El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, s’ha espolsat aquest divendres les seves responsabilitats davant l’absència d’ús del català en l’administració de la justícia a Catalunya. En una compareixença al Senat per retre comptes sobre la seva acció de govern, el ministre ha reconegut que l’executiu de Pedro Sánchez ha de contribuir en l’ús de les llengües cooficials amb el castellà per part dels magistrats, però ha assenyalat la Generalitat com a màxima responsable del detriment als tribunals de l’ús de l’idioma propi de Catalunya, en tant que les competències de Justícia hi estan transferides. Ha eludit, per tant, que està en mans del govern espanyol impulsar la mesura que seria més efectiva per garantir aquest ús: que conèixer el català sigui un requisit per part dels jutges que hagin d’exercir a Catalunya.
Tot ha començat en el torn de rèplica del senador d’Esquerra Republicana Joan Queralt, que li ha retret a Bolaños la manca d’ús del català als tribunals de Catalunya. El ministre, en la seva resposta, ha reconegut que aquesta dada és certa: “A principis del segle XXI, al voltant del 20% de les resolucions judicials s’emetien en català; 25 anys després aquest percentatge és del 8%”. “El govern espanyol té alguna responsabilitat? Segur que alguna, però a Catalunya la competència de justícia està transferida, i per tant els Governs de la Generalitat han tingut una responsabilitat major; es van fer unes polítiques que després han deixat de fer-se; en aquests 25 anys han governat PSC, ERC, Junts, Convergència, etc.; no faig una crítica partidista, però hem de fer un esforç compartit entre tots, perquè la Justícia està transferida”, ha assenyalat Bolaños, en un discurs en el qual ha assegurat que l’executiu de Pedro Sánchez té un “compromís indiscutible” amb el català, el basc i el gallec.
Queralt, en el seu nou torn de rèplica, ha picat el crostó al ministre: “Vostè ha dit que la justícia depèn de la Generalitat; fins on jo sé, no, perquè els jutges depenen del Ministeri per una part i del Consell General del Poder Judicial per una altra”. “Els requisits per entrar a la carrera i exercir a Catalunya es fixen a Madrid, no a Barcelona”, ha etzibat. El requisit de conèixer la llengua catalana perquè un jutge exerceixi a Catalunya és una mesura reclamada històricament per formacions com Esquerra Republicana o Junts per Catalunya. Els diversos governs espanyols del PSOE i del PP no han impulsat mai aquesta mesura. Bolaños, igualment, en la seva contestació, ha reconegut que “la selecció de jutges, magistrats i fiscals és del Ministeri” però “el tema del català té a veure amb les competències transferides”.
Enganxada entre Bolaños i Pujol pels “capos” del poder judicial
Un altre dels moments destacats d’aquesta compareixença ha estat quan el ministre s’ha enganxat amb el líder de Junts per Catalunya en aquesta cambra, Eduard Pujol. El senador independentista ha parlat dels “capos del poder judicial que no mereixen consideració”, una expressió que ha indignat Bolaños i que ha demanat que fos retirada fins i tot en l’acta del dia. “Retiraré les meves paraules el dia que els que manen de debò en el poder judicial deixin de prevaricar i apliquin la llei d'amnistia al president Puigdemont”, ha assenyalat Pujol. Abans d’aquesta enganxada, el senador ha exigit al ministre que el govern espanyol deixi de centrar-se en aprovar normes com la ‘llei Begoña’ i aposti per “derogar delictes contra la corona i ultratge als símbols”.
El govern espanyol ultima el projecte de llei per reformar la norma de secrets oficials
Per altra banda, i en resposta a les preguntes del senador del PNB Igotz López Torre, el ministre ha assegurat que “ben aviat” s’aprovarà en segona volta al Consell de Ministres una llei de secrets oficials per enviar a tramitació parlamentària. Es tracta d’una demanda històrica dels jeltzales. De fet, al Congrés ja hi ha una proposició de llei registrada per aquesta formació. “Segur que podran conjugar”, ha pronosticat Bolaños. El ministre ha insistit que la norma s’està ultimant: “El text està ja en l’última fase dels tràmits previs; ja està al Consell d’Estat”. L’actual llei sobre informació classificada és de l’any 1968, en plena dictadura franquista.