Més enllà de la gastada afirmació que Catalunya està partida entre partidaris i detractors de la independència, el cert és que a Espanya també hi ha divisió. En aquest cas entre blocs ideològics. Els pactes postelectorals que s'han anat tancant al llarg de l'estiu a les comunitats autònomes dibuixen un mapa clarament polaritzat on Catalunya i Euskadi són l'excepció. A un costat l'esquerra: PSOE i Podemos; a l'altre la dreta i la ultra dreta: PP, Cs i VOX. El bipartidisme sembla haver passat a millor vida, però es consolida el que diversos dirigents polítics han batejat ja com a bloquisme. 

En menys d'un any hi ha hagut eleccions a 13 comunitats autònomes -a totes menys Catalunya, País Basc i Galícia-. El resultat deixa uns parlaments molt més multicolors, on Ciutadans i Podemos s'han fet un lloc a l'ombra del PSOE i el Partit Popular. Els dos partits històrics tenen majoria absoluta a tres autonomies. Els socialistes a Extremadura i Castella la Manxa i els populars a l'únic feu on resisteixen, Galícia. A la resta d'Espanya han hagut de buscar socis. Els primers els han trobat més a l'esquerra i amb els nacionalistes i els segons a la dreta i la dreta extrema. 

La via andalusa

Andalusia va ser el primer banc de proves. Allà, a l'hivern, va arrencar el cicle electoral. Els socialistes van tornar a guanyar, però Susana Díaz va perdre massa suports. Tants, que hi va haver una suma alternativa per fer fora el PSOE per primera vegada de la Junta d'Andalusia. I PP i Cs no van dubtar a deixar-se estimar per VOX per fer-se amb el govern. Vacunats ja de les crítiques, han repetit l'experiència allà on els ha calgut. L'últim exemple, la Comunitat de Madrid, on Isabel Díaz Ayuso serà investida aquest dimecres amb la fórmula andalusa que el bloc de Colón ha reproduït també a Múrcia. 

A més de Galícia -amb el PP amb majoria absoluta- i Andalusia, Madrid i Múrcia -amb un govern de coalició PP-Cs-, la dreta també governa a Castella i Lleó. En aquest cas, blaus i taronges s'han pogut estalviar haver de trucar a la porta de Santiago Abascal, perquè sense VOX ja sumaven prou. 

La fórmula de la moció de censura

El que tant està costant a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per al govern de l'Estat, ha estat possible a nivell autonòmic. PSOE i Podemos han tancat cinc pactes de govern, concretament a l'Aragó, el País Valencià, les Balears, Navarra i les Canàries. 

En tots els casos, els dos grans partits d'esquerres han necessitat la participació d'altres actors per assolir la majoria necessària i formar-hi governs de coalició. Així PSOE i Podemos s'han associat a l'Aragó amb la Chunta Aragonesista i el Partit Aragonès; a Navarra amb Geroa Bai i Izquierda Ezquerra; a les Illes amb Més; al País Valencià amb Compromís i a les Canàries amb Nova Canàries i l'Agrupació Socialista la Gomera. En canvi, a Astúries els socialistes governen en solitari i en minoria, després d'haver aconseguit la investidura en segona volta i amb dos vots prestats d'IU. 

Ara mateix només queda un govern autonòmic per decidir, el de La Rioja, sentenciada a una repetició electoral si el PSOE i Podem no aconsegueixen entendre's abans del 16 de setembre.