El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ben igual com està fent Esquerra Republicana, tanca files rotundament al voltant de l'acord pel català que han pactat ERC, Junts, PSC i Comuns al Parlament per modificar la llei de Política Lingüística. Una maniobra que segons els seus impulsors és per fugir dels percentatges que imposen els tribunals espanyols del 25% del castellà, però que porta polèmica perquè reconeix el castellà per primera vegada com a llengua d'ús a l'escola. Sigui com sigui, Aragonès ha dit aquest dimarts que és una mesura per garantir la llengua, un consens que ha de tenir un ampli suport: "La llengua catalana no pot ser llengua de part. No és la llengua només dels independentistes, com més partits participin del consens, millor", ha dit sobre el PSC i els Comuns.

Preguntat per crítiques com la de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, animant a desobeir, ha estat molt rotund: "Hem de ser honestos. Hem de dir la veritat i no fer proclames buides, i prioritzar la salut de la llengua. No hem de cridar desobediències que només acaben sent retòriques. Durant la presidència de Torra hi va haver 13 resolucions que imposaven el 25% a les aules catalanes, i es van complir totes. No hi va haver ordre de desobeir", ha dit Aragonès, que ha remarcat que llavors no es va fer res i que ara estan fent "un pas endavant per recuperar la capacitat decisòria del Parlament". 

Sigui com sigui, ha reivindicat que l'acord de modificació de la llei, que el Parlament preveu votar al final del mes d'abril, és una actuació per evitar que l'ordre d'un tribunal fixi com aprendre català: "Ho hem de decidir nosaltres. El que no regulem nosaltres, ho regularan els tribunals. Fem-ho nosaltres amb l'objectiu de garantir l'aprenentatge i l'ús del català", ha reclamat.

 

Junts no s'ha desmarcat; vol ampliar consens

Sobre el dubte de si Junts s'ha desmarcat o no de l'acord després que els de Carles Puigdemont reculessin i demanessin modificar la llei amb més consens, Aragonès ha assegurat que Junts els ha traslladat que no s'han desmarcat de l'acord i que senzillament volen ampliar el consens sumant l'adhesió de les entitats del sector: "Ampliar el consens és mantenir el consens actual i fer-lo més gros. És el criteri amb el qual treballem i que estic convençut que tindrem". 

Segons Aragonès, és lògic que la resposta a la sentència del 25% pugui generar dubtes, per la qual cosa ha defensat la necessitat d'augmentar l'exigència de l'aplicació d'eines relatives a la llengua i adaptar-se "a una realitat més diversa i plural". "O el TSJC regula quin és el paper del català com a llengua d'aprenentatge, i ja sabem com vol regular-ho, o ho regulem des del Parlament", ha insistit.



Al seu judici, cal fugir dels percentatges, centrar-se en un criteri pedagògic i donar seguretat jurídica als docents partint "d'un gran consens de país en el qual se senti inclosa la immensa majoria de la ciutadania de Catalunya". I és que, segons Aragonès, en la resposta a la sentència del 25% es juguen "la idea de Catalunya com a nació, com un sol poble", i creuen que no poden renunciar a defensar la diversitat, pluralitat i complexitat de la societat catalana.