L'Audiència de Barcelona ha obligat a investigar un tret de foam dels Mossos contra un fotoperiodista durant una manifestació per Palestina de l'octubre de l'any passat, segons ha anunciat aquest dilluns el col·lectiu Irídia. En una interlocutòria, la secció desena de l'Audiència ha estimat el recurs presentat pel fotògraf Joan Gálvez, que va ser ferit mentre cobria la protesta davant del consolat d'Israel a Barcelona, en concloure que les ferides que va patir no podien tramitar-se com un delicte lleu de lesions.
Els fets van tenir lloc, concretament, el 15 d'octubre del 2025, durant la vaga general per Palestina. Gálvez treballava identificat com a periodista, amb càmera professional i un casc amb la paraula Press a banda i banda. Durant la protesta, un mosso li va disparar un projectil de foam a pocs metres de distància. El projectil el va impactar a l'espatlla, gairebé a l'altura del cap, per damunt de la cintura. I això que el protocol d'ús d'aquesta arma estableix que s'ha d'apuntar de l'abdomen cap avall. Juntament amb Irídia, el fotògraf va presentar una querella contra els Mossos pels delictes de tortura i contra la integritat moral i lesions, però el jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona va descartar admetre-la a tràmit i es va limitar a tramitar-la com a delicte lleu de lesions. Una decisió que ara ha revocat l'Audiència de Barcelona.
Un atac contra la informació?
L'Audiència ha ordenat ara practicar les diligències necessàries per aclarir els fets i determinar-ne els responsables, sense que hi hagi recurs contra aquesta resolució. Concretament, creu que cal investigar si el tret contra el fotoperiodista va constituir "un atac contra la integritat moral per part de l'agent policial i amb l'objectiu que no exercís la seva tasca d'informació pública". Així, dona la raó a Irídia en tots els punts del recurs, al qual s'havia oposat la Fiscalia. D'entrada, considera que les lesions no es poden qualificar de delicte lleu. Per al tribunal, el tractament que va requerir l'hematoma de 10x10 centímetres, consistent en fàrmacs antiinflamatoris i cures tòpiques, constitueix tractament mèdic a efectes penals. També reconeix que el fotògraf va necessitar tractament psicològic i psiquiàtric a causa de les seqüeles.
Encara més, apunta que el fotoperiodista va patir lesions per un tret "des d'escassos metres", cosa que es podria entendre com una actuació "desproporcionada a la vista del caràcter pacífic de la protesta en aquell moment". Pel que fa a aquest tarannà pacífic de la mobilització, l'Audiència afegeix que "feia innecessari o lesiu el mètode emprat per desfer-la i dispersar els manifestants, tant més que, pel que sembla, el querellat anava identificat com a membre de la premsa o periodista" —circumstància que, adverteix la sala, també ha de ser acreditada.
Irídia celebra la resolució
D'altra banda, recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu dels Drets Humans estableix un "especial mandat de desenvolupar una exhaustiva investigació" en relació amb denúncies vinculades a conductes contràries a l'article 15 de la Constitució, que protegeix el dret a la integritat física i moral. Aquesta obligació s'aplicaria també a les actuacions d'ordre públic sense detenció, sempre que hi hagi hagut un possible ús innecessari de la força, com el tribunal entén que hauria ocorregut en aquest cas. Finalment, ordena admetre la querella per possibles delictes de tortura o contra la integritat moral, i per impediment de l'exercici de drets cívics, com dèiem. L'Audiència considera que cal investigar si el tret pretenia impedir que Gálvez fes la seva feina de periodista, cosa que a Irídia consideren fonamental, ja que implicaria una vulneració de la llibertat d'informació.
En un comunicat, Irídia ha celebrat la decisió. "Aquesta resolució és molt important. L'Audiència reconeix que no estem davant d'unes simples lesions lleus, sinó de greus vulneracions de drets que s'han d'investigar a fons. A més, l'Audiència apunta que el tret podria tenir com a objectiu impedir la feina d'un periodista", ha declarat Ton Mansilla, advocat del col·lectiu, que ha afegit: "Que es reconegui la possible comissió d'un delicte d'impediment de drets cívics és clau: posa al centre la llibertat d'informació, que afecta la societat en conjunt, i la necessitat de protegir els periodistes que cobreixen protestes". També creuen que la resolució contrasta amb la resposta institucional. Després dels fets, els Mossos van obrir una investigació interna, però el mes passat va transcendir que l'expedient s'havia tancat sense depurar responsabilitats i sense informar-ne la víctima. Per a Gálvez, la manca de transparència i de depuració de responsabilitats en la investigació interna, com també la minimització dels fets, ha estat una forma de revictimització que ha agreujat el dany patit. Mansilla conclou: "La justícia fa ara la feina que la investigació policial interna no va fer. Ara, el jutjat d'instrucció haurà de complir amb la seva obligació d'investigar de manera efectiva possibles maltractaments policials. Continuem reclamant la prohibició total dels projectils de foam a Catalunya i la garantia que els cossos policials actuïn amb ple respecte als drets fonamentals, i especialment al dret a la llibertat de premsa".