“No volem una ERC profètica i estètica”. Amb aquest missatge, el diputat Carles Campuzano i el també diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro han situat en escena una nova associació vinculada a ERC, Esquerra Democràtica, que aspira a incidir en el rumb del sobiranisme i del catalanisme progressista. La iniciativa neix amb la voluntat de contribuir a la reconstrucció de confiança, reforçar una proposta política “central i competitiva” i reconnectar amb una societat catalana que, admeten, ha quedat tocada després dels darrers anys de tensió política.
El nom escollit no és casual: Esquerra Democràtica beu directament de la formació creada el 1975 per Ramon Trias Fargas, un dels impulsors de la primera CDC, en una clara declaració d’intencions sobre l’espai ideològic que vol ocupar. Els promotors han subratllat que no es tracta ni d’un corrent intern ni d’un nou partit, sinó d’una plataforma estable amb identitat pròpia, vinculada a ERC a través d’un acord de col·laboració formal però sense integració orgànica. L’objectiu és generar pensament, propostes i debat des d’una òptica reformista, europeista i de govern, en un moment que consideren clau per redefinir el futur polític del país.
"Del centre cap a l'esquerra"
En la seva intervenció, el diputat Carles Campuzano ha explicat que la creació d’Esquerra Democràtica respon a la voluntat d’obrir un nou espai de participació política: “Hem decidit que creem una associació no perquè no estiguem convençuts dels partits polítics, al contrari, la democràcia necessita partits polítics forts i sòlids”. En aquest sentit, ha remarcat que el projecte vol permetre implicar-se en la política “sense participar de les servituds que tenen també els partits polítics”, agrupant tant militants d’ERC com persones independents. “Creem una associació amb vocació política sense les servituds polítiques”, ha resumit, tot subratllant la voluntat de col·laboració amb ERC per “reforçar al màxim una proposta política progressista, sobiranista, no sucursalista i no depenent de Madrid”.
Campuzano ha defensat que aquest impuls s’inscriu en la necessitat de consolidar “la força del centre cap a l’esquerra” i de construir “una esquerra amb mentalitat de Govern i amb capacitat de fer política útil”. “No volem ser una esquerra estètica i profètica”, ha afirmat, reivindicant una esquerra amb “ganes de governar el nostre país”. Alhora, ha posat l’accent en una idea de país basada en el futur compartit: “El país no pot basar el nostre sentiment de pertinença en els avantpassats comuns, sinó que els somnis dels pares sobre els seus fills puguin ser possibles”. El diputat ha advertit dels riscos que afronta el catalanisme i ha apel·lat a combatre “la por i el ressentiment identitari”, que ha qualificat com “el principal enemic del catalanisme”, així com la xenofòbia, perquè “farà impossible l’arribada a la independència”. En aquest marc, ha reivindicat que “allò que ens defineix com a nació és la capacitat d’organització de la gent” i ha reafirmat el compromís europeista del projecte: “Ens definim com a europeistes, Europa és la nostra pàtria”. Campuzano també ha volgut subratllar la resiliència del país —“en un moment de por i desesperança, hem tingut la capacitat d’enfortir-nos”— i ha conclòs apel·lant a “contribuir en la recuperació de la confiança” col·lectiva.
Marc Álvaro subratlla que el procés “ha descosit el país” i demana esperança
El diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro, vinculat a Esquerra Democràtica tot i no ser militant d’ERC, defineix el nou espai com “un grup de persones que ens hem trobat perquè volem polítiques de progrés, la llibertat nacional” i que comparteixen la idea que “la política s’ha de restaurar” en un context de descrèdit creixent. Amb una mirada inequívocament europeista, sosté que el projecte neix amb voluntat d’“ajudar els companys d’ERC a enfortir un projecte central i competitiu, molt transversal i que s’assembli el màxim possible a la societat catalana”. Álvaro subratlla que Esquerra Democràtica no mira enrere: “No som gent de nostàlgia… ens defineix més el futur que la història”. En aquest sentit, rebutja qualsevol temptació de retorn a etapes passades —“no volem tornar en la màquina del temps en cap moment passat”— i reivindica que Catalunya es troba “en un nou món” que cal entendre des d’una perspectiva oberta. “Ens defineix la reconstrucció”, resumeix, situant aquest concepte com a eix central del nou corrent.
Aquesta reconstrucció, adverteix, és múltiple i urgent. “El procés no va sortir bé. El país se’ns ha descosit”, afirma, tot descrivint una societat “escardada” que necessita recompondre vincles interns i recuperar la confiança en la política i les institucions. “Cap societat pot sobreviure a l’actual desconfiança radical”, alerta, en un context marcat per “la por, el ressentiment i el populisme”. També apunta a la necessitat d’afrontar debats com el de la llengua “amb idees fresques” i de restablir “la veritat pràctica que permet la conversa pública”, erosionada —diu— per “la nova dreta, el nou feixisme i la frivolitat dels tecnofeudals”. Finalment, Álvaro amplia el focus i defensa “la reconstrucció del projecte europeu”, criticant una Unió Europea “encotillada per la burocràcia” i sotmesa a inèrcies i derives autoritàries. En aquest marc, reivindica “reconstruir la paraula llibertat”, que considera “segrestada pels feixistes”, i recuperar una esperança amb contingut: “L’esperança ha de ser operativa, l’hem de portar a la butxaca”. Per al diputat, aquesta esperança no és garantia d’èxit, sinó “la convicció que les coses les hem de fer i que van pel bon camí”, un principi que vol situar al centre del nou impuls polític.
“Recuperar la confiança”
El naixement del Grup Esquerra Democràtica respon a una diagnosi compartida: Catalunya travessa un moment de desorientació col·lectiva que exigeix “recuperar confiança, ambició i sentit de país”. La ponència ideològica d'aquest nou conglomerat reivindica “els valors que han fet fort el catalanisme democràtic: la llibertat, la justícia social, la cohesió” com a fonaments per reconstruir una esperança compartida. La proposta no parteix del pessimisme, sinó de la convicció que cal “posar en valor les enormes potencialitats i oportunitats que té el país”. Aquest projecte posa al centre una idea clàssica però avui tensionada: “Catalunya, un sol poble”. Enfront dels discursos que busquen fragmentar la societat, Esquerra Democràtica reivindica un catalanisme “integrador, obert i acollidor”. Això es tradueix en una aposta clara per un model econòmic dinàmic —basat en “el treball, l’empresa, l’ofici i la innovació”— però orientat inequívocament al benestar de les persones. El progrés, sostenen, només té sentit si serveix per “reduir desigualtats, generar oportunitats i assegurar que ningú quedi enrere”.
En l’àmbit nacional, el grup es declara obertament sobiranista: “Aspirem que Catalunya pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur polític. I volem la independència”. Amb tot, incorpora una mirada autocrítica sobre el cicle iniciat el 2017, assumint que “una part important del país ha viscut entre la decepció, la frustració i el desconcert”. Per això, planteja la necessitat de “repensar-se”, “reconstruir confiances” i tornar a connectar amb la ciutadania. El sobiranisme, defensen, ha de tornar a ser “sinònim de bon govern, de progrés social i de qualitat democràtica”. Finalment, Esquerra Democràtica situa Catalunya dins una Europa que considera imprescindible: “La sobirania real o s’exerceix compartint poder o queda buida davant dels grans poders globals”. Amb una aposta per un “liberalisme social europeu, modern i compromès amb la igualtat real”, el projecte combina llibertat i responsabilitat col·lectiva, i incorpora la transició ecològica com una oportunitat que “ha de ser justa”. Tot plegat amb una mirada humanista del país, on “la llengua catalana és el nervi de la nostra comunitat” i on unes institucions fortes són condició indispensable per a un futur compartit.
Educació, cultura, economia i drets socials
La jornada també ha inclòs una taula rodona centrada en les propostes de país d’Esquerra Democràtica en àmbits clau com l’educació, la cultura, l’economia i els drets socials, moderada per Pol Turu. El doctor en ciències polítiques i socials Eduard Vallory ha advertit que “les polítiques educatives són a llarg termini i les estructures són limitades”, tot assenyalant el pes d’“una estructura d’escola basada en un model funcionarial nefast” heretat del franquisme. Vallory ha lamentat que “portem 40 anys sense que això s’hagi enfocat” i ha subratllat que, en un context de transformació digital accelerada, “sense unes institucions amb professionals preparats i uns nois preparats per adaptar-se és molt difícil donar resposta”. Amb tot, ha reivindicat que “hem de tenir la creença que la política pot canviar la realitat”, malgrat “l’esclavitud del curt termini”.
Des de l’àmbit social i econòmic, Maite Balcells ha defensat la necessitat d’“aconseguir la Catalunya d’un sol poble que no deixi ningú enrere”, posant l’accent en el sentiment de pertinença i en la necessitat de polítiques de llarg abast. En paral·lel, la investigadora del Barcelona Supercomputing Center Marta Curto-Grau ha remarcat que “no hi ha competitivitat sense cohesió social” i ha alertat que “salaris baixos amb manca d’accés a l’habitatge fa que molta gent es vegi forçada a marxar”, dificultant la retenció de talent. La sessió, amb la participació també del gestor cultural Ferran Madico, ha servit per reforçar la idea que el progrés econòmic i social han d’avançar de la mà per sostenir un projecte de país amb ambició i cohesió.
Entre els assistents, hi havia la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany; secretari general adjunt, Oriol López; vicesecretària del món del treball d’ERC, Laura Pelay; Magda Oranich, exdiputada al Parlament; Miquel Camps, adjunt a la presidència de PIMEC; l’exsecretari general del departament d’Economia, Pep Vilarrubia; l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya; Oriol Ribalta, alcalde de Sallent de Llobregat; o Guillem Mateo, membre d’Units; així com l'exdiputat al Congrés, Jordi Xuclà.