El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha processat Driss Oukabir, Mohammad Houli i Said Ben Iazza, els tres sospitosos que es troben a la presó provisional pels atemptats de Barcelona i Cambrils d'agost de 2017.
El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 processa Oukabir i Houli pels delictes d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius i estralls en grau de temptativa. A Iazza li atribueix el delicte de col·laboració en organització terrorista.
En la seva interlocutòria , el magistrat afirma que els tres formaven part d'un "grup radicalitzat el seu objectiu era dur a terme atemptats contra els seus enemics, el món occidental".
El delicte d'integració en organització terrorista preveu una pena d'entre 6 i 14 anys de presó. El de fabricació i tinença d'explosius entre 8 i 15 anys i el d'estralls, en grau de temptativa, de 10 a 15 anys. El delicte de col·laboració amb organització terrorista està sancionat amb penes que oscil·len dels 5 als 10 anys de presó.
A la seva interlocutòria el jutge explica que els tres processats, juntament amb els altres set presumptes terroristes que van resultar morts a les localitats de Cambrils, Alcanar i Subirats, van constituir un grup terrorista a partir del 2015. Eren joves d'origen marroquí, residents a Ripoll i sota la direcció espiritual de l'imam Abdelbaki És Satty es van conjurar, segons relata el jutge, "per a realitzar un o diversos atemptats de grans dimensions, mitjançant l'ús d'artefactes explosius, per tal de coadjuvar a l'estratègia terrorista de l'organització terrorista DAESH".
L'escrit del jutge descriu tota l'evolució duta a terme pel grup des de 2015 fins al 2017, quan uns tres mesos abans de l'explosió en l'immoble d'Alcanar i dels atemptats de Barcelona i Cambrils, es van convertir en un grup tancat, que ja va començar a adquirir material i a fabricar explosius "al qual pràcticament ja ningú més va tenir accés, i els va allunyar de les persones (fins i tot dels familiars) que els envoltaven davant aquesta nova etapa que iniciaven".
Objectius dels terroristes
Dins d'aquesta progressiva radicalització del jutge relata que ja el 2016, dos dels terroristes morts van dir als altres membres del grup que volien fer saltar pels aires la Sagrada Família. Tots, segons detalla la sentència "acceptarien aquesta proposta, impulsada per l'extremisme religiós implantat per l'imam Abdelbaki És Satty".
El magistrat recorda tot el material confiscat "llocs susceptibles de ser objectius d'atemptats (Port Aventura, Salou) Plaça Catalunya (Barcelona), la Torre Eiffel (París), Tolosa (França) Torre Agbar (Barcelona), estadis de futbol Santiago Bernabéu (Madrid) i Camp Nou (Barcelona) o el Museu Thyssen (Madrid) ".
Explosius emmagatzemats
El jutge fa constar la magnitud dels explosius que s'emmagatzemaven a la casa d'Alcanar, de 200 a 500 quilograms, a més de 19 artefactes improvisats tipus granada de mà i una faixa bomba. El jutge afegeix les 104 bombones de butà i propà trobades en l'habitatge, amb les que els terroristes pretenien "amplificar l'efecte de l'explosiu, pretenent incrementar el volum de metralla com la possibilitat de crear boles de foc generades per les càrregues GLP".
"Aquesta quantitat de material per a la confecció d'explosius i de tal potència destructiva, d'arribar a ser utilitzat per atemptar a llocs o monuments amb gran afluència de públic, com seria l'objectiu de la cèl·lula terrorista investigada, hagués provocat uns danys d'enormes dimensions ", conclou el jutge.