Tots els poders de l'Estat tanquen files davant la persecució de l'independentisme: circulin, aquí no ha passat res. Fa gairebé un mes, ja es va conéixer públicament l'informe del Ministeri de l'Interior, que justificava la infiltració de policies nacionals en organitzacions juvenils independentistes recorrent a paral·lelismes amb el terrorisme. Fa deu dies eren el PSOE i Unidas Podemos els qui impedien, al Congrés dels Diputats, la compareixença del ministre Fernando Grande-Marlaska per donar-ne explicacions. I aquesta mateixa setmana, la justícia ha donat carpetada a l'assumpte: l'Audiència Nacional ha desestimat la demanda que havien presentat Òmnium Cultural i dues de les entitats infiltrades (Jovent Republicà i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) contra el departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska per vulneració de drets fonamentals. Òmnium avança que recorrerà la decisió.

En la interlocutòria de l'Audiència Nacional, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, la sala contenciosa-administrativa argumenta, en essència, que no és competent per a "un pronunciament cautelar o de futur". En aquesta línia, els jutges afegeixen que "les actuacions que s'imputen al Ministeri de l'Interior constitutives de via de fer ja haurien cessat", com indicava l'Advocacia de l'Estat, i que per això encara és menys assumpte seu. És per tot això que es desestima el recurs i s'imposa als recurrents el pagament de les costes causades.

Fonts d’Òmnium Cultural assenyalen que en aquests moments s’estan estudiant les vies per poder presentar un recurs contra la decisió, perquè els arguments del tribunal per desastimar "són poc consistents". La defensa de l'entitat va a càrrec de l'advocat Benet Salellas, que previsiblement presentarà un recurs de reposició davant la mateixa sala i després acudirà al Tribunal Suprem.

Infiltració i intent

Va ser el passat 7 de juny quan el setmanari La Directa va revelar que un policia nacional menorquí, que actuava sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon i es feia passar per mallorquí, s'havia infiltrat activament en el moviment estudiantil universitari, concretament en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), així com en el moviment pel dret a l'habitatge del Gòtic i en el moviment popular veïnal de l'Eixample Esquerra. En aquest cas, un any després de ser nomenat funcionari, el juny del 2020, quan tot just començàvem a sortir del confinament dur per la pandèmia i aquesta havia provocat estralls en moltes famílies, va entrar per primer cop en l'activisme de l'esquerra independentista, on va militar durant dos anys fins que va ser descobert.

Vint dies després, es va conéixer un segon cas, que afectava Jovent Republicà, les joventuts d'Esquerra Republicana. No va arribar a culminar-se la infiltració, sinó que va ser un intent de captació per part de la policia espanyola. Va ser el mateix jove objectiu del reclutament per part de dos suposats agents del Departament de Seguretat Nacional qui va denunciar els fets i va arribar a gravar part de les seves trobades amb els homes com a prova. 

Què deia l'informe del Ministeri?

L'Audiència Nacional ha fet seves les al·legacions del Ministeri de l'Interior. En el document fet arribar al tribunal, el departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska remarcava que es considera "legítim, idoni i oportú” infiltrar agents en els moviments juvenils per captar informació i ho vinculava directament amb les pràctiques habituals en la prevenció del terrorisme sobre la base de, segons el ministeri, suposades accions i estratègies violentes de l’independentisme: “persones que pertanyen al món associatiu independentista, englobant una àmplia gamma d’associacions, coadjuven a la consecució il·legal de la independència de Catalunya, arribant a realitzar en alguns casos accions de tipus radical-violent dins el marc de l’estratègia global secessionista”. Sobre les tècniques utilitzades pel monitoratge policial d'aquests moviments juvenils, des del Ministeri es justificava assenyalant que són tàctiques recollides en els protocols antiterroristes.