Sorpresa. L’Audiència de Barcelona ha admès que a un dels set manifestants de la protesta a favor del president Puigdemont, al parc de la Ciutadella, el 30 de gener de 2018, se li ha vulnerat el dret de defensa durant la investigació i ha acordat aquest dimarts a la tarda que abandoni el judici. Es tracta de José Antonio Valverde, a qui la Fiscalia demana la pena més alta pels aldarulls registrats a la porta del Parlament: quatre anys de presó pel delicte de desordres públics i dos delictes d’atemptat contra l’autoritat. L’advocat del manifestant, Carlos Hurtado, ha indicat a la vista que aquesta investigació es va acumular a una altra i que no se li va comunicar, perjudicant-lo, ja que inicialment la Fiscalia només l’acusava per un delicte de desordres públics. Les advocades d’altres dos manifestants, Guillem i Sergi, Montserrat Salvador i Clàudia Sànchez, també han denunciat aquesta indefensió, però el tribunal de la secció 5a, presidia pel magistrat José Maria Assalit, ha indicat que analitzarà si no hi ha una acusació clara contra ells durant el judici. Assalit ha convidat Valverde a marxar del judici o a quedar-se en la sala com a públic, a la tarda, en reiniciar-se el judici. La seva causa tornarà al jutjat d'instrucció. El tribunal ha permès que els ara sis acusats declarin al final del judici, previst pel pròxim dia 30 de novembre, i ha admès que declari com a testimoni Josep Costa, llavors vicepresident de la Mesa del Parlament.
Aquest judici contra set activistes es va ajornar ara fa un any, quan la Generalitat es va retirar com a acusació, i l’Audiència de Barcelona va donar temps als agents dels Mossos ferits per personar-se. El resultat ha estat que s’han personat un total de 10 agents que van resultar ferits: 4 dels 5 inclosos en l’escrit de la Fiscalia i 6 agents més que tenen atestats d’haver patit lesions lleus, però que la Generalitat no els va oferir accions com que no quedava clar qui els va ferir, segons les defenses dels manifestants. Dos dels advocats defensors d'Alerta Solidària, Xavier Monge, David Aranda, han insistit al tribunal que aquests 6 agents no es podien personar com acusació particular, i com a molt ho podien fer com a acusació popular. Al final, el tribunal els ha admès i ha indicat que en sentència resoldre el fons. La fiscalia demana per a cada un dels sis acusats tres anys de presó: dos anys per desordres públics i un any per atemptat contra l’autoritat. També demana que els acusats indemnitzin quatre agents amb 80 euros per lesions lleus, i a un d’ells, amb 200 euros.
Una llista de vulneració de drets
El judici d’aquest dimarts és una clara mostra dels efectes negatius que ha provocat l’acord del Govern i la CUP de retirar-se com a acusació a manifestants si les lesions a agents dels Mossos no són clares pel que fa a la seva autoria. En aquest cas, els Mossos, exercint el seu dret, han escollit la representació d’advocats particulars, tot i que en aquest moment processal no poden demanar més pena que la sol·licitada per la Fiscalia o la Generalitat. L’advocat José Antonio Bitos, que representa causes del sindicat Uspac, representa un agent ferit i en la vista ha insistit que en aquest procediment “no hi ha hagut cap irregularitat” pel que fa a la instrucció i que només s’ha produït un canvi de lletrats. Una advocada del despatx de José María Fuster-Fabra, que representa el sindicat SPC, representa 7 agents; i un tercer advocat, Xavier Todó, a dos agents.
En el primer dia de la vista, les qüestions prèvies han ocupat tota la jornada del matí i a la tarda s’han iniciat l’interrogatori dels testimonis, els primers agents dels Mossos que van participar en el dispositiu de seguretat al parc de la Ciutadella. El primer testimoni ha indicat que hi havia dues convocatòries oposades: una a favor del president Puigdemont i una altra en contra.
En la sessió del matí, les defenses també han demanat que s’anul·lin els vídeos i aportats per Mossos a la causa, ja que han sostingut que es va aportar al jutjat sense indicar l’autor. En aquest sentit, David Aranda ha insistit que el Departament d’Interior va permetre l’enregistrament de la manifestació al parc de la Ciutadella “de forma preventiva” i sense que s’hagués produït cap incident i sense permís. Bitos, per contra, ha indicat que ho permet la llei. I, en l'interrogatori als testimonis, el llavors sotscap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos ha explicat en el judici que les unitats dels Mossos sempre duen càmeres a sobre i quan es produeixen incidents, es demana permís per enregistrar a la direcció de Mossos (Cecor), com ha assegurat que es va fer el 30 de gener de 2018, i que posteriorment es dona compte a la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància, la qual -ha sostingut- no va indicar cap irregularitat. En l'interrogatori, el responsable policial ha declarat que la manifestació va ser tranquil·la perquè al matí es va anunciar que no hi haurà la investidura de Puigdemont, però que a la tarda vespre "van aparèixer uns antisistema coneguts per la Comissaria i van començar a agitar la massa". El judici continua aquest dimecres.