El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) celebra el seu 25è aniversari enmig d’una cruïlla que consideren "clau" per al futur de la regulació audiovisual a Catalunya. En el seu discurs commemoratiu al Parlament, el president del CAC, Xevi Xirgo, ha posat l’accent en la necessitat urgent d’actualitzar les competències de l’organisme que inclogui els continguts emesos per internet com els generats per la intel·ligència artificial davant d’un entorn comunicatiu radicalment diferent del de fa dues dècades. “Necessitem un CAC independent i a vegades un pèl incòmode que creixi a base de competències, i no pas un CAC que s’apagui o que no molesti a base de pessigades”, ha assegurat Xirgo, tot apel·lant a una acció política decidida per part del Parlament i el Govern.
El discurs ha girat especialment al voltant del repte que suposa la desinformació i l’allau de continguts digitals no regulats. El president ha fet un repàs de com ha canviat el consum informatiu: “Fa vint-i-cinc anys, nosaltres anàvem a buscar la informació. Ara estem en el fenomen que algú va descriure com el ‘news finds me’”. Tot i això, ha denunciat que moltes de les notícies que arriben als usuaris no compleixen “els mínims estàndards de veracitat” i ha subratllat que això no es pot abordar només amb “programes d’alfabetització excel·lents però descoordinats”, sinó amb una estratègia de país.
De fet, per això ha demanat actuar davant les "fake news". "No podem estar contínuament queixant-nos de les fake news de la desinformació i no fer-hi res, i no encarar-ho de veritat com un problema de país, de la societat, que és el que és", ha dit Xirgo, assegurant que això no es resoldrà amb bona voluntat, sinó que amb "valentia de la classe política" i del Parlament. "La mateixa valentia i visió de futur que va tenir el 2000 en crear-lo, l'han de tenir ara per dotar-lo de les eines i les competències necessàries per fer front a aquest canvi de paradigma", ha remarcat Xirgo
Reclama competències per a la Generalitat
Davant l’adopció de noves regulacions europees, el president ha alertat que Catalunya corre el risc de quedar despenjada si no es posiciona amb claredat. “Catalunya no es pot quedar en fora de joc”, ha dit, tot lamentant que les competències en matèria audiovisual s’estiguin atribuint “pràcticament totes a organismes d’àmbit estatal”. Ha estat especialment crític amb la gestió que s’està fent des del govern espanyol: “Probablement no és una opinió compartida per tothom, però a mi em queden pocs dubtes de com s’està fent a l’Estat el desplegament d’aquestes noves competències: això és, tard i malament”.
Finalment, Xirgo ha fet una crida a recuperar l’esperit pioner que va impulsar la creació del CAC l’any 2000 i a garantir que l’organisme pugui fer front als reptes del present i del futur. Ha defensat que el CAC hauria de convertir-se “més en el Consell de la Comunicació de Catalunya que no pas el Consell de l’Audiovisual”, per poder actuar amb força davant d’“un món híbrid” on els límits entre prestadors tradicionals i nous creadors de continguts es desdibuixen. “Ens hem de dotar d’eines... i sí, hem de poder posar algunes portes al camp. Per complicat que sigui”, ha conclòs.
Rull alerta de la "polarització" a través de la comunicació
Josep Rull ha demanat a la cambra catalana de "posar el CAC al dia". "No podem quedar encallats", ha subratllat el president del Parlament, que considera el CAC com una "estructura de país i amb mentalitat d'Estat". Rull ha explicat com es va portar a terme a través d'una ponència conjunta, que és un mecanisme poc habitual. "Aquella llei volia equiparar Catalunya a altres països europeus", ha reivindicat el president de la cambra catalana, que ha assegurat que el CAC té com a missió vetllar pels drets dels ciutadans a rebre una informació "plural, veraç, respectuosa amb la diversitat i amb els drets humans". El president de la cambra catalana ha posat el CAC com una de les institucions que formen part del "cor de la Generalitat".
Rull ha recordat que el món de la comunicació és més "obert i global" que mai, i altament "més fragmentat". "Hi han contribuït les plataformes audiovisuals, el consum personalitzat, la multiplicitat de canals i les xarxes socials i els seus algoritmes que han fet desaparèixer aquell espai públic comú on debatre", ha dit Rull, que creu que la fragmentació de l'esfera pública ha fomentat la "polarització". "Fer que els usuaris que consumeixen informació digital els arribi allò que ratifica les seves creences, i cada vegada menys una informació diversa i plural que fomenti el debat i permeti crear una opinió", ha dit Rull, posant d'exemples missatges "carregats d'ira".
La consellera de Cultura, Sònica Hernández, ha reivindicat la feina del CAC aquests vint-i-cinc anys i, davant la revolució comunicativa actual, considera que és més necessària que mai. "Hem de garantir el lloc preeminent dels mitjans de comunicació en català i que ofereixin una visió del món des de Catalunya", ha reivindicat la consellera, que ha subratllat que el català "no és cap impediment" per conquerir nous mercats. "Tot el contrari, les informacions amb segell català és sinònim de prestigi arreu del món", ha assegurat la consellera de Cultura, que també ha reivindicat la lluita contra les desinformacions. "No hi ha veritats a mitges. Hi ha veritats i mentides", ha dit, posant d'exemple el canvi climàtic o els diversos conflictes mundials.
Genís Roca demana al CAC actualitzar-se
Per la seva banda, Genís Roca, empresari, professor universitari i especialista en desenvolupament de negoci i cultura digital, ha recordat com el CAC va néixer per "posar ordre" a les televisions que hi havia el 2000. "Si el món ha canviat, el CAC també ho haurà de fer", ha dit Roca, que ha reivindicat les institucions com a "indispensables per saber viure en societat sempre que estiguin actualitzades". Roca ha situat el context actual en el traspàs d'una societat industrial a una societat tecnològica. "El CAC té més aspecte de regulador que de servei públic. Està més imaginari en les empreses que en la ciutadania", ha lamentat Roca, que considera que els ciutadans s'han de sentir interpel·lats i ha reivindicat que cal defensar-se a internet per sobreviure com a nació.