La mort en ple ostracisme de Rita Barberá ha fet reaccionar l’expresident del País Valencià Francisco Camps, que ha criticat durament el PP per no haver "envoltat d’afecte” l’exalcaldessa, quan ella “no està en les millors condicions i a més de manera injusta”.

De fet, Camps ha anat un pas més en la defensa de Barberá i la crítica al PP comparant la seva mort amb el cas Dreyfus, el procés a un militar jueu que va sacsejar França al segle XIX per un cas flagrant d’antisemitisme. En aquest sentit i en declaracions a la Cadena Cope, Camps ha citat una frase del germà d’Alfred Dreyfus: “Després de la degradació, es va fer el buit a tot el nostre entorn, sentíem que ja no érem éssers humans com els altres, aïllats del món dels vius”.

En aquest marc, Camps ha insistit que “la família de Rita era el PP d’Espanya, la seva gent, i quan un està malament i es troba sota un atac totalment absurd, fora de mida i falsari necessita que la seva família estigui amb ella”, per afegir que Barberá va donar al partit “tota la seva vida, mai millor dit”.

Així mateix, Camps ha remarcat que Barberá va dedicar la seva vida a fer de València una ciutat amb un projecte de prosperitat i convivència, a més d’una ciutat “amb una lleialtat brutal a Espanya”, de manera que en els darrers mesos es preguntava per què li tocava viure aquesta “bogeria”.

Igualment, Camps s’ha preguntat com és possible que en un Estat de Dret "s’agafi algú, se’l destrueixi i se l’intenti convertir en un titella a què es pot insultar, perseguir i encadenar amb càmeres de televisió tots els dies”.

Podemos, “com els camises pardes”

A més, l’expresident valencià ha criticat l’absència dels diputats de Podemos en el minut de silenci que va ofrenar el Congrés dels Diputats a Rita Barberá, assegurant que “demostra el que són, gent uniformada, perquè tenen un discurs violent, uns posats violents i un uniforme violent”.

En aquest sentit, Camps ha reblat que aquesta “uniformitat”, li recordava “altres moments de la història, als camises negres a Itàlia o els camises pardes d’Alemanya”, en referència a les formacions paramilitars feixistes i nazis, aquests últims responsables de pogroms antijueus com la Nit dels Vidres Trencats, que el 9 de novembre del 1938 va devastar la comunitat jueva d’Alemanya.