L’Audiència de Madrid ha tornat a avalar l’actuació del jutge Juan Carlos Peinado en la investigació a Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, i la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez, pels delictes de malversació de fons, tràfic d'influències, corrupció i apropiació indeguda. En una nova resolució, comunicada aquest dimarts, el tribunal ha desestimat el recurs de les defenses contra la resolució del titular del jutjat d’instrucció 41 de Madrid, que acordava enviar un requeriment al vicerector de la Universitat Complutense, Juan Carlos Doadrio, perquè aporti tots els correus que en la seva declaració va dir posseir, remesos o enviats amb Álvarez. La malversació atribuïda a la dona de Pedro Sánchez és precisament haver usat Álvarez en tasques privades i personals, en concret per a la càtedra extraordinària de la qual Gómez era codirectora en aquesta universitat.
Ara l’Audiència de Madrid ha respost que el jutge Peiando no ha vulnerat drets, sinó que sosté que “va acordar el requeriment al senyor Doadrio tenint en compte que en la seva declaració es va oferir a la seva aportació voluntària a la causa, en manifestar que posseïa prop de cent correus. Pel que el contingut de la referida resolució tracta únicament d'ordenar el procediment, donant compliment al desig expressat en la seva declaració pel senyor Doadrio”. El tribunal ja va avalar la investigació de Peinado, el desembre passat, tot i que en altres resolucions li ha exigit més argumentació, com ara en el requeriment de més correus electrònics, en aquest cas de Gómez. El jutge Peinado també va obeir l’ordre de l’òrgan superior que deixés fora del cas Begoña Gómez al delegat del Govern a la Comunitat de Madrid, Francisco Martín Aguirre.
Tres accions diferents
En la resolució, el tribunal detalla que en el recurs d’apel·lació plantejat per la defensa de Cristina Álvarez Rodríguez, es planteja contra una provisió en la qual es resol sobre tres qüestions diferents: la primera relativa a la unió d'uns documents aportats per l'acusació popular unificada; en la segona es va acordar posposar unes testificals propostes per la mateixa part, i en l'última qüestió es formula un requeriment al vicerector de la Universitat Complutense, perquè aporti tots els correus que en la seva declaració va dir posseir, remesos o enviats amb Álvarez.
Quant a la fase d'instrucció i l'al·legada intangibilitat de les resolucions judicials, el tribunal respon que “el jutge d'instrucció és sobirà a l'hora d'ordenar la recerca penal, no podent per via de recurs d'apel·lació resoldre sobre la pràctica o no d'una diligència contra una resolució, que ni l'admet ni la denega sinó que ajorna el pronunciament, sobre diligències testificals que proposa la part“. I conclou que “no es causa indefensió” amb aquesta resolució. I hi afegeix que “el repetit principi d'intangibilitat de les resolucions judicials, solament es predica de les resolucions fermes”.
La defensa de l’assessora també denunciava que la prohibició de suplir en apel·lació l'absència de motivació de les resolucions, fet que ha descartat que hagi fet l’Audiència de Madrid. ”En absolut es va suplir cap motivació, ja que es va exposar en aquesta les correccions d'errors d'aplicació de determinats preceptes, proporcionant la correcta interpretació sobre unes mesures tecnològiques acordades, establertes per Llei d'Enjudiciament Criminal. Deixant sense efecte la declaració testifical de María Cristina Álvarez, excepte la informació que s'obtingui procedent el telèfon de la Presidència del Govern”.
En concret, la defensa va presentar recurs contra la resolució del jutge, amb la qual va passar de testimoni a investigada Cristina Álvarez. En aquest cas, l’Audiència de Madrid recorda que va dir que “la decisió de trasmutar la condició de testimoni a investigat és factible conforme a unànime i constant doctrina jurisprudencial” i recorda: “Concloíem que el jutge instructor hagués hagut de motivar de forma més detallada el seu canvi de decisió. Però, com anticipem en el nostre resolució, de 13 de maig de 2025, atès que existeixen múltiples dades objectives que avalen la decisió del jutge instructor, i molts eren considerats ja en la prèvia provisió de 9 de gener, hem de considerar que la resolució no és sinó la revocació del seu errat criteri jurídic inicial”.