Nova alerta per als presos polítics catalans indultats. Carlos Lesmes, que va renunciar a la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 10 d’octubre passat per forçar el PSOE i el PP a desencallar la renovació dels membres de l’òrgan de govern dels jutges, ha participat recentment en una resolució de tràmit, d’impuls processal, sobre la revisió dels indults en el Tribunal Suprem. Lesmes en deixar la seva responsabilitat governativa, ha tornat a la sala 3 del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, i en concret a la secció 5a, que de forma excepcional va reobrir el cas dels indults en admetre els partits polítics com a part del procediment. Tot va ser propiciat per un canvi de magistrats, que va afavorir el domini conservador de la secció. Lesmes podria formar part de la secció que ha de deliberar els fons i si es revoquen els indults, tot i que també podria apartar-s’hi; no ha format part del govern espanyol que va tramitar els indults, però sí que en els seus discursos en l'obertura judicial de cada any s’ha mostrat en contra.
En una acta del secretari de govern del Tribunal Suprem, coneguda aquest dimarts, es detalla que la sala de govern de l’alt tribunal espanyol va acordar el 7 de novembre passat les vocalies, els àmbits i els integrants de les sales de Tribunal Suprem per aquest any i el 2023. Així, en la secció 5a de la sala 5a del Tribunal Suprem hi consten: Carlos Lesmes, Wenceslao Olea, Inés Huerta Garicano, Ángel Ramón Arozamena, Fernando Román i Ángeles Huet.
El tribunal Suprem, un tribunal dividit
La darrera resolució sobre els indults als independentistes catalans va ser el juny passat. Dos magistrats del Tribunal Suprem, Octavio Juan Herrero i Ángel Ramón Arozamena, van expressar amb un vot particular que s’hauria d’haver inadmès els recursos de reposició presentats pel PP, Cs i parlamentaris, i Vox contra els indults als independentistes catalans. De forma inesperada, el 24 de maig passat, la sala contenciós-administrativa, propiciada per un canvi de magistrat, va admetre el recurs dels partits i d’Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya el 2017. Els dos magistrats van assegurar que: “El recurs dels recurrents no té cap altre objecte que la defensa d’una determinada posició política.” Els altres tres magistrats van admetre a tràmit. Pels dos magistrats, els tres partits polítics no estan legitimats per recórrer contra la decisió del govern espanyol de concedir la mesura de gràcia, tal com defensa l’Advocacia de l’Estat i com inicialment va resoldre la sala, amb altres magistrats, i també dividits per tres vots a favor de refusar-los i dos en contra. Per ells, els partits no són víctimes directes del delicte de sedició, segons la sentència penal del Tribunal Suprem, i, per tant, no poden recórrer els indults parcials.
Un procediment complex
Actualment, els afectats encara no saben quan el Tribunal Suprem resoldrà sobre els indults. S’indica que la secció vol fer una resolució conjunta, malgrat que els expedients dels nou indultats són individuals i així es tramiten. Per exemple, en el cas de l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, no hi ha cap defensa representada i el seu cas ja podria està resolt en sentència. Els indultats d'ERC (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell) sí que tenen representació jurídica en el procediment. En aquest cas, l'Advocacia de l'Estat haurà de tornar a respondre la resolució del Suprem d'haver admès els partits espanyolistes, i també s'haurà de donar veu a la defensa dels indultats d'ERC sobre la demanda presentada per VOX i diputats de Cs. Després s'entrarà en la fase de prova, que precedirà el judici i la sentència.
La polèmica marxa de Lesmes
Un mes després de la seva dimissió, les amenaces de Carlos Lesmes per ara no han donat resultat i la renovació del CGPJ es manté bloquejat. El president del Tribunal Suprem (TS) i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja va amenaçar davant Felip VI en l'inici del curs judicial d'abandonar la presidència del CGPJ el passat 29 de setembre i, finalment, el dia ha arribat.