Després que la dreta hagi aconseguit majoria absoluta al Parlament andalús, els dos principals partits que la lideren es veuen legitimats per governar a Andalusia. Tots dos es reclamen mútuament que l’altre els reconegui com a vencedors a la seva manera: el PP ha perdut 7 diputats però ha aconseguit evitar el sorpasso de Ciutadans, mentre que els taronges n’han guanyat 12 però s’han de conformar amb una tercera plaça.
Ciutadans argumentava aquest matí, de boca del seu secretari general José Manuel Villegas, que la forta pujada de la formació mereix que el PP i el PSOE no “bloquegin” la seva investidura. “No pot liderar Andalusia un partit que ha perdut la meitat dels seus vots i està corroït per la corrupció”, argumenta el candidat, Juan Marín, que va assegurar des del primer moment que pensa presentar la seva proposta de govern al Parlament. “Farem tot el possible pel canvi”, asseguren, prometent un canvi “sensat, moderat i dins la Constitució”.
D’altra banda, però, no es tanquen a arribar al poder encara que sigui amb el suport de l’extrema dreta de Vox. Aquesta possibilitat els ha permès, a més, començar un xantatge cap als socialistes: “Nosaltres intentarem arribar a acords amb el PP, i a partir d’aquí el PSOE que decideixi”, deia aquest matí Marín, responsabilitzant d’alguna manera a Susana Díaz en el cas que acabin pactant amb la formació ultra.
El PP es reivindica i obre la porta a Vox
Des del PP ho veuen molt diferent. Plantegen les eleccions d’ahir com un “referèndum” entre canvi o continuïtat, on ha guanyat la primera opció. Encara que aquesta victòria no hagi tingut res a veure amb els populars, que han patit una sagnia de vots cap a Cs i Vox, reivindiquen la seva segona posició. “Si els andalusos no volguessin que liderem el canvi, no seriem ara els líders del centre dreta”, retreia aquest matí el candidat Juanma Moreno.
El president del PP, Pablo Casado, ha llegit els resultats d’Andalusia en clau nacional com una pèrdua de legitimitat del govern de Pedro Sánchez. “Després de perdre el seu principal feu electoral, el que li queda és una respiració assistida per part de Podemos”, ha criticat, exigint a Sánchez que convoqui eleccions anticipades. Casado també ha començat a aplanar el camí per un futur pacte amb Vox, blanquejant la formació comparant-la amb Podemos que està governant i és “el partit més radical que hi ha hagut en la democràcia espanyola”. “Vox no ha governat mai, haurem de veure què planteja”, demanava.
Un PSOE desfet i amb poques opcions
L’únic partit que sí que ha tancat la porta frontalment a un pacte amb Vox és el PSOE. “Jo trucaré a tothom menys a Vox”, ha assegurat Susana Díaz aquest migdia. Els socialistes també accepten que toca fer autocrítica però això no els tira enrere de presentar-se com a possibles líders de govern. “Som la força més votada i intentarem liderar la solució”, insistia el ministre José Luís Ábalos.
Demanen no excloure la possibilitat de reeditar el pacte PSOE-Cs, tot i que no seria una opció gaire viable tenint en compte que el seu trencament va propiciar l’avançament electoral. En canvi, els socialistes s’han desvinculat de la possibilitat de facilitar un govern de Cs per evitar que aquests pactin amb l’extrema dreta. “No és la nostra responsabilitat. Si estan disposats a accedir al govern amb l’extrema dreta, potser ‘regeneració’ i ‘reconquesta’ són el mateix”, ha criticat Ábalos relacionant els lemes dels dos partits.
Vox, encantats
Qui està encantat amb aquesta situació és el propi Vox que ja ha avançat que no bloquejarà un possible govern de dretes a Andalusia. Tot i això, no han volgut parlar més concretament de pactes i han recordat que no els correspon a ells començar les converses. Qui vulgui els seus vots, que els truqui i, a partir d’aquí, ja decidiran.
Així doncs, s’obre una etapa en què les esquerres han quedat pràcticament fora de joc i els dos partits de dretes s’hauran de posar d’acord -i, possiblement, pactar amb Vox- si no volen abocar la comunitat a una repetició d’eleccions. La propera parada serà el 27 de desembre, dia en què es constituirà el Parlament, primer pas del període de negociacions entre els grups per intentar formar govern.