El relat de la Guàrdia Civil, segons el qual hi havia un “concert d’actors” per arribar fins a la ruptura de Catalunya amb Espanya, va fer aigües el passat 16 d’abril. L’expresident de l’ANC i diputat, Jordi Sànchez, va comparèixer juntament amb Jordi Cuixart i Oriol Junqueras per a comunicar-los el processament pel delicte de rebel·lió. Davant del jutge instructor Pablo Llarena, el líder social va desmuntar els arguments de la policia espanyola sobre la conspiració. Les suposades reunions de coordinació eren, en realitat, entregues de samarretes de la Diada.

Als àudios del sumari, al qual ha tingut accés El Nacional de forma íntegra, hi ha la declaració de Sànchez aquell dia, on rebat els informes de la Guàrdia Civil. La policia espanyola basava el seu relat de la conspiració en determinades reunions amb el president Carles Puigdemont que apareixien en determinats correus electrònics. La realitat era una altra de ben diferent, va rebatre Sànchez, que va recordar que aquestes trobades van tenir lloc en el context de les grans manifestacions de la Diada.

"És el cas del president de la Generalitat, però no només d'ell, sinó també de l'alcaldessa de Barcelona, de l'alcalde de Lleida, de l'alcalde de Tarragona, de l'alcaldessa de Girona", va afirmar Jordi Sànchez, que va informar que sempre es reunien amb les autoritats per a demanar col·laboració, convidar-les i fer-los entrega de la samarreta de la jornada. D'aquests alcaldes esmentats, l'única independentista és l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

En aquest sentit, l'expresident de l'ANC va denunciar davant del jutge Llarena que aquesta suposada "col·laboració" era assumida pel mateix magistrat. "Aquests correus el que amaguen, en dues ocasions, és l'entrega d'una samarreta i la invitació al president de la Generalitat per participar l'11 de setembre, com ho vam fer amb altres presidents i alcaldes", va insistir. I va ironitzar sobre l'"ús constant dels mitjans de comunicació", que els podria haver servit per a contrastar la informació.

"No sé per què no surt la notícia que vam reunir-nos amb la senyora Colau, amb l'alcalde de Lleida, amb l'alcalde de Tarragona", va preguntar-se el president del grup parlamentari de JxCat. "Suposo que perquè no encaixava amb el relat de la Guàrdia Civil", va etzibar. 

En la mateixa línia, Sànchez també va denunciar que la Guàrdia Civil va fer servir la reunió de la cimera pel referèndum del 23 de desembre del 2016 per "insinuar la meva capacitat d'influència" sobre el president Puigdemont. "Resulta que aquella reunió és un acte al Parlament amb 80 institucions", va recordar Sànchez. "Vaig prendre la paraula 30 segons per donar suport a la constitució d'una taula per aconseguir un referèndum amb el govern de l'Estat per exercir el dret a vot en un referèndum acordat i legal", va afegir.

"Però com això no s'explica i només hi ha el correu, sembla que aquell relat magnífic i fantàstic em torna a situar a mi com a l’element conspiratiu juntament amb el president Puigdemont i altres persones", va lamentar.

"Catalunya no és Corea del Nord"

En la seva declaració, Jordi Sànchez també va desmuntar la teoria segons la qual els dirigents independentistes han “abduït” i “manipulat” milions de persones per abraçar la causa, i encara menys l’ANC. “És una forma de matar el missatger, creient que s’acaba el problema o la ideologia política”, va replicar. “Qui ha escrit això des dels informes de la Guàrdia Civil confon les causes amb les conseqüències”, va assegurar.

En aquesta línia, el líder sobiranista va defensar que l’ANC “no és qui fa créixer l’independentisme”, sinó “l’expressió d’un estat d’opinió”. I va afegir: “Creure que uns pocs tenim la capacitat per abduir una majoria és no acceptar l’existència d’un problema, intentar amagar-lo o simplement desconèixer com funcionen les democràcies avui”.

Catalunya no és Corea del Nord. I jo crec que això qualsevol persona amb una mica d’atenció a l’anàlisi de la realitat catalana ho pot constatar”, va reblar.

“Per què és delicte després de l’1-O el que no ho era abans?”

En diversos moments de la declaració, Jordi Sànchez va recordar que, abans de l’1-O, no se li havia fet cap requeriment ni advertiment, i que tampoc no se l’havia citat a declarar, malgrat que el jutge del 13 ja havia obert una causa. “Curiosament les xerrades de Santi Vidal van ser organitzades per una secció local de l’ANC”, va assenyalar. “El jutge del 13 hauria tingut una gran oportunitat per citar-me o requerir qualsevol cosa, però no ho va fer mai”, va afegir.

“Durant el mes de setembre nosaltres vam realitzar una gran campanya pública amb grans actes per anar a votar l’1-O. Mai ni jo ni l’entitat vam ser requerits pel jutjat número 13, ni pel Ministeri Fiscal”, va continuar. “D’aquesta inacció es pot haver produït una indefensió que em porta avui a estar aquí“, va alertar, i va indicar que feia sis mesos que estava allunyat de la seva família.

Davant de tot això, l’expresident de l’ANC es va preguntar “per què el que fins l’1 d’octubre ningú no considerava que era delicte a partir de l’1 d’octubre era un delicte que va dur-me a compartir presó amb el senyor Cuixart a Soto del Real”. En aquest sentit, va afefir: “És una pregunta que m’he fet molts cops i que no he trobat resposta”.

A Llarena: "Per què l'Estat va utilitzar la violència? Se sentia dèbil?"

En un moment de la declaració el jutge Pablo Llarena, que fins llavors només escoltava, va intervenir. Després que Sànchez comparés l'1-O amb el 9-N, el magistrat va prendre la paraula preguntant-li per la llei del referèndum, que establia que, en cas de victòria del sí, es procedia a fer efectiu el resultat.

La intervenció del jutge va provocar un diàleg amb el declarant. “Suposo que el Tribunal Suprem confia en els mecanismes de de dret de l’Estat, i quan una llei ha estat suspesa no té recorregut”, li va respondre Sànchez, que li va preguntar: “Quin era el recorregut de la llei en la seva opinió?”. Llarena va limitar-se a respondre que “l’opinió que compta és la seva”.

Davant d’això, l’expresident de l’ANC va desenvolupar el seu argument: “El mecanisme de dret és creure que les institucions d'un estat democràtic i de dret tenen la legitimitat suficient per ser impartides sense necessitat de l'ús de la força ni de la violència”. I va preguntar-se: “Per què l'Estat va utilitzar la violència l'1 d'octubre? Potser perquè se sentia dèbil a Catalunya? No se sentia legítim?”. I va concloure: "El relat que s'ha construït sobre l'1-O a posteriori no respon a la realitat, en absolut".

La parcialitat de Llarena

Després de les preguntes de la seva defensa –les úniques que va respondre--, Jordi Sànchez va voler aprofitar per qüestionar la imparcialitat de Llarena com a jutge instructor, començant per l’ús de la primera persona del plural en algunes interlocutòries, que segons Sànchez “el situen a vostè com a part de la víctima”.

En la mateixa línia, el diputat de JxCat va denunciar una “evolució” de Llarena. “En la primera interlocutòria hi havia una esperança d’una posada en llibertat en funció d'una situació de tensió que anés disminuint” i fins i tot “valorava positivament” que participés en una llista electoral. Però després, segons Sànchez, va canviar. “No sé si van ser els resultats del 21-D, que no van ser els esperats, però en els següents àudios aquells elements van mutar de manera significativa en una narrativa on l’element central era la ideologia”, va criticar.

“Soc independentista, i probablement ho continuaré sent fins que mori”, va admetre Sànchez. I va afegir: “Però això no és delicte. Però se’m diu que, com tinc aquesta ideologia, soc susceptible d’actuar de determinada manera”. Va denunciar que és una "causa col·lectiva".