No hi haurà, finalment, cap declaració de criteris davant dels comicis del pròxim 29 de novembre per part dels bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), com pretenia el seu president, Luis Argüello. Segons una informació d'elDiario.es, després de la votació celebrada dilluns a la tarda, l'Assemblea Plenària de la màxima institució de l'Església espanyola ho ha aconseguit tirar endavant el text amb les orientacions de vot per al 29N, tot i l'anunci d'Argüello el mateix dilluns al matí durant el discurs inaugural de la 130a Assemblea Plenària de la CEE. D'aquesta manera, no hi haurà cap comunicat al respecte després de no haver assolit els dos terços necessaris perquè fos publicat. Només s'espera que la nota sobre l'Assemblea Plenària inclogui un paràgraf animant als fidels a votar i recordi el discurs en contra de la polarització del papa Lleó XIV al Congrés dels Diputats, segons el mateix mitjà citat.
L'aposta de la presidència dels bisbes espanyols trencava amb la neutralitat política que aquesta institució havia sostingut en les darreres legislatures. L'última vegada que els prelats van publicar un comunicat orientatiu sobre el sentit del vot va ser a les eleccions generals que van portar Mariano Rajoy a la Moncloa. Des de llavors, la CEE ha evitat oferir instruccions o recomanacions explícites als fidels abans dels comicis del 2019 (celebrats a l'abril i al novembre), ni tampoc en els del 23 de juliol del 2023. En aquest sentit, tant el cardenal Joan Josep Omella, president anterior de la CEE, com el seu antecessor directe, el cardenal Ricardo Blázquez, van defensar un perfil institucional prudent.
Les friccions entre la CEE i la classe política
Durant l'última legislatura de Sánchez hi ha hagut diversos episodis de fricció entre Argüello i la classe política, que han portat el president de la institució eclesiàstica a adoptar un discurs basat en la necessitat d'articular una defensa de valors fonamentals com la protecció de la vida i l'atenció dels col·lectius més vulnerables. També s'ha evidenciat la diversitat de sensibilitats polítiques i territorials a la CEE, sobretot després de les paraules del seu president en què qualificava el govern espanyol de "banda de lladres" i de les quals els bisbes catalans es van desmarcar ràpidament.
Les friccions, però, no només han estat amb l'Executiu socialista, sinó que la jerarquia eclesiàstica també ha tingut desacords amb el PP i Vox per l'anomenada "prioritat nacional", que xoca amb el criteri de l'Església sobre l'atenció i la dignitat de les persones migrants. Amb tot, el també arquebisbe de Valladolid considera perillosa la proliferació d'arengues que polaritzen l'espai públic i alerta de "la fragmentació de l'enllaç social i l'augment de l'agressivitat histèrica, plena de desencís, ràbia i indignació".
