A les portes de ser el nou cap de la diplomàcia europea, l'encara ministre d'Exteriors Josep Borrell és el centre d'una nova polèmica per haver espiat les delegacions del Govern català –les famoses ambaixades– a l'estranger. Un nou escàndol, l'enèsim en el seu any de poder, que ja ha arribat a instàncies internacionals i que ha provocat repulsa més enllà del Pirineu. L'encara ministre va encarregar a les ambaixades del Regne Unit, Suïssa i Alemanya informes sobre l'activitat de les delegacions catalanes en aquests països per demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el seu tancament. 

La notícia s'ha propagat pel continent, arribant a ser denunciada al parlament de Westminster pel diputat Hywel Williams, que va posar el crit al cel i va avisar que membres de la cambra legislativa britànica "han estat espiats per agents" del govern espanyol, fet que considera "vergonyós". No ha estat l'únic que ho ha denunciat, també ho han fet alguns membres del parlament escocès i ha estat notícia destacada en alguns mitjans del Regne Unit com The Telegraph o The National.  A més, el cas encara es pot fer més gran, després que el Govern hagi enviat cartes a les principals cancelleries europees per denunciar el que ja han titllat com a Borrellgate. En aquests ecrits s'avisa que "la vigilància" del ministeri d'Exteriors espanyol "pot haver afectat" els seus ciutadans.

En espera de l'examen del Parlament Europeu

El nou escàndol de Borrell arriba a les portes de la seva designació com a nou cap de la diplomàcia europea. Un càrrec que fins ara ostentava la italiana Federica Mogherini i que feia 15 anys que no hi veia passar cap espanyol. El seu nomenament, per això, està pendent encara de la validació del Parlament Europeu. Dimarts la cambra votarà la nova presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Von der Leyen, i serà ella l'encarregada de fer la proposta de nou gabinet, en què hi haurà el nom de Borrell. No serà, però, fins després de l'estiu quan l'encara ministre d'Exteriors serà examinat i votat.

Borrell, com la resta de candidat a la Comissió Europea, haurà d'assistir a una audiència davant dels eurodiputats que conformen la comissió del ram, en el seu cas, la d'Exteriors. No està previst que tingui problemes per superar la prova, ja que els càrrecs a la UE estan prèviament pactats pels països que la conformen i que tenen el suport dels grans partits de l'eurocambra. Tot i això, el llarg historial de Borrell i els seus successius escàndols no li auguren una audiència plàcida. A més, cal recordar que l'eurodiputada d'ERC i parella de Raül Romeva, Diana Riba, forma part d'aquesta comissió.

Tretze mesos d'escàndols

Josep Borrell va accedir al càrrec de ministre ara fa un any amb una llarga ombra de polèmiques i escàndols al darrere que no ha fet més que augmentar dia a dia. Concretament, tretze mesos que han donat per a molt. Des de tallar una entrevista en una televisió alemanya perquè el periodista li posa sobre la taula enquestes que diuen que la majoria d'espanyols volen reformar la Constitució, fins a crear un autèntic terrabastall quan en un debat va dir que als EUA no hi havia problemes d’integració perquè “l’únic que van fer va ser matar quatre indis”.

No per menys sonades perden importància l'expulsió o cessament de diplomàtics europeus com el delegat del govern de Flandes a l’Estat espanyol o cònsol honorari de Grècia a Barcelona. El primer li va retirar l'estat de diplomàtic per unes declaracions del president del Parlament flamenc que afirmava que els presos polítics feien d’Espanya “incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica”, mentre que al segon el va fer cessar per haver assistit a una manifestació de la Diada.  

Borrell, un dels dos ministres catalans de l'executiu de Pedro Sánchez fins la convocatòria d'eleccions del 28-A, ha estat també un dels més durs i implacables contra el procés català en l'àmbit internacional. Ha trencat relacions diplomàtiques i ha imposat vetos, ha pressionat governs i periodistes estrangers, i ha fet una autèntica campanya de propaganda antiindependentista amb Espanya Global. Res a envejar a l'anterior govern de Mariano Rajoy.

Caldrà veure a partir d'ara quin és el seu comportament com a cap de la diplomàcia europea i com gestionarà no defensar només els interessos d'Espanya, sinó també els europeus. El que segur que ja es pot dir a hores d'ara és que difícilment serà comparable amb Javier Solana, el primer a assumir aquest càrrec, que el va ostentar amb elegància i sense escàndols.