El PSOE i el PSC afrontaran aquest dijous una nova votació al Congrés –forçada pel PDeCAT– sobre l'article 155, on els socialistes ratificaran aquest suport al govern espanyol, malgrat les allargues de Mariano Rajoy a la reforma constitucional. És l'intercanvi a què Rajoy s'hauria compromès amb Pedro Sánchez, a canvi d'acceptar la intervenció de la Generalitat, segons mantenen des de Ferraz. La qüestió és que un mes després que entrés en vigor la mesura, el Partit Popular es mostra ambigu sobre modificar la Carta Magna, i s'augura un possible incompliment de l'acord. 

"Sempre compleixo els meus compromisos", deia tornant-s'hi el cap de l'executiu central en un esmorzar a Madrid dilluns al matí, davant la petició que Sánchez feia des de l'altra punta de la capital, en un altre esmorzar, on l'instava a clarificar si pensava atendre la promesa de l'octubre. Al vespre, però, la resposta de Rajoy era diferent i en una cadena de televisió assegurava que amb el secretari general s¡havia citat a "parlar" sobre la qüestió. Això passava, en primer lloc, per la comissió d'avaluació i modernització de l'Estat autonòmic oberta al Congrés. 

El fet és que els populars mai no han amagat els seus recels a la modificació constitucional. En primer lloc, des de la Moncloa sempre han mantingut que calia una àmplia majoria per a una empresa d'aquestes característiques. En segon lloc, la "indissoluble unitat de la nació espanyola" és un principi inqüestionable per a PP, PSOE i Cs –malgrat el nou programa socialista, relatiu a la plurinacionalitat en el sentit cultural–. Això va forçar precisament que Podemos, el PNB, el PDeCAT i ERC deixessin els "constitucionalistes" sols en aquesta comissió territorial.

Arribats a aquest punt, les paraules del president espanyol van forçar els socialistes a buscar una justificació en els comicis del 21-D, davant el temor que la modificació constitucional no passés de la comissió d'estudi a la subcomissió. Aquesta segona és la que hauria d'abodar a posteriori els treballs, presumptament. Per això, la portaveu Margarita Robles va instar Rajoy a explicar el "perquè del canvi de criteri", tot acusant-lo d'estar "en clau electoral". És a dir, d'estar preocupat que Cs no l'arrabassés atiant la bandera de la unitat d'Espanya.

Precisament, la pugna entre el PP i Cs no passa desapercebuda a la política espanyola. Es va palpar durant el debat de la quota basca, entre dures acusacions dels populars a "l'oportunisme" de Rivera. Això va obligar Rajoy a instar certs barons, crítics amb la xifra del concert, a fugir de la "demagògia d'altres". El PP havia carregat abans durant un debat sobre l'Alta Inspecció Educativa, deixant que el Congrés repliqués el dirigent de Cs. Finalment, tots dos coincideixen en la idea que reformar la Constitució no és per "premiar" qui vol "liquidar Espanya".

Tanmateix, els absents a la comissió territorial van carregar durament contra el PSOE. El dirigent de Podemos, Pablo Iglesias, va acusar Pedro Sánchez de "mentir" sobre que aquest era l'intercanvi pel qual havia rectificat, obrint-se al 155. S'hi afegia el portaveu d'ERC, Joan Tardà, assenyalant allò que ell veia com una evidència. "Nosaltres sempre hem dit que una reforma constitucional no és possible a l'Estat espanyol", denunciava el republicà. L'argument seria que PP, PSOE i Cs suposen "una minoria demogràfica a Catalunya" i, per tant, no hi tindrien incentius. 

Davant d'aquest escenari, la posició dels socialistes quedarà debilitada dijous, ja que Jordi Xuclà va presentar una moció en què insta a derogar els decrets del 155. La jugada dels demòcrates va en la línia d'assestar un cop al PSC abans del 21-D, ja que el partit de Miquel Iceta no s'hi desmarcarà –al PSOE esperen unanimitat en el vot–. Robles, sense indignar-se, responia que "l'únic responsable" de tot plegat és Puigdemont. Això sí, com a jutgessa de carrera, denunciava vehement la segona part de la moció, sobre fer reformes orientades a "garantir la independència judicial".