La consellera Meritxell Borràs ha explicat aquest divendres al programa 'Tot es mou' de TV3 com va ser la seva experiència després de la declaració d'independència del 27-O, quan va marxar a Brussel·les i, posteriorment, va entrar a la presó d'Alcalá Meco durant 33 dies.
Borràs ha explicat com després de la declaració va volar fins a Brussel·les perquè el president Carles Puigdemont va convocar tot el Govern allà. Després d'uns dies allà, va optar per tornar i presentar-se a la citació a l'Audiència Nacional. "Vaig tornar perquè creia en què jo no havia fet res malament", ha defensat, recordant que "no vam fer altra cosa que el que deia el nostre programa electoral que va ser aprovat" per l'òrgan reglamentari.
Després de declarar a l'Audiència, Borràs va ser directament enviada a presó preventiva. D'aquesta etapa, ha destacat la importància del suport de la seva família. "Érem uns privilegiats a la presó perquè teníem una família forta darrere que ens podia ajudar", ha explicat, comparant la situació amb la d'altres presos que no tenien ningú a fora que els visités o els ajudés a solucionar problemes.
Pel que fa la relació amb els funcionaris de presons, Borràs ha acceptat que "el tracte va ser molt correcte" amb algunes excepcions. Hi havia funcionaris que els preguntaven perquè Catalunya volia independitzar-se o els donaven suport perquè creien "que no mereixíem ser allà". Durant aquells dies, Borràs va escriure un diari que ara publicarà com a llibre i que descriu com una "teràpia" per ella.
Quan, després de més d'un mes a la presó, Borràs va ser alliberada, assegura que li va costar acostumar-se a viure sabent que s'enfrontava a dècades de presó. ·"Al principi no gaudia de la meva llibertat pel patiment del futur judici", ha confessat. Ara, explica que intenta no pensar-hi i gaudir del present.