El govern espanyol va amagar subvencions a la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) durant el mandat de José María Aznar entre els anys 2000 i 2003.
Segons ha avançat Eldiario.es, el govern del PP de Mariano Rajoy i la mateixa associació van mentir en l'ús que va fer la fundació d'una ajuda pública de 150.845,77 euros.
L'organització va explicar que els diners es van utilitzar per digitalitzar documents procedents del despatx de Francisco Franco, de les dependències personals del dictador i de donacions que van fer personalitats del règim. L'arxiu privat va rebre la subvenció pública a canvi de deixar una còpia de la digitalització al Ministeri de Cultura.
Una informació que el PP va confirmar per escrit en una resposta parlamentària el gener del 2017 puntualitzant que es va emprar "en el desenvolupament de projectes arxivístics" en una convocatòria de "lliure concurrència". Aquestes afirmacions, però, entren en contradicció amb la informació a què ha tingut accés Eldiario.es a través de documents i factures desglossades en una petició d'informació al Portal de Transparència.
La compra d'ordinadors i impressores per a l'oficina
Els documents mostren que dos terços de l'ajuda es van utilitzar en tasques de microfilmació i la resta es va utilitzar per a altres finalitats com la de comprar material per la fundació o en inversió per la seguretat del seu local.
Segons les factures que s'han conegut ara, la Fundació Franco va utilitzar els diners públics (més un 10% del seu pressupost) per contractar un auxiliar administratiu durant tres anys i per pagar una assessoria comptable i fiscal durant dos anys. El diari informa que les despeses de l'assessoria es van amagar com a despeses del projecte de microfilmació.
A l'apartat d'"operacions d'inversió" es poden veure nombroses despeses justificades i abonades amb diner públic: un escàner de 204 euros; una impressora i tres ordinadors d'uns 1.500 euros; una enquadernadora de 444,27 euros; uns cartutxos d'impressora, uns armaris arxivadors de microfilm i un vídeo adquirit a El Corte Inglés per 138 euros; entre altres despeses menors. A la factura, del 2001, també es va demanar una ajuda per pagar una televisió de 834,34 euros que no va ser concedida perquè no estava "adequadament justificada".