La Fiscalia ha fracassat en el seu intent que s’arxivi la causa contra la majoria dels agents del Cos Nacional de la Policia investigats per les càrregues policials de l’1-O. L’Audiència de Barcelona ha rebutjat la petició del ministeri fiscal, a qui ha retret la seva petició per “improcedent i anticipada”.

Les magistrades de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona, en una interlocutòria que ha avançat elDiario.es, confirmen la decisió del jutge instructor de mantenir oberta la causa contra més d’una cinquantena d’agents i critiquen la petició d’arxivament de la Fiscalia. Així li retreuen que qüestioni criteris “reiteradament exposats” per la sala al llarg dels quatre anys que dura la instrucció. Les magistrades apunten que en tot moment han instat a aprofundir la investigació i ho han explicat “amb la suficient claredat".

Principis del dret penal

L’Audiència de Barcelona rebutja, com pretenia la Fiscalia, que hi hagi cap connexió entre la sentència del procés i l’actuació policial a Barcelona. El ministeri públic sostenia al seu recurs que la insuficient i ineficaç actuació dels Mossos d’Esquadra va portar la policia espanyola a intervenir i utilitzar la força davant “l’actitud subversiva” de les persones que participaven en la consulta.

Policia Nacional CNP Referendum 1-O - Sergi Alcàzar

Desplegament policial l'1-O / Sergi Alcàzar

La sala sosté que acceptar la sentència del procés com a causa de l’arxivament de la causa que investiga l’actuació de la policia suposaria “trencar els més sòlids principis del nostre dret penal”. Així, les magistrades argumenten que de cap de les maneres es pot vincular la sentència del Tribunal Suprem a la investigació de l'actuació violenta i desproporcionada de desenes d’agents, perquè es tracta de fets diferents. Cada causa penal, apunten, “respon als seus particulars resultats probatoris”. “Res té a veure l’enjudiciament sobre la convocatòria i celebració d’un referèndum amb la determinació de les causes que van provocar les lesions patides per múltiples ciutadans que van anar als respectius col·legis electorals on va tenir lloc la intervenció policial”, afegeixen.

La sala també avala la valoració del jutge instructor que algunes actuacions policials durant l’1-O poden ser considerades un delicte contra la integritat moral, cosa que rebutja la Fiscalia al seu recurs. Al parer del ministeri públic, el desplegament de la força policial no va presentar la intensitat i la gravetat suficient per considerar aquest tipus de delicte.

Obertura de judici oral

L’Audiència de Barcelona ja ha resolt els recursos pendents i ara el jutge instructor podrà acordar en les pròximes setmanes a quants agents obre judici oral per les càrregues que van ferir desenes de persones. L’Audiència de Barcelona defensa que es jutgi conjuntament els policies investigats. Fer-ho per separat, apunten, podria comportar sentències contradictòries.

Els investigats són una cinquantena d’agents i diversos inspectors que van participar en el dispositiu policial. L’Audiència de Barcelona ha rebutjat, igual que l’instructor, imputar els màxims responsables de l’operatiu, el cap dels antidisturbis del Cos Nacional de la Policia, el comissari responsable de la unitat d’informació i el cap de la brigada d’informació de Barcelona.

 

Imatge principal, actuació d'agents del CNP l'1 d'octubre del 2017 / Sergi Alcàzar