Gabriel Rufián sorprenia en les primeres aparicions al Congrés exhibint un mapa on pretenia assenyalar les diferències entre les formacions polítiques imperants a Catalunya i a Espanya. Però amb el tret de sortida a la campanya per a les eleccions del 21-D, els partits espanyols es veuran situats davant el mirall de les seves contradiccions. Serà la dualitat entre allò que dona vots a la resta de l'Estat, però no al Parlament català, la principal espasa de Dàmocles per als líders Mariano Rajoy, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias.

El Partit Popular buscarà la reivindicació de la intervenció de la Generalitat com a mesura genuïna de l'executiu central per posar fi a la crisi sobiranista i barrar els peus a la puixança de Cs a l'Estat, per l'aplicació del 155. Per això, el desplegament de la Moncloa serà persistent i el candidat i líder del PPC Xavier García Albiol va demanar la participació del delegat del govern espanyol Enric Millo, així com de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. Es considerarien peça clau de la Catalunya interior, ja que la segona és de Sant Sadurní d'Anoia i el primer manté un perfil moderat. Rajoy també es mobilitzarà, i Albiol n'espera una implicació que vagi més enllà del míting o el mercat.

El PP buscarà reivindicar el 155 per barrar la puixança de Cs, però els sondejos li auguren una caiguda de 4 escons durant la intervenció de la Generalitat

La contradicció emergeix, ja que els sondejos donen als populars una forquilla de 6-7 escons, després d'intervenir la Generalitat. És la xifra més baixa que registra el partit en l'històric electoral, per sota dels 11 diputats el 2015. A Gènova, però, atribueixen la davallada al vot ocult –és a dir, aquell que s'avergonyiria de triar PP–. Així, preveuen facilitar la tasca a la gent gran, per damunt dels 55 anys d'edat –que registra altes quotes de vot entre l'electorat dels populars i suposa la mitjana a Espanya– a través de reforçar el mailing electoral. Això es faria a Santa Coloma de Gramenet i a Castelldefels, segons exposaven fonts del PPC en una trobada informal a Madrid.

El fet és que per a Inés Arrimadas la batalla de PP i Cs al Congrés per la línia dura "patriota" o "espanyolista", resultaria perjudicial en l'intent de mantenir el perfil pactista i moderat de la formació taronja. De fet, Arrimadas preveu la reivindicació de deixar enrere els anys de procés i la presumpta "divisió" en la societat catalana que haurien atiat, al seu parer, els independentistes per motius identitaris. L'exemple és el seu espot de campanya, on surten determinades veus que parlen indistintament en català o en castellà. A més, la líder del partit català busca marcar perfil propi, com s'observa als cartells, on apareix sola sense Albert Rivera per primera vegada.

Rivera vol tenir contínua presència en campanya, fent difícil a Arrimadas ocultar que Cs va promoure condecoracions als policies de les càrregues de l'1-O

La qüestió és que la insistent presència que Rivera vol mantenir en la campanya podria enterbolir els plans de la candidata i robar-li protagonisme. Arrimadas va tenir dificultats per respondre a la secretària general d'ERC Marta Rovira al programa Salvados del diumenge per què Ciudadanos va promoure condecoracions a la Guàrdia Civil i la Policia de les càrregues policials de l'1-O. Inclús, Cs va votar en contra d'una comissió al Senat que investigués el succés, tot i que la presidenta de Cs va queixar-se de la "mala gestió" de la Moncloa al respecte. El mateix passaria amb l'escola catalana, que Rivera denuncia, però a Catalunya solia comptar amb consens.

Tampoc ho tindrà fàcil el PSC per mantenir el perfil enmig dels dos blocs –l'independentisme i el constitucionalista– després que el secretari general Pedro Sánchez accedís a donar suport al 155 de Rajoy, de la mà de Cs. El terme mitjà és l'objectiu del primer secretari Miquel Iceta, qui havia enarborat la bandera del "ni DUI, ni 155" i qui va assegurar que havia intentat parlar amb Carles Puigdemont per evitar el xoc de trens amb l'Estat –abans que Núria Parlon abandonés l'executiva del PSOE pel 155. La voluntat pactista s'intentaria potenciar per l'entesa amb Ramon Espadaler, de l'extinta Unió, forma de compromisso historico a la catalana.

Sánchez es va obrir a l'aplicació del 155 posant Iceta en problemes per esmorteir la mesura, ara que Rajoy ja dubta de la reforma de la Constitució

El fet és que l'escàs marge dels socialistes espanyols a la línia intermèdia del PSC podria desbaratar els plans d'Iceta. Això passa en un moment que Mariano Rajoy exhibeix dubtes sobre la reforma de la Constitució –que presumptament era l'intercanvi a què haurien arribat PP i PSOE per implementar la intervenció de la Generalitat, vista a Ferraz com una acció "d'Estat". Igualment, hauria caigut en sac buit l'intent d'una reforma federal del finançament, o d'una hisenda pròpia, com demanava Iceta la setmana anterior, enmig d'un seguit de barons –com ara l'andalusa Susana Díaz o el castellanomanxec Emiliano García-Page, contraris a qualsevol tret diferencial entre comunitats.

En Comú Podem entomarà un escenari hostil com a conseqüència dels 9 diputats que li vaticina el CIS, davant els 14 que manté al Parlament espanyol. Això podria ser fruit dels intents de Xavier Domènech per apropar-se a les tesis del PSC sobre mantenir-se neutral enmig dels blocs –tot i que deslliurat de l'aplicació de l'article 155. La qüestió és que els comuns volen potenciar el fet que podrien esdevenir la clau de la governabilitat davant les múltiples aliances que emergeixen, com és un possible tripartit amb ERC i el PSC, alhora que retornar a la pantalla del dret a decidir pactat, en tant que les seves aliances amb Podemos.

Domènech vol ser el terme mitjà entre blocs, mentre Iglesias acusa vetlladament l'independentisme d'haver despertat el "feixisme" a Espanya

Així les coses, Pablo Iglesias hauria fet un feble favor a Domènech arran de l'acusació a l'independentisme diumenge sobre haver contribuït a despertar el "feixisme" a Espanya i a Catalunya. Això passaria en el marc de l'anomenada equidistància de la formació morada, tot just després d'haver presentat un recurs al 155 davant del Tribunal Constitucional la setmana anterior. Precisament, el suport a la causa catalana estaria restant intenció de vot a Podemos a la resta d'Espanya, en una de les més importants crisis d'Estat. Un tret que la diputada Carolina Bescansa ja va advertir quan li digué a Iglesias que no sols havien d'oferir projecte a l'independentisme; també a Espanya.