Junts ha tornat a registrar al Congrés la seva proposició de llei orgànica per delegar a Catalunya competències estatals en matèria d'immigració, però ho ha fet amb canvis significatius en l'exposició de motius respecte del text que havia presentat el març de 2025. La part articulada de la iniciativa —és a dir, el contingut jurídic de la llei— manté les competències que es delegaven a la Generalitat i que ja es reclamaven fa un any i mig, però la justificació política i social de la proposta ha estat considerablement reformulada. La diferència més evident és que el text registrat el 4 de març de 2025 dedicava una extensa part de l'exposició de motius a descriure la realitat migratòria catalana, mentre que la nova versió, registrada aquest 26 d'agost de 2026, opta per una justificació molt més jurídica i centrada en el marc constitucional i estatutari.
L'objectiu és que Podemos pugui avalar la nova norma, ja que havia titllat de "racista" la part expositora de la llei. De fet, Podemos va fer caure aquesta llei al Congrés, votant al costat de PP i Vox. El portaveu del partit, Pablo Fernández, va arribar a afirmar el març de 2025 que no es tractava d'un acord per descentralitzar competències sinó per "descentralitzar el racisme". Tot i això, en els últims mesos Podemos havia posat condicions per negociar el traspàs d'immigració, entre les quals hi havia la regularització massiva d'immigrants, tancar els centres d'internament d'estrangeria (CIE) i canvis en el preàmbul de la llei. Tot i que els de Míriam Nogueras van votar a favor del tràmit —és a dir, que es pugui debatre— d'una iniciativa legislativa popular per la regularització, ha estat molt crític amb la regularització que sí que ha impulsat el govern espanyol a través d'un reial decret llei i que no va haver de passar pel Congrés. De fet, fins i tot hi ha votat en contra en alguna moció a la cambra baixa espanyola. Amb els canvis a l'exposició de motius, caldrà veure la posició de Podemos.
Del diagnòstic sobre la immigració a Catalunya a l'article 150.2 de la Constitució
La proposició inicial començava contextualitzant la situació migratòria a Catalunya. El document incorporava dades sobre l'evolució de la immigració i assenyalava, entre altres qüestions, que només l'any 2022 havien immigrat a Catalunya 246.869 persones procedents de l'estranger, davant les 91.511 registrades aproximadament una dècada abans. Aquella exposició de motius també posava el focus en l'impacte del fenomen migratori sobre la llengua catalana, recordant que l'Estatut defineix el català com a llengua pròpia de Catalunya. A partir d'aquest diagnòstic, defensava la necessitat d'apropar la gestió de la immigració a les administracions més properes, especialment la Generalitat i els ens locals.
En canvi, la nova proposta prescindeix d'aquest diagnòstic quantitatiu i social. L'exposició de motius del 2026 arrenca directament del marc constitucional: l'article 150.2 de la Constitució permet a l'Estat transferir o delegar a les comunitats autònomes competències de titularitat estatal que siguin susceptibles de delegació. A continuació, el nou text recorda que l'article 149.1.2 de la Constitució atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i dret d'asil, i contraposa aquesta competència estatal amb les atribucions que l'Estatut reconeix a Catalunya en primera acollida i integració.
Desapareix bona part de la justificació sobre el model català d'integració
Un dels canvis més importants és que la proposta de 2026 elimina bona part de l'argumentari sobre el model d'integració català que apareixia en el text anterior. El document de 2025 dedicava diversos paràgrafs a explicar que Catalunya volia desenvolupar un model basat en drets i deures, amb compromisos d'integració, respecte pels valors cívics i coneixement de la llengua i la cultura catalanes. També hi apareixien referències a la convivència, el treball, l'esforç, l'educació i la igualtat de gènere. Aquesta argumentació desapareix pràcticament de l'exposició de motius del nou text.
També queda fora el llarg recorregut històric que la proposta de 2025 feia sobre l'evolució de les polítiques migratòries de la Generalitat, des de la creació de la Comissió Interdepartamental d'Immigració el 1992 fins a les diferents estructures administratives creades posteriorment.
Menys dades i més Estatut
El canvi de filosofia de l'exposició de motius es pot resumir en el pas d'un argumentari basat en la realitat específica de Catalunya a un altre fonamentat sobretot en el marc jurídic que permet la delegació. El text del 2025 argumentava que la realitat migratòria catalana, l'experiència de la Generalitat i l'existència d'un marc legislatiu propi justificaven la delegació. També defensava que calia dotar Catalunya dels recursos legals, tècnics, econòmics i humans necessaris per gestionar el fenomen migratori des de la proximitat.
La nova exposició de motius, en canvi, se centra en el fet que l'Estatut ja reconeix competències catalanes directament relacionades amb l'atenció, l'acollida i la integració dels immigrants, i recorda que altres competències pròpies —com llengua, cultura, serveis socials, educació, salut, ocupació, habitatge o seguretat pública— també incideixen en la gestió ordinària de les situacions derivades dels moviments migratoris. És a dir, el nou text no necessita justificar tant la dimensió del fenomen migratori ni explicar el model català, sinó que posa l'accent en la connexió entre les competències que ja té Catalunya i les competències estatals que es volen delegar.
Es manté, però, l'objectiu de la delegació integral
Tot i els canvis en la justificació, el nou text continua presentant la iniciativa com una delegació de competències estatals en matèria d'immigració a la Generalitat, a l'empara de l'article 150.2 de la Constitució. I l'articulat manté pràcticament les mateixes grans àrees que ja apareixien en la proposta anterior: residència temporal i de llarga durada, contractació en origen, règim sancionador, gestió dels CIE, seguretat als ports i aeroports i determinades funcions relacionades amb el control fronterer.
La llei de Junts planteja que l'Estat delegui a la Generalitat diverses competències executives en matèria d'immigració, sense alterar la titularitat estatal de la competència. Entre les funcions que passaria a assumir l'administració catalana hi ha la gestió de les autoritzacions d'estada de llarga durada i de residència temporal, així com la documentació dels estrangers i l'expedició del NIE, amb la Generalitat actuant com a "finestreta única".
L'articulat també atribueix a Catalunya la gestió dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) i capacitat sancionadora en els procediments administratius d'estrangeria. La Generalitat podria instruir i executar les devolucions d'estrangers que no requereixin expedient d'expulsió i formular les propostes d'expulsió en els casos que sí que en requereixin. També es preveu que Catalunya pugui determinar els perfils i contingents de treballadors contractats en origen, aplicant-hi les mesures lingüístiques vigents.
Finalment, la proposta reforça el paper dels Mossos d'Esquadra en matèria de frontera i seguretat: participarien en el control fronterer juntament amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i assumirien funcions de prevenció, persecució i protecció de les víctimes de tràfic i explotació. Per fer-ho possible, el text preveu la incorporació de 1.800 nous agents. La nova versió registrada aquest 26 d'agost manté aquest articulat i modifica principalment l'exposició de motius per intentar superar el rebuig de Podem.