L'estat espanyol, sota la lupa. El Consell d'Europa està visitant aquests dies Catalunya per tal d'analitzar si Espanya compleix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, un tractat europeu signat i ratificat el 2001 pel qual es comprometia a promoure i protegir el català, juntament amb altres llengües de l'Estat, com el basc i el gallec. Després d'haver rebut un primer informe del govern espanyol, ara el Consell ha fet el pas següent, que és escoltar les valoracions dels actors implicats, per després emetre un informe amb una sèrie de recomanacions. El període analitzat s'allarga des del 2017 fins al 2021. També es visitarà el País Valencià i les Illes Balears per saber la situació del català en aquests indrets, i a Catalunya s'estudiarà la realitat de l'aranès.
El grup d'experts europeus ha estat encapçalat pel neerlandès Gerard-René de Groot. "Espanya va prometre protegir el català a un nivell molt alt i estem analitzant si això passa", ha explicat. Al llarg d'aquest matí, el Consell s'ha reunit amb representants que defensen el català per "constatar si estan contents amb la implementació de la Carta o si tenen dubtes". La delegació europea s'ha trobat amb membres del Govern, de la Sindicatura de Greuges i de l'Institut d'Estudis Catalans, així com amb entitats com Plataforma per la Llengua, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Òmnium Cultural, la Fundació.Cat, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català. L'informe que elaborin els experts es presentarà davant una sessió plenària del Consell el pròxim mes de juny, i es lliurarà posteriorment al govern espanyol. Serà al setembre quan es farà públic i accessible.
El cap del grup d'experts no ha volgut avançar les prioritats del Consell, però sí que ha revelat que els actors en defensa de la llengua han destacat dos àmbits on preocupa especialment el compliment de la Carta: l'educació i la justícia. "Hem rebut moltes queixes pel que fa a aquests camps, però també a altres. Durant la interessant trobada amb els representants, ens han demanat centrar l'atenció sobre molts aspectes", ha dit. Pel que fa a educació, per exemple, ha recordat que l'Estat no ha acabat de garantir la permanència del model d'immersió lingüística.
La denúncia del Govern i les entitats
El Govern i les entitats en defensa del català han aprofitat l'ocasió per transmetre les seves preocupacions al Consell d'Europa. Des de la Generalitat, el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha alertat dels "incompliments" de l'Estat per protegir la llengua en els dos camps prioritaris, l'educació i la justícia. Així, ha ressaltat el risc que suposen les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el castellà a les escoles. "Les institucions i la societat catalana estiren en la direcció de normalitzar la llengua catalana i, tot sovint, el que troben són topades i entrebancs amb les autoritats espanyoles", s'ha queixat.
Mentrestant, representants de les associacions han esmentat alguns dels altres camps que preocupen, com són salut, cultura, etiquetatge de productes i qüestions transfrontereres. Així, han denunciat que l'Estat "vulnera sistemàticament i de manera íntegra" la Carta, i han lamentat que sovint "no dona suport a les llengües que no són el castellà" i té una actitud "bel·ligerant" envers el català i les altres llengües minoritàries.
Incompliments significatius en les anteriors avaluacions
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és una convenció internacional pensada per protegir les llengües pròpies d’Europa que no són llengua d’estat en diversos àmbits, inclosos l’ensenyament, els mitjans de comunicació, l’àmbit laboral o l’onomàstica. Tanmateix, en el cas de Catalunya, les anteriors avaluacions dels experts han posat de manifest nombroses mancances en la protecció dels drets lingüístics reconeguts per al català, sigui per desigualtats legals o per interpretacions esbiaixades de la normativa vigent. Concretament, les recomanacions del Consell d’Europa derivades dels informes dels experts han fet notar repetidament la necessitat que l’estat espanyol modifiqui la seva legislació en l’àmbit de la justícia per tal de respectar els drets lingüístics reconeguts per la Carta.