D’ençà que Pedro Sánchez va anunciar a través d'una carta a X que es retirava cinc dies per meditar el seu futur, posant d’excusa les informacions sobre la seva dona, Begoña Gómez, no són poques les càbales que s’han fet sobre el seu destí. El fet cert, però, és que des de fa temps que corre el rumor sobre una ambició política que traspassa fronteres i el situaria en algun moment o altre en l’escenari internacional. Quan fa poques setmanes el president del govern espanyol iniciava un periple per diversos països intentant captar adhesions sobre la seva proposta d’un Estat palestí, la premsa espanyola ja parlava de les aspiracions de Sánchez de deixar Madrid per instal·lar-se a Brussel·les per ocupar la presidència del Consell Europeu. Sense anar més lluny, aquest diumenge el ministre Óscar Puente donava ales a la tesi de la dimissió exaltant la figura del líder socialista, "és el puto amo", i presumint de la seva desimboltura a escala internacional amb el seu domini de l'anglès.
Aquesta podria ser una de les motivacions que podrien empènyer el líder del PSOE a abandonar el govern espanyol, més enllà del relat oficial que el situa com a víctima de la despietada maquinària comunicativa de la ultradreta. La possibilitat que Sánchez abandoni Madrid per atendre altres objectius, ara a Brussel·les, és un fet que també han recollit més mitjans de comunicació a Espanya els darrers dies i també aquest diumenge, poques hores abans que el president espanyol desvetlli la seva decisió.
Però, més enllà de la premsa espanyola, un mitjà de referència a Brussel·les, Politico, analitzava aquesta possibilitat fa pocs dies en un article sota el títol Dreaming of Pedro Sánchez, Brussels could be headed for a rude awakening (Somiant amb Pedro Sánchez, Brussel·les podria encaminar-se cap a un despertar desagradable). “El primer ministre d’Espanya és un fort candidat per liderar el Consell Europeu. Seria bo en aquest lloc?”, es pregunta el mitjà.
Politico destaca en aquell article que Brussel·les s'està preparant per assignar els llocs més importants de la UE després de les eleccions al Parlament Europeu de juny. Els partits polítics que obtinguin més vots reivindicaran el lideratge de la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament Europeu i el braç de política exterior de la UE. Precisament a les institucions europees s'està produint una batalla entre famílies polítiques, amb un protagonisme cada cop més important per la dreta més extrema d'Europa. En aquest escenari, els socialistes, que probablement continuaran sent el segon grup més gran al Parlament Europeu, ambicionen controlar la presidència del Consell Europeu, actualment ocupat pel liberal belga Charles Michel.
“Per a Sánchez, traslladar-se a Brussel·les podria ser una sortida astuta de l'escena política esbiaixada i tòxica d'Espanya. La imatge pública dels socialistes en l'àmbit nacional mai ha estat excel·lent, i la seva polèmica decisió de concedir una amnistia general als separatistes catalans per assegurar-se el seu suport per a la seva continuada permanència només ha augmentat el ressentiment públic”, apunta Politico.
Els perills de Pedro Sánchez
“Sánchez potser no és popular a Espanya, però és ben rebut a Brussel·les i és apreciat pels seus homòlegs europeus. Això no vol dir que tingui garantit una posició de primer nivell, però. Els funcionaris i diplomàtics de la UE estan dividits sobre una eventual candidatura de Sánchez”, adverteix el mitjà. A Brussel·les, però, posen el focus en el que pot passar a Espanya a partir d'aquest dilluns. “Si Sánchez abandonés Espanya, la cinquena economia més gran d'Europa, en un estat de caos polític, podria esborronar el seu atractiu a Brussel·les”, avisa Politico.
També hi ha dubtes sobre si Sánchez té el perfil adequat com a president del Consell Europeu. Els líders de la UE que decidiran qui obté el càrrec probablement preferirien algú al final de la seva carrera política, algú com Herman Van Rompuy, l'antic primer ministre belga que va ser el primer a ocupar el càrrec i que es va mostrar com un àrbitre discret.