Per aprovar els pressupostos caldrà —com a mínim— el suport de tres grups parlamentaris. Així ho ha reconegut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha vist com el Hard Rock és una de les pedres angulars que pot dificultar la configuració d'una majoria que permeti tirar-los endavant. Aragonès ha exposat que li agradaria comptar amb el suport del PSC, Junts, la CUP i els comuns: els dos primers són partidaris d'aquest projecte, mentre que els altres dos el rebutgen. I així s'ha cristal·litzat a la sessió de control d'aquest dimecres: els comuns i Junts han reclamat a l'executiu que es posicioni sobre el Hard Rock. La topada més forta ha estat amb els juntaires. Albert Batet ha ironitzat amb l'acord de claredat i ha afirmat que permetre els tràmits per impulsar el Hard Rock "no és governar": "Què pensen fer? Faran cas al PSC o als comuns? Una setmana sentim a la portaveu Patrícia Plaja dient que s'està tramitant el pla director urbanístic, i la setmana anterior la portaveu d'ERC, Raquel Sans, diu que no és un projecte prioritari. Qui mana?".
En aquesta línia, Batet ha retret "desorientació" a l'executiu i li ha reiterat la crítica al fet de no haver presentat encara els pressupostos del 2024. Paral·lelament, el president del grup parlamentari de Junts ha destacat que van presentar un document de 100 mesures a la reunió amb l'executiu dijous passat i han subratllat la proposta per eliminar l'impost de successions, que consideren un tribut "injust".
Davant aquests retrets, el president Aragonès s'ha regirat i ha destacat que, sobre el Hard Rock, tramitaran el projecte "d'acord amb la normativa urbanística" i "garantint la sostenibilitat que qualsevol projecte del nostre país ha de tenir en un context de canvi climàtic". El republicà ha replicat amb l'acord de claredat i ha assegurat que qui necessita fer-lo és Junts: "Senyor Batet, com a diputat va votar l'actual normativa de l'impost de successions fa quatre anys. L'acord de claredat l'ha de tenir vostè, ens hem de creure el Batet del 2020 o el del 2024? Perden l'orientació". Encara en relació amb aquesta proposta, Aragonès ha sostingut que, analitzant-la, suposaria una pèrdua de recaptació de 1.200 milions d'euros: "D'on els restem? Si tenen una proposta adequada ens asseiem, però si no, és fer volar coloms i aquí no ens hi trobaran".
Aragonès demana no condicionar els pressupostos al Hard Rock
Al seu torn, els comuns han advertit de nou que no donaran suport als pressupostos si s'impulsa el Hard Rock. A una pregunta sobre les mesures que pensa impulsar el Govern als centres educatius per les altes temperatures, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha insistit que això suposa "inversió" i que, per fer-ho, caldrà "tirar endavant els pressupostos del 2024". David Cid, portaveu dels comuns, ha reiterat al Govern que les seves prioritats pels comptes són "salut, educació, renovables i habitatge" i ha afirmat que un executiu "incapaç de plantar-se davant el Hard Rock no va bé". Durant la seva rèplica, Aragonès ha asseverat que hi ha una majoria al Parlament a favor d'aquest projecte i ha reconegut que Esquerra Republicana "no abraça amb entusiasme" la iniciativa, però que continuen amb la "tramitació". En tot cas, ha dit que la prioritat del Govern és la "reindustrialització" i creu que "una qüestió que no té relació amb el pressupost no ha de comportar el fet de sacrificar" uns comptes que tindran "més de 7.000 milions en educacions, 1.045 milions en sequera o 600 milions per al Pacte Nacional de la Indústria". "Puc entendre els dubtes, però per l'oposició a un sol projecte hem de desmerèixer tot això? Pensin-s'ho i arribem a un acord", ha conclòs el president.
Per la seva banda, el cap de l'oposició, Salvador Illa, ha volgut preguntar per la data de l'inici del calendari escolar per al curs 2024-2025 i ha aprofitat per demanar al Govern que "tingui un rumb clar". El president Aragonès ha defensat l'avançament del calendari escolar, que ja es va produir el curs 2022-2023, perquè "començar més tard és contraproduent per als resultats educatius i la conciliació de les famílies". Tot i això, el republicà no ha aclarit quina serà la nova data perquè s'acordarà en el marc del Consell d'Educació.
La CUP colla el Govern pels pressupostos i l'amnistia
Qui també ha elevat la pressió pels pressupostos és la CUP. Enguany, els anticapitalistes han entrat a negociar els comptes i han tornat a exigir al Govern que decideixi si vol arribar a un acord amb ells "per fer les polítiques que la gent necessita" o bé tria el "camí fàcil, el de la patronal, el de l'intercanvi de cromos i el del negacionisme climàtic" amb el PSC. Com han fet altres grups, el diputat Xavier Pellicer ha retret al president "la poca claredat a l'hora de definir les polítiques que vol fer" i ha insistit que el país necessita "valentia política i polítiques d'esquerres independentistes". Pere Aragonès ha deixat entreveure que algunes de les propostes dels cupaires fan inviable aconseguir una majoria per als pressupostos: "Si plantegem propostes que no puguin suscitar la majoria necessària, no trobarem el camí. Un acord que no permeti construir-la seria un acord que ens deixaria tranquils de consciència, però no seria efectiu per aprovar els comptes". Amb tot, el president ha reiterat la seva "disposició" a "aprofundir en les converses i trobar els punts d'entesa".
Els anticapitalistes han sumat a la seva intervenció una petició adreçada a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya sobre la llei d'amnistia. Xavier Pellicer els ha instat a presentar una esmena per incloure el delicte de coaccions i fer que la llei "inclogui tothom". Sobre aquest tema, Aragonès ha aprofitat per insistir que "l'amnistia és urgent" i que "cada dia que passa, la repressió és més forta".