Amnistiats! L'Audiència de Barcelona ha concedit l'amnistia a prop de 40 ex alts càrrecs del Govern i empresaris processats per l’organització de l’1-O del 2017, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. La Fiscalia va demanar l'amnistia per a tots ells, menys per al llavors secretari general de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, i la seva predecessora, Roser Clavell, que va ocupar el càrrec fins al febrer del 2013. Així ho ha resolt el tribunal, que proposa jutjar pel delicte de prevaricació Royo i Clavell per dues despeses del Diplocat que res tenen a veure amb l'1-O: el servei de neteja de les seves instal·lacions del 2011 al 2017, amb un cost d'entre 8.000 i 11.000 euros anuals, i una auditoria anual. Això no obstant, Royo és alliberat del delicte de malversació de fons de l'1-O, i la seva advocada, la penalista Judit Gené, ja va avançar que presentarà recurs contra aquesta petició fiscal, que ara ha validat la secció 21 de l'Audiència de Barcelona.
Els beneficiaris de la norma de l'oblit penal són uns 27 investigats en el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona -la causa mare contra l'1-O- i havien de ser jutjats per diferents delictes, des de la malversació de fons a la desobediència. A més, el procediment se li van sumar vuit investigats més per la despesa exteriors dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, com ara l'exconseller Raül Romeva (ERC).
El raonament del tribunal
En la sentència, els tres magistrats fan un repàs de les acusacions que s'atribueix als investigats i conclou "la seva vinculació amb el procés independentista", per la qual cosa decideix "declarar extingida la seva responsabilitat criminal" arran de l'aplicació de la llei d'amnistia de juny del 2024.
Per contra, la secció 21 de l'Audiència de Barcelona descarta amnistiar dues despeses del Diplocat, en vigor del 1995 al 2017. Es tracta del cas de Clavell i Royo, en què l'Audiència conclou que en analitzar la gestió al capdavant del Diplocat, s’han detectat “conductes orientades a una contractació administrativa irregular”. En concret, des de l’any 1995 l’aleshores Patronat Catalunya Món -que posteriorment seria designat Diplocat- va contractar un servei de neteja amb l’empresa SELMAR que es va allargar anualment fins al 2017.
El tribunal afirma que aquest servei es va contractar “contravenint els principis més elementals de publicitat, transparència, no discriminació i igualtat de tracte que regeix la contractació pública” i sabent que al llarg dels anys superaria els 18.000 euros i, per tant, no es podia encadenar contractes amb la mateixa empresa, sense fer-ho a través de concurrència pública. Amb arguments similars retreu la contractació de FAURA-CASAS com a auditors i consultors “sense realitzar cap consulta a altres proveïdors”. I per tot això, no els aplica la llei de l'amnistia.
Els investigats amnistiats
Els 35 investigats, ara amnistiats, han passat vuit anys de calvari als jutjats, amb imputacions i ampliacions de fets demanades per la Fiscalia, que -per sorpresa i amb canvi de les dues fiscals del cas- al final ha demanat que s'arxivi el seu cas. Ara, a bona part d'ells els queda oberta la causa del Tribunal de Comptes, on se'ls reclama 3,4 milions d'euros per despeses de l'1-O i d'exteriors, que són les mateixes partides reclamades per la via penal, ara amnistiada. El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha de resoldre si se'ls pot aplicar la norma de l'oblit penal en aquest procediment comptable.
L'any 2019 la titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va processar pel delicte de malversació de cabals públics: Antoni Molons García, Joaquim Nin Borredà, Jaume Clotet Planas, Josep Ginesta Vicente, David Palanques Bonavia, Aleix Villatoro Oliver, David Franco Sánchez, Francesc Sutrías Grau, Amadeu Altafaj Tardio, Albert Royo Marine, Natalia Garriga (el seu cas es va elevar al TSJC en ser nomenada consellera de Cultura, i ara el seu judici amb Jové i Salvadó està pendent del TJUE), Pablo Raventós, Rosa María Rodríguez Curto, Francesc Fabregas Bonet, Josuè Sallent, Xavier Puig Farré i Rosa Vidal Planella. I mesos després, s'hi van afegir Manuel Manonelles, Ignasi Genovès, Teresa Prohías i Marta Garsaball.
Per la causa d'Exteriors (inicialment investigat pel jutjat d'instrucció 18 de Barcelona) van ser processats: novament Villatoro, juntament amb Roger Albinyana Saiga, Teresa Prohias Ricart, Víctor Cullell Comellas, l'excoseller Raül Romeva Rueda, Roser Clavell Soldevila, Albert Royo i Mariné, Manuel José Vila Motlló, Gerard Martí Figueras Albà, i Antoni Reig Casassas pels delictes de prevaricació, malversació de fons i falsedat en documento oficial.
Pel delicte de desobediència va processar: Joaquim Nin Borredà, Aleix Villatoro Oliver, Meritxell Massó Carbó, Frances Sutrías Grau, Nuria Llorach Boladeras, Frederic Udina Abelló, Montserrat Vidal Roca, Rosa Vidal Planella, Vicent Sanchís Llacer, Saül Gordillo Bernárdez, Martí Patxot, Pablo Raventós, Mercedes Martínez, Joan Manel Gómez Sanz, Josep Masolivé Puig, José María Gispert Gimenéz i Francesc Fabregas Bonet.
Pel delicte de falsedat documental: Albert Royo Mariné, Rosa Vidal Planella i Marta Garsaball Pujol. Pel delicte de revelació de secrets: Aleix Villatoro Oliver, Daniel Gimeno Alcañiz i Frederic Udina Abelló.
Finalment, Aleix Villatoro Oliver, Amadeu Altafaj Tardio, Antoni Molons García i Joaquim Nin Borredà van ser processats també per prevaricació.
Poc després, es va deixar sense efecte, pels recursos dels seus advocats, el processament de Montserrat Vidal Roca, Meritxell Masó Carbó, Josep Maria Gispert Giménez i Teresa Prohías, mentre que a cinc dels acusats se'ls va canviar els càrrecs, tot i mantenir-los en la causa.