L'entitat de juristes Drets i l'Institut de Dret Humans d'Andorra han presentat avui dimarts una ampliació de la querella  del maig del 2017 contra quatre policies espanyols que van pressionar la Banca Privada d'Andorra (BPA) amb la finalitat d'aconseguir dades bancàries d'Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol. Totes dues associacions han demanat que s'ampliï la querella pels delictes de falsedat de document i coacció d'òrgans constitucionals a l'expresident espanyol Mariano Rajoy, i els exministres d'Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.

A l'exministre Fernández Díaz també el consideren autor d'un delicte d'amenaces. coaccions, extorsió i xantatge, juntament amb l'exsecretari d'Interior Francisco Martínez Vàzquez i l'exdirector general de la Policia, Ignació Cosidó.

Informació falsa

A l'escrit d'ampliació de la querella es considera acreditat, a partir del testimoni de l'excomissari José Manuel Villarejo, que la cúpula d'Interior estava al darrere de l'Operació Catalunya contra els líders independentistes que buscava, en aquest cas, informació bancària per desacreditar-los. Van arribar a filtrar informacions que després es van demostrar falses.

Igualment els querellants afirmen que hi ha prou evidències que la intervenció del FinCen, organisme depenent del departament del Tresor dels Estats Units, va ser decisiva per a la intervenció i liquidació del BPA  el març del 2015, accions que van ser possibles a partir d'informació "falsa" enviada pel govern espanyol sobre una hipotètica pràctica de rentat de capitals per part de l'entitat bancària. Mesos abans de la liquidació i la intervenció, al gener del 20015, Rajoy i Montoro van mantenir una reunió a Andorra amb el cap del govern andorrà, Isidor Martí, i tres ministres andorrans on es va tractar aquesta qüestió.

Segons la querella inicial, el maig i juny del 2014 tres directius del BPA van ser amenaçats, coaccionats i extorsionats per part dels quatre agents policials amb l’objectiu d’obtenir informació de suposats comptes bancaris de polítics catalans independentistes sota l'amenaça que l'entitat podria acabar sent intervinguda, cosa que finalment va passar.