Isabel Díaz Ayuso portarà als tribunals el català per a la regularització de migrants, després que aquest dijous ERC hagi afirmat que el català serà via d'arrelament en el decret de regularització extraordinària. En una piulada d'aquest divendres, la presidenta madrilenya ha considerat que "la pretensió de (Pedro) Sánchez a Catalunya que l'idioma sigui requisit per acollir o no immigrants és il·legal", i que "els socialistes pretenen saltar-se la llei per construir un país destrossant Espanya sencera". "La Comunitat de Madrid farà els passos necessaris en els tribunals contra Sánchez per evitar aquesta ocurrència il·legal que, a més, és xenòfoba", ha conclòs. Ara bé, el govern espanyol ha assegurat que no s'exigirà "cap llengua oficial" per regularitzar-se.
Fonts del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions han desenvolupat aquest divendres l'anunci que van fer els republicans aquest dijous, i han aclarit que el coneixement del català no serà obligatori per rebre l'autorització inicial de residència atorgada en el marc de la regularització extraordinària que es pretén dur a terme —i que preveu beneficiar unes 150.000 persones a Catalunya. En canvi, sí que inclou la llengua catalana en renovacions posteriors en determinades circumstàncies.
La Moncloa desenvolupa ERC i el Govern
Per sol·licitar la pròrroga al cap d'un any de la regularització, les persones podran acollir-se als itineraris d'arrelament contemplats en el Reglament d'estrangeria, que recullen diverses opcions com l'arrelament per formació o per feina. El cas és que, alternativament, i "sempre que es mantinguin les condicions que van generar el dret a la regularització extraordinària", es podrà atorgar una pròrroga amb un informe favorable d'integració dels serveis socials de les comunitats autònomes. "L'informe, en cas de ser favorable, certificarà, entre altres elements, l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència", han apuntat les fonts esmentades.
Des d'ERC havien avançat aquest dijous que el govern espanyol havia acceptat incloure el coneixement del català com una via d'arrelament, una mesura que consideren que permetrà que l'aprenentatge i l'acreditació de la llengua siguin reconeguts en la revisió posterior a l'autorització per regularització extraordinària. D'aquesta manera, van subratllar que l'arrelament deixarà de mesurar-se exclusivament mitjançant criteris administratius o laborals, i passa a incorporar una dimensió social i comunitària: "La integració real en la societat, la participació i la voluntat de formar part del país". A més, la Generalitat ja havia presentat dimecres una esmena perquè el coneixement del català es tingui en compte en la primera renovació de la residència i així "reforçar la integració lingüística com a eina de cohesió". La proposta estableix que les persones regularitzades tindran un any, fins a la primera renovació, per iniciar-se en l'aprenentatge de les llengües oficials, i que cada autonomia "podrà determinar com articula i acredita els coneixements". En el cas català, el Departament de Política Lingüística s'integrarà en els mecanismes de seguiment de la regularització per "garantir una oferta adequada de cursos i materials d'aprenentatge de la llengua".