L'Audiència Nacional ha rebutjat la petició del ja extint PDeCAT d'arxivar la seva possible implicació en la causa del denominat cas 3 % —sobre el finançament irregular de l'antiga Convergència, de la qual el PDeCAT va ser hereu polític directe— i que es declari extingida la seva responsabilitat civil i penal en aquest procediment, tal com havia demanat el partit en un escrit enviat al jutjat, al·legant que la formació ja havia desaparegut en dissoldre's "com a persona jurídica". Una dissolució que es va materialitzar el passat octubre, després de diversos anys de poca rellevància política i desfetes electorals. Finalment, la Sala Penal de l'alt tribunal, en una resolució emesa aquest divendres, descarta l'argument del partit postconvergent.
La Secció Segona, encarregada de l'enjudiciament d'aquesta causa, basa la seva negativa en la sentència del Tribunal Suprem 324/2017 en la qual assenyala que "encara que la inscripció de l'escriptura d'extinció i la cancel·lació de tots els assentaments registrals de la societat extingida comporta, en principi, la pèrdua de la seva responsabilitat jurídica, en tant que no pot operar en el mercat com a tal, conserva aquesta personalitat pel que fa a reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d'haver format part de les operacions de liquidació".
El tribunal indica que tot i la liquidació de la societat, a efectes pràctics, aquesta continua tenint "personalitat" i, per això, "capacitat per ser demandada". Al parer de la Sala, una interpretació coherent d'aquesta citada sentència del TS avala que en la causa del 3% pugui mantenir-se investigat el PDeCAT i que es reconegui la legitimitat de la seva administració concursal per a continuar actuant "a l'efecte que la societat pugui ser defensada en l'acte del judici".
La Fiscalia Anticorrupció, per la seva part, ja havia enviat al tribunal la seva discrepància d'aquesta visió, al·legant que, al marge de la dissolució del partit, "ha de ser en la via penal en la qual es determini, en primer lloc, si existeix responsabilitat de CDC i, en segon lloc, si existeixen béns a nom del PDeCAT que hagin de respondre en relació amb aquesta responsabilitat". L'informe d'Anticorrupció insistia en aquest sentit que "una cosa és l'extinció del partit polític i una altra la imputació dels seus béns al resultat, en cas, condemnatori".
Encausats des del 2022 pel finançament de CDC
El novembre de 2022 el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va acordar l'obertura de judici oral al PDeCAT i Convergència i els extresorers d'aquesta última, Germá Gordó, Daniel Osácar i Andreu Viloca, en el marc del denominat cas 3 %. El rerefons és l'estructura suposadament posada en marxa per finançar aquest partit de manera irregular a través de licitacions d'obra pública. En la seva resolució, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 acordava l'obertura de judici oral a un total de trenta persones físiques, entre elles polítics, empresaris i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i de setze persones jurídiques i assenyalava la Sala penal com l'òrgan competent per a l'enjudiciament d'aquests fets.
Finalment, l'Audiència Nacional jutjarà si, com sosté la Fiscalia, entre el 2008 i el 2015 alts càrrecs de CDC, en connivència amb càrrecs públics, funcionaris de diferents administracions catalanes i empresaris, "van engegar una estructura per finançar aquest partit polític il·legalment i de forma encoberta". El fiscal creu que empresaris es van concertar amb càrrecs de CDC per efectuar pagaments encoberts al partit, sota l'aparença de donacions a través de les fundacions afins, que de vegades estaven "vinculades" a "contraprestacions per l'adjudicació" de contractes i unes altres es realitzaven per "crear o mantenir una bona relació amb CDC" i, així, ser tinguts en compte per a futurs concursos, és a dir, per mantenir una relació "privilegiada" amb el partit i "consagrar la seva pertinença a la família".