“El recurs dels recurrents no té cap altre objecte que la defensa d’una determinada posició política.” Aquest és l’argument central expressat per dos magistrats del Tribunal Suprem en el vot particular, en el qual expressen que s’hauria d’haver inadmès els recursos  de reposició presentats pel PP, Cs i parlamentaris, i Vox contra els indults als independentistes catalans. De forma inesperada, el 24 de maig passat, la sala contenciós-administrativa,  propiciada per un canvi de magistrat, va admetre el recurs dels partits i d’Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya el 2017.  El tribunal Suprem ha fet públic avui dijous les resolucions del tribunal dividit (3 a favor i dos en contra) i el vot particular dels magistrats Octavio Juan Herrero i Ángel Ramón Arozamena,  on exposen el mateix argument  de rebuig a tots els recurrents.

Els magistrats  Herrero i Arozamena, al contrari que els seus altres tres companys, consideren que no s'hauria d'haver acceptat a tràmit els recursos en considerar que els tres partits polítics no estan legitimats per recórrer contra la decisió del govern espanyol de concedir la mesura de gràcia, tal com defensa l’Advocacia de l’Estat i com inicialment va resoldre la sala, amb altres magistrats, i també dividits per tres vots a favor de refusar-los i dos en contra. Per ells, els partits no són víctimes directes del delicte de sedició, segons la sentència  penal del Tribunal Suprem, i, per tant, no poden recórrer els indults parcials.

Arguments

En concret, els dos jutges exposen que la sentència penal contra els independentistes catalans fixa el bé jurídic, públic i institucional, protegit pel delicte de sedició, i “no incideix en la reparació dels concrets drets dels parlamentaris ni dels actes violents, intimidació o amenaces que es refereixen els recurrents com a justificació de la seva legitimació”. És a dir, que el compliment de la pena  “no té cap incidència en la reparació dels interessos particulars invocats”, que com en el cas de Millo, exposava que havia estat insultat i perseguit.

Els dos magistrats també retreuen a Inés Arrimades, Carlos Carrizosa i José Espejo-Saavedra que entrin en “contradicció” en exposar les motivacions com a víctimes, ja que primer indiquen que afecten a tota la societat i després a ells, com a parlamentaris.

Crítics

En el vot particular, els dos magistrats són crítics amb els seus companys en assegurar que “és el legislador el que, valorant l’abast dels interessos públics, generals, col·lectius i institucionals, determina i delimita la legitimació per la defensa dels mateixos”, i detalla que per exemple s’ha afegit el dret a la igualtat de tracte entre dones i homes, entre d’altres. També exposen que els recurrents han expressat molt clarament el seu interès i, per tant, no cal esperar a dictar sentència per aclarir si estan o no legitimats. Com passarà ara.

Presó

Ara, el tribunal contenciós ha d’admetre ha de rebre la  resposta de la demanda per part de l'Advocacia de l'Estat, i és possible que una de les parts torni a fer una al·legació a l'admissió dels recursos i caldrà que contesti, també. Finalment, s'entrarà en fase de prova i després el tribunal dictarà sentència. Així, la resposta trigarà, almenys, mig any, i si al final el tribunal tomba els indults, el govern espanyol podria tornar a concedir indults parcials als independentistes catalans.  El PP ja ha anunciat que si governa, els farà tornar a entrar a presó.

 

.