El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha acordat el sobreseïment provisional del cas Ambulàncies Egara, relacionat amb el concurs convocat l'any 2014 per a la contractació de la gestió dels serveis de transport sanitari urgent i no urgent a Catalunya, excepte el territori d'Aran, per al període 2015-2021. En la resolució, comunicada aquest dimecres, el magistrat dicta l’arxivament i afirma que, després de la investigació practicada al llarg de tres anys, “no resulta degudament justificada la perpetració de cap delicte”. La Fiscalia Anticorrupció, que va impulsar aquesta investigació arran d’una peça del cas 3%, de suposat finançament de CDC, va demanar al jutge l’arxivament del cas.
En la instrucció va declarar com a investigats l’exconseller de Salut, Boi Ruiz, que va negar qualsevol irregularitat en la licitació, adjudicació i contractació dels serveis de transports d’ambulàncies a tot Catalunya a una UTE (Unió Temporal d’Empreses) en la qual participava Ambulàncies Egara. L’empresari i exdirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) David Madí, defensat per Olga Tubau, també va declarar com a investigat i va assegurar que a l'atestat de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra, que van impulsar el cas, “hi ha informacions falses”. Amb aquesta resolució, es confirma que les acusacions a Madí eren infundades.
Els investigats van negar irregularitats
La causa es va obrir pels delictes de suborn i prevaricació administrativa. Una de les empreses investigades era IVEMON Ambulàncies Egara. També va ser imputat Oscar Simón, el copropietari d’Ambulàncies Egara, que va reconèixer haver mantingut contactes amb Madí, però va negar qualsevol mena d’irregularitat. A més, van ser-ne investigats Fermí Ferran Calzada (director general d’Egara), Alejandro García-Gascón Portela (directiu d’Egara) i Juan Alberto Arqués Fondevila (de la societat Benito Arnó). Ara, la seva imputació ha quedat arxivada.
En la resolució, el titular de la plaça 5 de la secció d'Instrucció del Tribunal Central d'Instància analitza els fets i explica que, tal com exposa el Ministeri Públic, "no ha quedat acreditat ni el concert previ, ni la resolució arbitrària per a la concessió de l'adjudicació, que seria constitutiva del delicte de prevaricació". Una concessió —afegeix— que va ser avalada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i per un informe del Tribunal de Comptes.
“Tampoc ha quedat acreditat cap mena de contraprestació, oferta o rebuda, als funcionaris públics i autoritats encarregades d'elaborar el plec de condicions i l'adjudicació del contracte, ni la contraprestació oferta, sol·licitada o rebuda pels intermediaris d'aquesta”, assenyala el jutge Pedraz.
"Meres irregularitats administratives"
Segons l'instructor, tampoc es desprèn que els responsables del concurs hagin dut a terme actuacions doloses realitzades amb consciència i voluntat d'alterar el procediment administratiu en benefici d'una persona i amb evident perjudici als interessos públics. Únicament s'observen, apunta Pedraz, “meres irregularitats administratives corregibles, o no, per actes administratius complementaris o d'esmena o fins i tot d'anul·lació dels actes administratius, no tenint aquestes actes una gravetat i rellevància que comporti una clara injustícia del mateix sabent que ho és i no haver ocasionat una deterioració de la imatge de la Funció Pública que hagi causat un greu trastorn i perjudici de l'Administració Pública”.
En aquest sentit, el jutge Pedraz manifesta que "no es pot dur a terme una criminalització del dret administratiu”, quan davant una mera acció de l'autoritat o funcionari públic de poca importància o rellevància es poden iniciar els mecanismes previstos d'impugnació o anul·lació davant la jurisdicció contenciosa administrativa perquè manquen elements subjectius i objectius que conformen el tipus penal de la prevaricació administrativa recollit en l'article 404 del Codi Penal.