El canvi del calendari escolar no té marxa enrere. Així ho ha assegurat el president, Pere Aragonès, durant la sessió de control al Govern que s'ha celebrat aquest matí al Parlament, on ha tancat files amb el conseller d'Educació, Josep González Cambray, després que la líder dels comuns, Jéssica Albiach, hagi retret que s'havien adoptat les decisions sobre el nou calendari de manera unilateral, sense negociar amb la comunitat educativa i provocant un enfrontament amb els sindicats d'ensenyament. Aragonès ha insistit que el Govern "no retiraran la mesura perquè és una bona mesura”. Ha mostrat la disposició a resoldre els dubtes i ha assegurat que escoltaran el Consell Escolar, tot i que ha recordat que les seves decisions no són vinculants. “Tenim prou temps”, ha insistit.

Albiach ha acusat el Govern de prendre decisions de gran calat unilateralment i ha demanat a Aragonès que prengúes les regnes d’aquesta crisi davant la “nefasta” actuació del conseller Cambray. “Estem veient un conseller que d’una banda no compleix els acords i de l’altra no acorda els canvis”, ha reblat, alhora que insistia a emplaçar el Govern a negociar i recticar davant la improvisació i manca de diàleg.

Per contra, el president ha tancat files amb el conseller, al qual ha brindat tot el seu suport i ha assegurat que el Govern no té “por a prendre decisions". "És una bona mesura l’avançament de curs”, ha assegurat Aragonès, que ha argumentat que afavoreix la igualtat d’oportunitats i que ningú no s’hi oposa. Ha assegurat que el Govern assumeix les decisions polítiques i després les negocia amb la comunitat educativa, i ha reiterat que si la resta de territoris comencen abans el curs també ho pot fer Catalunya, sobretot en un moment en què el Govern té més mestres que mai i més personal de suport que mai.

 

Conferència de presidents

A banda de la pregunta dels comuns, la resta d'intervencions s'han referit a les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol. PSC, PP i Cs l'han interrogat sobre la decisió de no assistir a la Conferència de Presidents que Pedro Sánchez ha convocat per a aquest divendres a La Palma. Aragonès ha insistit un cop i un altre que la Conferència de Presidents no és més que una successió d'intervencions en què no es decideix res, que no està previst que es parli dels fons europeus i que, a diferència de la comissió bilateral, aquest òrgan no figura ni a l'Estatut ni a la Constitució.

Des de la CUP, Dolors Sabater ha retret a Aragonès que el Govern acceptés la Comissió Bilateral de divendres, on es reparteixen "molles autonòmiques" i que “ofereix una foto, una imatge de normalitat en les relacions Catalunya i de normalització del conflicte”. Sabater ha retret, així mateix, “quin sentit té no anar a la reunió de presidents i, en canvi, sí sopar amb el Rei de la monarquia corrupta”, en referència al sopar inaugural del Mobile World Congress.

Aragonès ha explicat que la raó de la seva presència al sopar inaugural del MWC és “defensar el potencial tecnològic de Catalunya” i impedir que un monarca que no ha escollit ningú desplaci el president escollit per la gent. “No deixaré que em desplaci en l’exercici de les meves funcions de representació del país un monarca que no ha escollit ningú”, ha reblat.

També el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha ironitzat que la comissió bilateral de divendres no va ser històrica sinó “prehistòrica”, atès que va tancar un traspàs que s’havia acordat el 2010, com és el Turó de l'Home. “Un autèntic engany. Com tampoc hi ha taula de diàleg”, ha reblat Batet, que ha insistit que el govern del PSOE no està en una taula de negociació sinó de negació del conflicte polític. Batet ha reclamat de nou una direcció estratègica col·legiada per avançar i per evitar que se’ls “prengui el pèl” a Madrid.

Aragonès ha insistit en la seva resposta que va ser una Comissió Bilateral de mínims, que tots els membres del Govern coneixien l’abast però malgrat això van decidir que era important anar-hi, per posar de manifest “l’escassa voluntat d’avançar del govern de l’Estat”. Pel que fa la crida a crear la direcció estratègica col·legida, ha insistit en la voluntat de treballar per la unitat d’acció, com es va il·lustrar ahir en el Pacte per la Llengua, on estava representat el 80% del Parlament. “Ho hem de fer també a l’àmbit del Congrés dels diputats i al Senat i al Parlament Europeu”, ha reblat.