"Per què Ciutadans obté més vots que el Partit Popular a Catalunya?", es preguntava un alt càrrec de la formació de Mariano Rajoy fa més d'un any en una trobada a Madrid. Els populars manifestaven neguit perquè el partit taronja hagués arribat a 25 escons a les eleccions del 27-S de 2015, i obrir-se camí al Congrés amb 40 diputats el 20-D de 2016. El procés només feia que començar, però passat el temps i amb aquest interromput per l'aplicació del 155, les enquestes revaliden una pinça de 24-25 escons per a Cs i una caiguda fins als 6-7 pel PP; un pronòstic que l'equip de Rajoy diu que vol contrarestar reivindicant en campanya la intervenció de la Generalitat.

"És el partit que ha tingut el coratge d'enfrontar-se amb les eleccions perquè la democràcia i la legalitat es votin", deia el portaveu de comunicació Pablo Casado aquest dilluns en la roda de premsa posterior al comitè de direcció. Casado insinuava que Cs s'estaria emportant els rèdits d'haver aplicat el 155. S'inferia així del CIS d'octubre, que mostrava un creixement del 4,5% de la formació d'Albert Rivera a les eleccions generals. Però, malgrat la indignació, va ser Rivera el primer a demanar a Rajoy el 155, que dubtava davant el rebuig del PSOE.

Tanmateix, els populars fugien de tota autocrítica i trobaven justificació de la davallada possible en el vot ocult. "Hi ha gent que continua amagant que vota el PP", recordava un membre de la direcció del partit a Génova sobre un efecte que solia castigar José María Aznar, però que l'any 1996 es va començar a difuminar. D'aquesta manera, la font se sumava a les paraules del dirigent català Xavier García Albiol, que havia esgrimit la mateixa consigna el dia anterior. "Fins i tot ens van donar un empat quàdruple pel 20-D", deia qüestionant els baròmetres el popular.

"Han nascut allà a Catalunya i tenen el lideratge de l'oposició", justificava l'alt càrrec del PP sobre per què Cs no tindria vot ocult i el partit de Rajoy, sí

La hipòtesi del vot ocult també podria aplicar-se a la formació d'Inés Arrimadas, si és que el denominador comú fos el factor unitat d'Espanya –però al PP descartaven que fos així–. "Han nascut allà a Catalunya i tenen el lideratge de l'oposició", deia justificant-se el dirigent del partit de Rajoy. Feia un any, també s'havien arribat a atribuir el factor plebiscitari del 27-S, però a les portes del 21-D la majoria s'hauria consolidat –segons els sondejos– tot i la fragmentació de les candidatures independentistes, no aglutinades ja sota Junts pel Sí.

Tanmateix, a Génova aniran a totes fent valdre el seu principal tret diferencial: el fet d'ocupar la Moncloa. "Hi ha gent que valora quin és el partit de govern a Espanya", exposava la font consultada. En conseqüència, la presència de Rajoy i els ministres "serà molt intensa, setmana rere setmana", segons informava Casado. El mateix president de l'executiu central visitarà dimecres Barcelona per a un acte de Foment del Treball, la ministra d'Ocupació Fátima Báñez anirà dijous a Tarragona i la secretària general, María Dolores de Cospedal, s'estarà diumenge a Lleida. 

"Hi ha qui comença a creure que la majoria silenciada, o silenciosa, podria traduir la manifestació al carrer en vots el 21-D", sostenia la font consultada

Diferències al marge, PP i Cs comparteixen idees perquè el 21-D acabi amb una etapa de "supremacisme, propaganada i corrupció sistèmica", segons denunciava Casado, en al·lusió als governs de CiU primer, i independentista, després. La primera, que amb una major participació les forces constitucionalistes obtindrien més vots. La segona, la possibilitat que les manifestacions dels dies 8 i 29 d'octubre comportés un traspàs de suports del carrer a les urnes. "Hi ha qui ho comença a dir sobre la majoria silenciada", afirmava el dirigent genovès.

Així i tot, populars i Cs han detectat dos esculls. Un, que no sumin els escons per governar. El mateix portaveu del PP va posar en pràctica un pressing PSC titllant de "preocupant" la presumpta "indefinició" de Miquel Iceta de cara als pactes postelectorals; i per la banda d'Arrimadas, es va comprometre a donar suport a la llista més votada. El mateix passa amb els comuns, de qui PP i Cs esperen l'abstenció, tot i que a Génova no expliquen què oferirien a canvi. "Caldrà veure com estem el 21-D, però seria el millor per a ells", vista la caiguda de Podemos als sondejos, deia resignant-se la font.