El dia de la constitució del Parlament va ser molt comentada una fotografia que se'ls va treure sense cantar Els Segadors, en la qual Inés Arrimadas mirava cap a una altra banda com si la cosa no anés amb ella. Si em parla d'una foto, jo li dic que qualsevol pot torçar en un moment la cara i que li facin una foto. Això no té cap valor. I respecte de cantar o no cantar l'himne: m'agrada un país en què no li preguntin a la gent si ha cantat o no ha cantat l'himne.

Se'l sabien? [Riu] Sí. Bé, no ho sé, jo parlo per mí. Sí que me'l sé.

Vostès en el seu programa electoral reclamen com a prioritari un nou model de finançament per a Catalunya... Per a tot Espanya.

Però vostès en aquest Parlament representen Catalunya. Actuaran d'interlocutors amb la Moncloa, especialment si Albert Rivera resulta ser peça clau en la formació de Govern a partir del 20 de desembre, per defensar un millor finançament per a Catalunya? Ciutadans defensa un model de finançament suficient per a totes les comunitats autònomes. Però tenim molt clar que hem de defensar els interessos de la nostra comunitat autònoma. Per això sempre defensarem que hi hagi suficiència en finançament per a la nostra comunitat. Però també per a tota la resta.

Si Junts pel Sí i les CUP continuen amb aquest full de ruta, hi haurà un moment en què vostès vegin legitimada la suspensió de l'autonomia? Nosaltres proposem una via política per resoldre el problema de Catalunya. Per una senzilla raó: si hi ha gairebé la meitat de catalans que donen suport a l'independentisme, és obvi que políticament cal intentar convèncer-los, igual que ells intentaran convèncer-nos a nosaltres, que la independència no és la millor opció. El Govern d'Espanya no ha utilitzat la part política per convèncer els catalans. I parlant ja de les accions concretes dels polítics, cap polític no pot saltar-se la llei.

Imaginem que Rivera hagués estat el president del Govern central el 2012 quan es comencen a produir manifestacions a favor de la independència. Què hauria fet? Doncs quan Artur Mas va anar a Madrid a explicar les seves pretensions en tres idiomes, no reaccionar penjant una nota al web de la Moncloa. És a dir, contrarestar políticament l'envit que estava llançant Artur Mas.

I quin hauria estat el missatge? Què haurien ofert als catalans? Reformes perquè tots aquells catalans que dubten que a Espanya tinguin unes millors oportunitats i un país millor puguin veure que efectivament Espanya val la pena i que junts tenim un projecte comú.

Com es contraresta el problema ara que ja s'ha enquistat i la meitat dels catalans volen la independència? D'una manera molt simple. Primer: vostè s'ha referit a la meitat però és menys de la meitat. Cap grup no pot atribuir-se la majoria de la població catalana per proclamar la independència ni per fer els tràmits per anar a la independència perquè no tenen el suport de la meitat més u de la població. No el tenen. Van fer un plebiscit i el van perdre. Per tant, cal exigir a tots els polítics que pretenen fer allò per al qual ni tan sols no estan mandatats que no ho facin i que compleixin la llei. I segon: fent tot allò que mai no s'ha fet i que es va haver de fer, que és convèncer tots els catalans que es pot pertànyer a Espanya amb una Espanya despolititzada, que vetlli pels serveis socials de tots, que hi hagi una bona sanitat, que tinguem una bona educació... I que tinguem un projecte conjunt dins d'Europa.

Si això no funciona i l'independentisme aguanta o continua creixent, es veuen, amb Ciutadans al Govern d'Espanya, pactant un referèndum a l'escocesa? No. Ens veiem convencent bona part d'aquest 47,8%, amb reformes, que val la pena continuar units. I cregui'm: quan governi Albert Rivera això passarà segur.

 

Fotos: Sergi Alcàzar