Qui fou vicepresidenta dels executius de José Luis Rodríguez Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega, ha renunciat a la presidència del Consell d'Estat. Així ho han confirmat fonts del màxim òrgan consultiu del govern espanyol tant a Efe com a Europa Press, que afegeixen que la renúncia serà confirmada a la reunió del Consell de Ministres del pròxim dimarts dia 18 d'octubre. Les mateixes fonts expliquen que la dimissió es produeix després de complir el compromís adquirit amb Pedro Sánchez d'estar quatre anys al capdavant del Consell d'Estat, així com de portar a terme una sèrie de reformes com la digitalització i la transparència de la institució.
La continuïtat o no de De la Vega com a membre permanent de l'òrgan consultiu depèn del govern espanyol que, si és així, haurà d'aprovar el seu nomenament. D'altra banda, l'executiu estatal també haurà d'aprovar la renúncia per raons personals de Victoria Camps. Fonts del Consell d'Estat comenten a El País que existeix relació entre ambdues renúncies i que l'exvicepresidenta pot ocupar de nou un lloc com a consellera permanent, càrrec que tenia abans d'accedir a la presidència de la institució l'any 2018.
Relleu al Consell d'Estat
Sembla que la renúncia de Camps i la dimissió de De la Vega es produeixen de manera simultània per facilitar el relleu intern davant l'inici de l'últim any de legislatura. Si l'encara presidenta del Consell d'Estat passa ara a ocupar un altre cop un lloc de consellera permanent, hi podrà mantenir-se indefinidament perquè el càrrec que queda vacant té caràcter vitalici. Però si no dimiteix, l'any vinent pot ser destituïda si el PSOE perd la presidència del govern espanyol. Així doncs, la substitució de Camps per De la Vega assegura la continuïtat de l'exvicepresidenta espanyola a la institució, passi el que passi a les següents eleccions generals.
De la Vega va arribar a la presidència del Consell d'Estat l'any 2018, tot substituint José Manuel Romay Beccaría. Va ser la primera dona que va obtenir un lloc permanent a la institució i com a presidenta va defensar l'estat d'alarma aprovat pel govern de Sánchez davant la pandèmia de la covid-19. Un estat d'alarma que després va ser tombat pel Tribunal Constitucional. Ella va defensar que es tractava d'una mesura constitucional i necessària, ja que "el règim actual d'eventual restricció del dret de la norma en projecte estableix s'ajusta a les exigències de la jurisprudència constitucional, en orientar-se a la protecció de la integritat física i de la salut de les persones, configurant-se, a més, com una mesura necessària per a la consecució de la finalitat perseguida per la norma, que no és una altra que evitar la propagació d'una malaltia contagiosa greu".