L'oficialitat del català, gallec i euskera està entre les carpetes de la presidència belga del Consell de la Unió Europea durant aquest primer semestre del 2024. Així ho ha confirmat el seu ambaixador, Greet Cockx, que ha assegurat des de Barcelona que Bèlgica té la voluntat de tirar-la endavant, a l'espera, això sí, de diversos informes pendents. En un acte a la seu de les institucions europees a la capital catalana, Cockx ha dit que Espanya i la Comissió Europea encara han d'aclarir les "conseqüències financeres i jurídiques" de fer oficials aquestes llengües. "Quan tinguem els informes pendents, per descomptat que avançarem", ha remarcat l'ambaixador, tot recordant que el seu és un "país multilingüe". Amb tot, el passat mes de setembre, poques setmanes després del pacte entre el PSOE i Junts per la Mesa del Congrés que incloïa l'oficialitat del català a Europa, el govern espanyol —en aquell moment en funcions— es va oferir a què fos l'Estat qui assumís el cost de l'ús de les llengües cooficials.
Les paraules de l'ambaixador belga a Barcelona, confirmant que la carpeta del català forma part dels temes que la presidència del seu país vol "tirar endavant", coincideixen amb el rebuig de Lituània, expressat aquest mateix divendres. No és una novetat, ja que el president del país, Gitanas Nauseda, havia mostrat la seva oposició a l'oficialitat del català a la Unió Europea, però en una entrevista al diari El Mundo ha assegurat que incloure el català "podria desencadenar una onada de peticions similars per incloure més i més llengües a la llista oficial d'idiomes", cosa que segons ell, cal evitar. Nauseda ha comparat el català —una llengua que parlen 10 milions de persones— amb el samogitià, una llengua pròpia de la regió lituana de Samogitia, parlada per mig milió de persones. A més, cal tenir en compte que el lituà —llengua que sí que és oficial a la UE— no el parlen ni 4 milions de persones, menys de la meitat que el català.
Debat ajornat però amb confiança en Bèlgica
Tot i el compromís de Bèlgica, l'oficialitat del català està congelada ara per ara, ja que aquesta qüestió no s'inclourà en el pròxim Consell d'Assumptes Generals de la UE del 29 de gener, perquè diferents estats membres han reclamat "més informació" sobre què podria suposar el reconeixement del català, el gallec i l'euskera a les institucions europees, a banda de demanar una "proposta acompanyada d'una anàlisi sobre el seu potencial impacte administratiu, jurídic i financer". Amb tot, després d'una reunió entre la consellera Meritxell Serret, l'ambaixador Cockx i el ministre José Manuel Albares, la titular d'Acció Exterior va demanar "redoblar" els esforços per fer possible l'oficialitat durant la primera meitat del 2024, després que l'Estat no aconseguís la fita durant la presidència espanyola en el segon semestre del 2023. "Bèlgica és un país que, històricament, ha cuidat el multilingüisme i el respecte per les llengües", va defensar Serret, confiada que el català es farà oficial a Europa el 2024.