Mariano Rajoy ha fracassat en el seu intent de frenar la comissió rogatòria d'Andorra per l'Operació Catalunya. L'Audiència de Madrid ha rebutjat els recursos que van presentar tant Mariano Rajoy com els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro contra la investigació oberta per la justícia andorrana per un delicte de coaccions a organismes constitucionals, segons recull la querella dels titulars de la Banca Privada d'Andorra (BPA) i del Banc Madrid en el marc de la trama andorrana de l'Operació Catalunya.

L'Audiència de Madrid, de fet, ha donat la raó a l'expresident del govern espanyol en considerar que el jutjat d'instrucció 32 de Madrid hauria d'haver estimat el seu escrit contra la comissió rogatòria que va emetre la jutge andorrana que investiga la querella de l'Operació Catalunya, en la qual figura com a investigat. Amb tot, el tribunal ha determinat que no pot admetre el seu recurs de queixa perquè la jutge ja va actuar i va donar resposta a Andorra, per la qual cosa avala l'auxili judicial reclamat per les autoritats andorranes. En tres escrits, als quals ha tingut accés Europa Press, els magistrats s'han pronunciat en el mateix sentit en el cas de l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, però han rebutjat els recursos que van presentar perquè ja s'havia tramitat la comissió rogatòria.

Querella contra Rajoy admesa el 2020

La justícia del Principat d'Andorra investiga Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per presumptes delictes de coaccions, amenaces, xantatge, extorsió, coaccions a òrgans constitucionals i creació de document fals per la seva suposada relació amb els intents de conèixer "mitjançant vies il·legals" informació bancària secreta dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, així com de l'exvicepresident Oriol Junqueras. Aquestes acusacions responen a la querella presentada per representants de la Banca Privada d'Andorra (BPA) on denunciaven extorsions, coaccions i xantatge comesos per agents del Cos Nacional de la Policia des del 2014 per conèixer "mitjançant vies il·legals" informació bancària secreta protegida per la legislació andorrana de diversos líders independentistes i dels seus familiars, entre ells Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. La jutge va admetre l'octubre del 2020 la querella, que també anava dirigida contra l'exsecretari d'Interior Francisco Martínez Vázquez i l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó. 

Rajoy, Fernández Díaz i Montoro van al·legar davant l'Audiència de Madrid que van veure vulnerats els seus drets perquè el jutjat d'instrucció 32 de Madrid, en donar tràmit a la comissió rogatòria, no va fer el "previ control de legalitat de conformitat amb la legislació nacional i convencional en matèria de cooperació internacional". La Fiscalia va demanar el setembre passat que s'estimés el recurs de Rajoy en considerar que s'havia vulnerat el seu "dret de defensa i els principis constitucionals" en tramitar una comissió rogatòria enviada per les autoritats d'Andorra per la querella que s'investiga a Andorra. Ara, els magistrats de l'Audiència de Madrid han donat la raó als ex alts càrrecs del govern espanyol, però han indicat que, en el punt en el qual es troba el procediment, ja no seria possible revocar la decisió de la jutge en la qual s'acorda practicar "una diligència ja efectuada i esgotada". El passat 14 de juliol ja es van unir al procediment les actuacions fetes per agent del Cos Nacional de la Policia per a donar compliment a la comissió rogatòria presentada per Andorra.