El govern de l'Aragó, presidit pel popular Jorge Azcón, ha denunciat davant la fiscalia l'actor Toni Albà per un missatge a la xarxa social X —antic Twitter— alegrant-se de la mort de l'expresident aragonès Javier Lambán. L'executiu aragonès sosté que en el missatge de l'actor còmic del 'Polònia' de TV3 hi ha un possible delicte d'injúries i un altre d'odi, perquè, a parer seu, constitueix "una ofensa i un menyspreu que lesiona greument la dignitat de Lambán públicament", "incita directament a l'hostilitat" i, alhora, apunta contra l'expresident aragonès "per raó de la seva pertinença al grup dels aragonesos defensors de la nació espanyola".
L'actor català, reconegut activista independentista, va publicar el passat 15 d'agost, en resposta a la notícia sobre la mort de Lambán, el següent missatge: "No me n'alegro mai de la mort d'algú, però en el cas d'un fill de la gran Ñ faré una excepció". Així, en la denúncia que ha motivat aquesta piulada, el govern aragonès sol·licita "que es practiquin per part de la Fiscalia les diligències necessàries per a l'esclariment dels fets denunciats i la depuració de les responsabilitats penals i civils que se'n puguin derivar quant a tals fets poguessin ser constitutius de delicte".
"No tolerarem tals desqualificacions", ha asseverat el president aragonès, Jorge Azcón (PP), sobre la piulada d'Albà. Per la vicepresidenta de l'executiu aragonès, Mar Vaquero, el trasllat a la fiscalia és obligatori per defensar la memòria de Javier Lambán. “El Govern d'Aragó no pot romandre impassible davant un atac tan greu a la dignitat de qui va dedicar la seva vida pública a defensar els interessos d'Aragó i d'Espanya", ha afegit la vicepresidenta, per qui "defensar Javier Lambán és també defensar el respecte a les institucions democràtiques i a la convivència a Aragó i Espanya”.
Lambán, assot de l'independentisme i històric del PSOE aragonès, mor aquest agost amb 67 anys
L’expresident del govern de l'Aragó Javier Lambán va morir divendres 15 d'agost amb 67 anys després de quatre anys lluitant amb un càncer de còlon i alhora patint esclerosi múltiple, tal com va revelar en les seves memòries. L'històric dirigent dels socialistes aragonesos va fer gala d'un profund sentiment contrari a l'independentisme català, que va atiar durant els anys àlgids del procés. Després, va esdevenir juntament amb el president castellanomanxec Emiliano García Page o històrics del PSOE com Felipe González o Alfonso Guerra una de les principals veus d'oposició interna a Pedro Sánchez, a qui Lambán va criticar reiteradament pels seus pactes amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, que considerava cessions a l'independentisme per afavorir Catalunya per davant de la resta de comunitats, o per la llei d'amnistia. El gener d'aquest 2025 Lambán va deixar la política activa dimitint del seu darrer càrrec, com a senador, després de dotze anys com a líder dels socialistes aragonesos i una llarga trajectòria de quatre dècades com a servidor públic en diverses administracions.