Tal dia com avui de l’any 1803, fa 223 anys, a Baeza (antic Regne de Granada), moria Pablo de Olavide, que, juntament amb Antoni de Campmany, havia estat el creador del projecte colonitzador Nuevas Poblaciones de Sierra Morena y de Andalucía. El projecte d'Olavide i Campmany (1767 -1784) havia poblat i posat en explotació àmplies zones de Sierra Morena (antic Regne de Granada) i del desert d’Écija (antic Regne de Sevilla), amb colons reclutats a Baviera, el Piemont i Valònia —en una primera remesa— i a Catalunya i el País Valencià (especialment a les comarques de Lleida i d’Alacant) —en una segona remesa.

A inicis del regnat de Carles III, el quart Borbó al tron hispànic (dècada del 1760), i del govern del seu primer ministre, el napolità il·lustrat Squillace, el poder espanyol va valorar la possibilitat de colonitzar i posar en explotació àmplies zones despoblades i ermes, amb l’objectiu d’incrementar els recursos tributaris de l’estat. Inicialment, es va estudiar una intervenció a la colònia de Riu de la Plata (el territori situat al sud de Buenos Aires), però finalment es va decidir per la vall del Guadalquivir —a la península Ibèrica—, amb l’objectiu afegit d’incrementar el control sobre un territori que, en aquell moment, era un niu de bandolerisme.

Olavide va presentar el seu projecte i va guanyar la confiança de la Corona, i amb el seu soci Campmany van contractar l’intermediari bavarès Kaspar Thurriegel, que tindria la missió de reclutar 1.500 famílies per a repoblar i posar en explotació aquelles comarques. El rei Carles III imposaria l’obligació que les famílies colonitzadores fossin de religió catòlica i, per aquest motiu, Thurriegel reclutaria aquells pioners en països de tradició catòlica, com Baviera, el Piemont (sobretot a les regions muntanyoses que actualment formen part de la Savoia francesa i de la Suïssa de parla italiana) i Valònia (la meitat sud de l’actual Bèlgica).

Les dificultats d’adaptació d’aquests nous pobladors a les condicions climatològiques de la vall del Guadalquivir i l’hostilitat dels terratinents del territori van provocar diversos abandonaments i, fins i tot, morts, fet que va reduir aquell contingent en un 30%. Aquella pèrdua seria compensada amb una segona remesa de colonitzadors, que, en aquella ocasió, serien reclutats a les comarques de Lleida i d’Alacant, i que serien concentrats principalment a Sierra Morena. Els viatgers francesos del romanticisme que posteriorment viatjarien per la zona dirien que, a la comarca de Linares, les dones “vestien a la moda catalana”.