L’advocat Gonzalo Boye ha demanat a la consellera del Tribunal de Comptes que declarin en el judici per la responsabilitat comptable de l’1-O i d'Exteriors el president Carles Puigdemont, com a màxim càrrec del Govern, i l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el qual —ha recordat— va assegurar al Congrés dels Diputats que no hi havia cap irregularitat amb els comptes de la Generalitat. En la vista, que s'ha celebrat aquest divendres a Madrid, Boye ha sol·licitat abans que s'aturi el procediment perquè no es vulneri la immunitat parlamentària de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La consellera del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez, ha refusat la suspensió del procediment per la seva immunitat. No obstant això, ha acceptat que el president Puigdemont declari en el judici com a testimoni i ha refusat que ho faci l'exministre Montoro. 

La consellera ha acceptat la declaració de Puigdemont perquè ho han demanat altres advocats, ja que en la via civil no ho pot demanar l'advocat del mateix encausat. Per ara, no s'ha desvetllat com ho farà; s'espera que per videoconferència, tot i que la consellera, indirectament, l'ha convidat a venir al tribunal. També ha acceptat que declari la interventora de l'Estat, Luisa Lamela, que controlava el 2017 els comptes de la Generalitat, a petició de Boye.

Informe de la Intervenció de la Generalitat

L’audiència prèvia ha finalitzat a les dues del migdia d’aquest divendres i la majoria dels advocats que defensen encausats d’ERC i de Junts han demanat que es demani un informe a la Intervenció de la Generalitat perquè certifiqui despeses del referèndum del 2017 i d’Exteriors que no s’han pagat, tot i haver creat la disposició. Aquest és el cas d’1 milió d’euros a Unipost, partida que la Fiscalia ja va retirar en la seva reclamació, que ara és de 3 milions d’euros, però no Societat Civil Catalana (SCC), que els demana que reintegrin a la Generalitat 5 milions d’euros. La consellera ha acceptat totes les proves i documental sol·licitades pels advocats dels 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont.

Reclamacions de les defenses

Abans de la petició de proves, els advocats han exposat prop d’una desena “excepcions processals” perquè el Tribunal de Comptes no celebri el judici. La consellera del Tribunal de Comptes ha refusat la majoria i ha assegurat que el procediment “no els ha produït indefensió”. Elena Hernáez ha acordat de resoldre en una resolució la reclamació de l’advocat Francesc Homs, que també està encausat en aquest procediment, que descompti les despeses del 9-N del 2014, perquè el Tribunal de Comptes ja els va condemnar per les despeses d'aquesta consulta, que els va implicar embargaments. Homs defensa en el Tribunal de Comptes el president Artur Mas, l’exconsellera Neus Munté, a més de cinc excàrrecs processats i investigats als jutjats d’instrucció 13 i 18 de Barcelona: l’exdirector del Diplocat Albert Royo; Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Ignasi Genovès i Antoni Molons.

Petició al jutjat d’instrucció 13

Per la seva part, l’advocat Rafael Entrena ha exposat que les factures de la despesa de la campanya de Catalans a l’exterior, que s’imputa a Joaquim Nin, exsecretari general de Presidència, no van ser abonades i, per tant, no hi ha cap perjudici per reclamar-li. Entrena també ha estat molt crític amb el procediment del Tribunal de Comptes per la seva "opacitat" en aquesta causa, en la qual s’ha unificat el procediment de l’1-O, recollit en la sentència del Suprem, amb la causa d’Exteriors "sense un procediment correcte". I la majoria d’advocats amb encausats al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, com Josep Ginesta, ex secretari general de Treball, i Teresa Prohías, directora de Serveis de Vicepresidència, han insistit a denunciar el greuge que pateixen doblement, per la via penal i la civil. En aquest sentit, l’advocat de Ginesta, Ángel Fernández, ha demanat a la consellera que demani a la magistrada del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que deixi sense efecte la seva reclamació de la responsabilitat civil, ja que se’ls persegueix per les mateixes partides. A més, en el jutjat penal hi ha una fiança d’uns 5 milions d’euros, com al Tribunal de Comptes per les mateixes partides. Fernández, que també defensa l'exconsellera Dolors Bassa, ha aconseguit l'arxivament del procediment per a Jaume Mestre Anguera, ja que la Fiscalia i SCC han retirat la reclamació de 337.000 euros per l'anunci de les vies del tren perquè el Govern no les va pagar a la CCMA.

Els arguments de SCC

Per la seva part, l’advocat de SCC, Juan Ramón Chapapría, ha demanat a la consellera que rebutgi l’anul·lació del procediment i ha assegurat que la inviolabilitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí no afecta en procediments l’Estat espanyol, sinó per les seves actuacions com a europarlamentaris. També ha declarat que hi ha jurisprudència que permet jutjar paral·lelament els mateixos fets per la via penal i la civil o comptable, i que només decau quan en la via penal s’indica que no ha existit el dany. L’advocat també ha indicat que reclamen 5 milions d’euros i no els 3 milions de la Fiscalia perquè es refereix als fets recollits en la sentència del Tribunal Suprem. En la sentència contra els líders independentistes, el Suprem, però, no compta la despesa per l’obertura de les escoles per l’1-O, com sí que fa l’entitat espanyolista en la seva demanda.

Finalitzada aquesta vista, només queda que la consellera del Tribunal de Comptes fixi la data del judici, un cop tingui tota la documental aprovada.