Només El Mundo dona en portada la notícia que va avançar La Información: la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) investiga al ministre d’Exteriors, Josep Borrell, des del 2016, i li ha imposat una multa de 30.000 euros per vendre accions d'Abengoa aprofitant-se d’informació privilegiada que coneixia com a conseller de l’empresa. Al novembre del 2015, quan Borrell va vendre les accions (poca cosa: 9.030 euros), Abengoa, rosegada pels deutes, era a la vora del concurs de creditors.
Borrell estudia recórrer la multa.
És estrany que no acabi en primera pàgina un cas d’aquesta gravetat en un ministre de tant pes –no només per la qualitat de la seva cartera, sinó també per la seva influència política en el govern de Pedro Sánchez, especialment pel que fa a la carpeta catalana. Els diaris són amos de les seves portades, esclar, i decideixen allò que els hi sembla bé. Naturalment, les víctimes i els estralls del temporal a Mallorca han de passar al davant.
Quan Borrell era lloat per dimitir
El País tampoc du el cas Borrell en primera. Curiós. El 1999, les exclusives d’aquest diari sobre el frau fiscal de dos excol·laboradors de Borrell quan era secretari d'Estat d'Hisenda el van fer dimitir de la secretaria general del PSOE, que havia guanyat en derrotar Joaquín Almunia a les primàries del 1998.
Avui fa de bon llegir l’editorial que El País va publicar llavors, el 15 de maig del 1999, on lloava la decisió de Borrell: “La majoria dels polítics ha rebut amb respecte una renúncia que a partir d'avui posa molt alt el llistó ètic d’aquesta professió”. El diari s’emocionava. Borrell dimitia sense haver fet res d’il·legal i “ni se li podia fer cap retret penal, civil o ètic”, i l’argument de la dimissió era que “en política el compliment estricte de la legalitat és imprescindible, però no suficient; que hi ha valors que han de dominar l'acció política, per sobre de les conveniències partidistes”.
El diari també explicava que “el fet que la seva exdona participés en un fons d'inversions al costat d'un d'aquests antics col·laboradors, esdevinguts símbol màxim del desvergonyiment, reforça la impressió que no es tractava només de funcionaris deslleials, sinó de persones de la seva total confiança personal. Per això, la decisió de renunciar és prudent, i segurament sàvia”.
Per coincidència, les accions d’Abengoa que Borrell va vendre també eren d’una seva exdona. El ministre n’era el gestor, segons El Mundo.
Els disgustos
Aquest no és l’únic disgust de Borrell amb Abengoa. El 2012 va haver de dimitir de la presidència de l'Institut Europeu de Florència, centre que tenia activitats relacionades amb les energies alternatives… el negoci d’Abengoa. El diari italià La Repubblica va explicar que Borrell, a més, no havia declarat a l’Institut els ingressos procedents de l’empresa (300.000 euros l’any), cosa que el ministre va negar.
Borrell també va ser citat a declarar a l’Audiència Nacional com a membre del consell d'administració que va aprovar les milionàries indemnitzacions per a la cúpula d'Abengoa. El 9 d’octubre del 2017, el jutjat central d’instrucció 2 va exonerar-lo de la investigació en admetre que havia delegat el vot per no participar en la discussió.
La penúltima d’aquest cas en relació a Borrell és que dinou dies després de l’esmentada exoneració, el govern de Mariano Rajoy va habilitar la CNMV a no publicar segons quines sancions… un dia després de resoldre l’expedient contra Borrell del què se’n deriva la multa per ús d’informació privilegiada. Aquesta sanció cau dins els supòsits pels que el govern espanyol permetia protegir de publicitat.
Un retard curiós
L’última hi té una relació indirecta. El passat 4 d’octubre, el Tribunal de Justícia de la UE confirmava que Espanya incompleix la directiva europea sobre avisos d'abús de mercat, segons explicava l’Agència Catalana de Notícies. La directiva que l'Estat espanyol no ha aplicat a temps la van acordar el 2014 tots els estats membres de la UE per a lluitar contra les manipulacions dels mercats financers amb sancions penals més dures per aquest tipus de delictes. La normativa estableix penes de com a mínim quatre anys de presó per la manipulació d'informació privilegiada i de dos anys per la divulgació il·legal d'informació confidencial. Vés per on.
El cas ha cridat l'atenció del Financial Times i de Bloomberg –dos dels tres líders mundials en informació econòmica– i fins i tot se'n fa ressò el corresponsal del Times de Nova York, sempre contingut, al seu compte de Twitter:
Spain's foreign minister, @JosepBorrellF, denies insider trading while sitting on Abengoa's board...six years after he was forced to leave his rectorship of IUE university in Florence for breaching academic rules on corporate conflicts of interest. https://t.co/7FuXFLrbFW
— Raphael Minder (@RaphaelMinder) 10 d’octubre de 2018
Tot això és el que no té espai a les portades dels diaris de Madrid d’aquest dimecres –tampoc les dels catalans. Ara cal rellegir l’editorial d’El País del 1999 i esvair el dubte: per què llavors la dimissió de Borrell era una “decisió prudent i segurament sàvia” i avui un cas més greu cau fora de totes les primeres pàgines, fora de la d’El Mundo, que ho porta ben petit.