“Segurament a molts els sorprendrà els detalls de tot el que explicaré a partir d’aquí, però la meva tesi és que d’aquestes coses, si un decideix parlar-ne, ha de fer-ho de forma transparent, detallada i, sobretot, amb la necessària honestedat per si les vivències pròpies a altres després els serveixen”. D’aquesta manera, l’advocat Gonzalo Boye, responsable de la defensa, entre d’altres, del president a l’exili, Carles Puigdemont, enfila en el seu darrer llibre l’explicació sobre el càncer que se li va detectar a finals de maig de 2021 en una revisió rutinària i del qual es va intervenir a Alemanya a finals d’octubre passat, pocs dies després de la vista al tribunal d’apel·lació de Sàsser per la detenció de Puigdemont durant el viatge a l’Alguer.
Al llibre, Se llama cáncer, l'advocat relata la malaltia que ha hagut de superar i la necessitat de prendre consciència de la situació anomenant-la pel seu nom. Però, a més, aquest títol li serveix també per exposar el seu diagnòstic sobre la situació en què es troba el sistema jurídic a l’Estat espanyol, que és, de fet, el tema que centra aquest assaig. Al llarg de l’obra, Boye aborda el relat que s'ha construït sobre la suposada trama russa del procés; l’episodi de la detenció de Puigdemont a l’Alguer, al qual correspon l'avançament editorial que publica avui ElNacional.cat; l’espionatge contra polítics independentistes i periodistes a través del programa Pegasus... Carrega contra l’actuació de la justícia i del conjunt de l’Estat espanyol, però també denuncia aquiescència i silenci d’una part de la premsa.
L’advocat va embastant experiències professionals dels últims mesos amb reflexions sobre l’estat del sistema judicial espanyol, per arribar a una clara conclusió: “Espanya està atrapada en el seu passat, afectada per un càncer que la portarà, irremeiablement, a la descomposició de tot allò que s’espera d’un Estat democràtic i de dret”.
Portada del nou llibre de l'advocat Gonzalo Boye
Bomba de rellotgeria
La seva experiència personal amb la malatia apareix al darrer capítol de l’obra, on l’advocat confessa l’impacte emocional que aquesta situació comporta, “la sensació de portar una bomba de rellotgeria dins del cos, que en qualsevol moment podia explotar”. Relata com va saber que patia un càncer de pròstata, com va haver de fer front a la notícia, les incerteses, les dificultats que comporta encaixar el cop, els pitjors moments...
Explica també els motius per les quals va decidir sotmetre’s a l’operació a Alemanya. “Per raons òbvies, les defenses que porto en aquests moments i l’exposició mediàtica que comporten aquestes defenses -en gran mesura hauria de dir un linxament mediàtic-, vam decidir que el sensat era mantenir això en la més estricta confidencialitat”, relata, per argumentar perquè va evitar acudir a un centre de salut a Madrid.
Boye explica el procés previ a la intervenció, al mateix temps que havia de lidiar amb la detenció de Puigdemont a Sardenya, la intervenció a Alemanya, la tornada a casa i la superació de la malaltia. La seva conclusió, tant en el cas del càncer que ha patit personalment com de la situació en què es troba la justícia espanyola, és que no assumir-ho és un error, igual com no parlar-ne i no acudir als tractaments necessaris, perquè pot acabar sent mortal, tant per les persones que ho pateixen, com per les societats que no són capaces d’enfrontar-s’hi i eradicar-ho.